…Fanny y Alexander (Fanny och Alexander) (1982)

 

fannyandalexanderimbd

cartell/imbd.com

Avui, dia  21  de juliol de  2018, podreu veure a La2 a les 22:00  aquest film d’Ingmar Bergman (a.c.s). Un film que va guanyar 4 Oscars.

El film se situa a Suècia a principis del segle XX.  La narració mostra com canvia la vida de dos nens, Fanny ( Pernilla Allwin ) i Alexander (Bertil Guve) després de la mort del seu pare, Oscar (Allan Edwall), durant les festes de Nadal. Després d’aquest fet, la seva mare, Emilie (Ewa Fröling) es torna a casar amb  el bisbe local Edvard Vergérus (Jan Malmsjö).

Per fer el film, Bergman es va basar, tal com va explicar, en dues coses: una foto de dos nens esperant que les espelmes de l’arbre de Nadal s’encenguin  i la segona Dickens (el bisbe i la seva casa, el jueu amb la seva botiga de fantasies, els nens com a víctimes; el contrast entre l’esclat de la vida i un món tancat en blanc i negre). Una pel·lícula imprescindible que mostra tots els moments que es  passen: des de l’alegria de la joventut i l’art i la tristesa de la vellesa i la mort.

Director: Ingmar Bergman

Guionista: Ingmar Bergman

Repartiment: Bertil Guve, Pernilla Allwin, Gunn Wållgren, Ewa Fröling, Jarl Kulle, Erland Josephson, Allan Edwall, Börje Ahlstedt, Mona Malm, Gunnar Björnstrand, Jan Malmsjö, Mats Bergman, Lena Olin, Peter Stormare

Joventut (La juventud) (Youth) (La giovinezza)

L’art entre la joventut i la bellesa

youth-poster2

cartell/collider.com

Paolo Sorrentino ens parla sobre la vellesa, la joventut, l’art i la cultura en la seva nova pel·lícula.  Per fer-ho explica la història d’un director d’orquestra retirat que es nega a fer un concert per A la reina d’Anglaterra,  i del seu amic millor amic, un director de cinema que vol rodar una pel·lícula que sigui el seu testament artístic. Tots dos  passen les vacances en un hotel de Suïssa. Un hotel on conviuran amb diversos personatges: un actor que prepara el seu pròxim paper,  un exfutbolista que busca rehabilitar-se, una Miss Món gens ximple… Tot això fa que la pel·lícula contingui grans reflexions sobre el consum de productes artístics, l’autor i la seva obra i com aquests elements interaccionen en un món global com el nostre. Una excel·lent pel·lícula amb tocs fellinians, sense excessos ni imatges sobrecarregades, amb la bellesa visual que caracteritza els films de Sorrentino. Continua llegint

Mientras seamos jóvenes (While we’re young)

A la recerca de la joventut perduda

Cartell/imbd.com

cartell/imbd.com

Noah Baumbach dirigeix aquest film  sobre una parella que passa la crisi dels quaranta i intenta retrobar la joventut perduda. A més a més, el director aprofita l’obra per reflexionar sobre la industrialització del cinema i mostrar una societat que de tant sobreinformada està desinformada. A part de ser una crítica a cert model de documentals que, en alguns casos, s’han convertit en un producte de consum més on no importa enganyar l’espectador si serveix per guanyar diners i fama. Tot això, en una pel·lícula, amb un cert to autobiogràfic, que es vol emmirallar amb  Woody Allen, però que no aconsegueix trobar el to de comèdia del geni novaiorquès i destaca bàsicament en el seu valor com a gran reflexió sobre els elements ja esmentats i també sobre el mateix ofici de director.

Continua llegint