El poder del perro (The Power of the Dog)

L’última persona del Far West

cartell/imbd.com

Jane Campion adapta la novel·la homònima de Thomas Savage. L’acció se situa l’any 1925 i comença quan dos germans ranxers, Phil i George, arriben a un restaurant a dinar. Phil menysprea al fill de la propietària, Peter, i també a altres clients. George es disculpa pel comportament del seu germà amb la propietària, Rose, i a partir d’aquest moment comencen una relació que acabarà amb matrimoni. Malgrat l’enllaç, Phil continuarà humiliant tant a Rose com a Peter… La narració descriu l’ambient de canvi als Estats Units l’any 1925, quan convivien gent que encara anava amb cavalls amb els més rics que ja conduïen el seu propi cotxe. Una diferència que no només era tecnològica, sinó també de mentalitat. El film, però, és una gran denúncia contra el masclisme, ja que les vexacions de Phil cap a Rose i al seu fill són constants i dificulten la convivència a la família. Una molt bona pel·lícula que va de menys a més, amb un final impactant que deixa alguns interrogants.

Continua llegint

…Barry Seal: El traficante (American Made) (2017)

cartell/imbd.com

Avui, dia 11 d’octubre de 2020, podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Doug Liman. La narració explica la història real de Barry Seal.

El film comença a finals dels setanta quan Barry Seal (Tom Cruise) era un aviador que es dedicava al contraban de purs cubans. La CIA, amb l’agent Schafer (Domhnall Gleeson) al capdavant, el descobreix i li ofereix un tracte: evitarà la presó si ajuda els serveis secrets nord-americans a portar missatges al general Noriega (Alberto Ospino) a Panamà. En unes d’aquestes missions, el Cartel de Medellín l’intercepta i acaba ajudant a Pablo Escobar (Mauricio Mejía) a crear el seu imperi portant cocaïna cap a Lousiana. La CIA fa veure que no se n’adona fins que la DEA, la unitat antidroga dels Estats Units, el descobreix.  La CIA farà un nou tracte amb Barry: es traslladarà a viure a Mena (Arkansas) i ajudarà a armar la guerrilla contrarevolucionària dels Contras a Nicaragua per derrotar els sandinistes…

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.


Director: Doug Liman

Guionista: Gary Spinelli

Repartiment: Tom Cruise, Domhnall Gleeson, Jayma Mays, Sarah Wright, Jesse Plemons, Lola Kirke, Caleb Landry Jones, Benito Martinez, Connor Trinneer, E. Roger Mitchell, Justice Leak, Jayson Warner Smith, Robert Farrior, Frank Licari, David Silverman, Alberto Ospino, Mauricio Mejía

…Els arxius del Pentàgon (The Post) (2017)

thepostimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 30 d’agost de 2020,  podreu veure a TV3 a les 15:50 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon

La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam.  El cap de redacció del Washington Post, Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això  va coincidir amb la decisió d’un jutge que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional.  També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari,  Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com a  Secretari de Defensa dels Estats Units.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Steven Spielberg

Guionistes: Liz Hannah, Josh Singer

Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt

…El puente de los espías (Bridge of Spies) (2015)

brigdeofspiesposter
cartell/imbd.com

Avui, dia 1 de juliol de 2020, podreu veure a Telecinco a les 23:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va estar nominada a 7 Oscars.

El film comença quan a l’advocat James Donovan (Tom Hanks) se li encarrega la defensa de l’espia rus Rudolf Abel (Mark Rylance) en plena Guerra Freda. Aquest encàrrec li suposarà un munt de problemes. Tot canviarà quan la Unió Soviètica captura l’espia americà Francis Gary Powers (Austin Stowell) i la República Democràtica Alemanya, l’estudiant Frederic Pryor (Will Rogers). James s’haurà d’encarregar de negociar entre els Estats Units i la Unió Soviètica a Berlín.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Steven Spielberg

Guionistes: Matt Charman, Ethan Coen, Joel Coen

Repartiment: Tom Hanks, Mark Rylance, Amy Ryan, Scott Shepherd, Sebastian Koch, Billy Magnussen, Alan Alda, Jesse Plemons, Eve Hewson, Peter McRobbie, Austin Stowell, Domenick Lombardozzi, Michael Gaston

…Els arxius del Pentàgon (The Post) (2017)

thepostimbd
cartell/imbd.com

Avui, dia 28 de febrer de 2020,  podreu veure a TV3 a les 22:38 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon

La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam.  El cap de redacció del  Washington Post,  Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això  va coincidir amb la decisió d’un jutge que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional.  També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari,  Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com a Secretari de Defensa dels Estats Units.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Steven Spielberg

Guionistes: Liz Hannah, Josh Singer

Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt

El irlandés (The Irishman)

El poder a l’ombra

elirlandesimbd
cartell/imb.com

Martin Scorsese porta al cinema la vida del sicari de la màfia Frank Sheeran. El film n’explica tota la seva vida centrant-se, sobretot, en la seva relació amb el misteriosament desaparegut sindicalista “Jimmy” Hoffa, enemic de J.F. Kennedy i, sobretot, del seu germà Robert, qui va ser Fiscal General dels Estats Units. La història és un cruel retrat del poder als Estats Units, on la màfia (i les grans empreses) tenien (o tenen?) més poder que qualsevol polític. A més a més, també ens mostra la part personal de Frank Sheeran i com la seva “feina” va acabar afectant la relació amb la seva família. Una obra mestra del cinema, amb massa especulacions sobre allò que va passar realment. Un film amb uns primers minuts més fluixos, però que aconsegueix aguantar un ritme trepidant durant les més de tres hores de la narració.

