Vengadores: Endgame (Avengers: Endgame)

Herois i heroïnes de la diversitat

avengersendgameimbd

cartell/imbd.com

Els germans Ruso dirigeixen una nova pel·lícula de la factoria Marvel que és la continuació del film Avengers:Infinit War (2014). La narració comença quan la meitat d’Els Venjadors han  desaparegut a causa del malvat Thanos i el poder que té gràcies a les Gemmes Màgiques. Només queden Ull de Falcó,  la Viuda Negra, Hulk, el Capità Amèrica,  Rocket,  Thor, Pepper Potts, Màquina de Guerra i Iron Man. Comptaran, però, amb una nova heroïna, la Capitana Marvel i una aliada inesperada, Nebula. Gràcies a la iniciativa de la Viuda Negra, decideixen intentar derrotar Thanos i recuperar les gemmes per controlar l’univers (Ànima, Temps, Ment, Espai, Realitat, Poder, Ego i Ritme) per així fer ressuscitar la resta de superherois. La narració conté una gran reflexió sobre la gestió del dol, l’acceptació de la derrota i el preu de la victòria.  La història mostra el canvi de paradigma pel que fa al món dels superherois, més humans i menys divins, com també un canvi en una societat americana que veu com també els enemics interiors poden ser tan poderosos com els exteriors. També, una societat on tothom pot ser un heroi independentment de la seva classe social, raça o gènere. Una excel·lent pel·lícula que és capaç de navegar entre diversos gèneres narratius  i recórrer espais temporals de manera natural i alhora ser un film espectacular pels amants dels còmics i del cinema.

Continua llegint

Los Vengadores:Infinity War (Avengers: Infinity War)

L’eterna història dels superherois

infinitywaravengers.jpg

cartell/imbd.com

Els germans Anthony i Joe Russo dirigeixen aquesta pel·lícula que reuneix molts dels herois de la factoria Marvel. Aquest cop, Els Venjadors hauran d’intentar impedir que el malvat Thanos aconsegueixi les gemmes per controlar l’univers: Ànima, Temps, Ment, Espai, Realitat, Poder, Ego i Ritme.  Un film que sap combinar tots els herois de Marvel utilitzant el llenguatge de cada còmic original: des de la màgia del Doctor Strange a la informalitat dels Guardians de la Galàxia o Iron Man. Una suma que en cap moment de la pel·lícula es nota massa artificial en una narració, que tot i això, es perd en un nombre excessiu de batalles. A més a més, les històries humanes sobre el poder, l’ambició, la família i les conseqüències de les colonitzacions són un dels punts més interessants. Una bona pel·lícula, amb grans dosis d’humor i girs de guió sorprenents, que serveix com a síntesi de l’univers Marvel.

Continua llegint