Continua llegint

El vicio del poder (Vice)

Poder absolut

viceimbd.jpg
cartell/imbd.com

Adam McKay dirigeix aquest biopic sobre l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney. El film es divideix en dues parts ben diferenciades: la primera en què veiem la joventut de Dick i la seva entrada en  política, i la segona que comença quan és president d’una important companyia petroliera i, en poc temps, passa a ser vicepresident del govern de George Bush fill.  La  pel·lícula té un narrador que es presenta com a familiar de Dick Cheney, Kurt. El film tracta temes com la “realpolitik” (la política real més enllà de la teoria), la comunicació política, la corrupció, la família i les conseqüències de les decisions individuals i col·lectives. Ens presenta una persona que entén el poder com a absolut i absolutista: disposat a tot per manar i  per prendre les decisions realment transcendents en el món, i que va aprofitar interpretacions forçades de les lleis per exercir el poder.  Va utilitzar el silenci com a gran aliat i, sense fer gaire soroll, va anar acumulant-lo. El to informal, gairebé banal, aconsegueix  mostrar com s’ha arribat a la situació  política actual dels Estats Units i del món, mentre ensenya les peculiaritats de la vida d’un home que va participar en  moments claus de la Història.

Continua llegint

…El puente de los espías (Bridge of Spies) (2015)

brigdeofspiesposter
cartell/imbd.com

Avui, dia 4 de desembre de 2018, podreu veure a Telecinco a les 22:40 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va estar nominada a 7 Oscars.

El film comença quan a l’advocat James Donovan (Tom Hanks) se li encarrega la defensa de l’espia rus Rudolf Abel (Mark Rylance) en plena Guerra Freda. Aquest encàrrec li suposarà un munt de problemes. Tot canviarà quan la Unió Soviètica captura l’espia americà Francis Gary Powers (Austin Stowell) i la República Democràtica Alemanya, l’estudiant Frederic Pryor (Will Rogers). James s’haurà d’encarregar de negociar entre els Estats Units i la Unió Soviètica a Berlín.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Steven Spielberg

Guionistes: Matt Charman, Ethan Coen, Joel Coen

Repartiment: Tom Hanks, Mark Rylance, Amy Ryan, Scott Shepherd, Sebastian Koch, Billy Magnussen, Alan Alda, Jesse Plemons, Eve Hewson, Peter McRobbie, Austin Stowell, Domenick Lombardozzi, Michael Gaston

Els arxius del Pentàgon (Los archivos del Pentágono) (The Post)

Censura implícita

thepostimbd.jpg
cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre els Papers del Pentàgon que es van publicar a principis dels anys setanta i que van donar a conèixer veritats incòmodes sobre la Guerra del Vietnam.  Uns documents que va publicar primer el New York Times i, després el Washington Post. De fet, el film se centra en els debats interns que va tenir el Washington Post sobre si publicar els papers o no, davant l’amenaça que els portessin als tribunals, com ja havia passat amb el New York Times, i això provoqués el tancament del diari. Un bon film, a  voltes monòton,  que reflecteix i ens fa reflexionar, a través dels excel·lents diàlegs de la narració, sobre com la llibertat de premsa té múltiples amenaces: des dels poders fàctics que volen exercir la censura directa, i també els interessos empresarials que volen impedir que certes notícies apareguin en els mitjans de comunicació, dels quals en són propietaris. La llibertat de premsa també es veu afectada per l’amiguisme d’alguns periodistes cap al poder que, en alguns casos,  fa que  no es publiquin notícies incòmodes quan afectin  segons qui.

Continua llegint

Barry Seal: El traficante (American Made)

Un espia made in USA

cartellamericamade.jpg
cartell/imbd.com

Aquesta pel·lícula de Doug Liman ens mostra el treball que va fer l’aviador i contrabandista Barry Seal per a la CIA entre finals dels setanta i principis dels vuitanta. Uns treballs que el van portar a acabar traficant amb drogues i armes amb les guerrilles de Nicaragua i a fer negocis amb narcotraficants com Pablo Escobar. Un film, que de forma aparentment alegre i amb tocs d’acció, comèdia i drama, mostra com en nom de la lluita contra el comunisme, els Estats Units van permetre, per acció o per omissió, que es creessin autèntics imperis de la droga com el de Pablo Escobar.

Continua llegint