…La ciudad de las estrellas (La La Land) (2016)

lalandofficialposter
cartell/imbd.com

Avui, dia 11 de setembre de 2020, podreu veure a Divinity a les 22:45 aquesta pel·lícula de Damien Chazelle .  Va guanyar 6 Oscars.

El film ens explica les aventures i desventures de  Sebastian (Ryan Gosling), un pianista,  i Mia (Emma Stone), una cambrera que treballa en uns estudis de Hollywood i que somia en ser actriu. Tots dos viuen a Los Angeles, un dia es coneixen i sorgeix l’amor. Mentrestant intentaran complir els seus somnis: en Sebastian, obrir un bar de jazz, i la Mia, convertir-se en una gran actriu. Una història d’amor entre dos nostàlgics d’un món clàssic que ja no tornarà, però que de tant en tant es reivindica. Una història d’amor entre el jazz, com a art sinònim de llibertat, i el cinema, com a art que permet somiar en mons nous.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Damien Chazelle

Guionista: Damien Chazelle

Repartiment:Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemarie Dewitt, J.K. Simmons, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe, Jason Fuchs, Callie Hernandez, Trevor Lissauer, Phillip E. Walker, Hemky Madera, Kaye L. Morris, Lexie Contursi

It. Capítulo 2 (It.Chapter 2)

La por a recordar

itcapitulo2
cartell/imbd.com

Andy Muschietti dirigeix la segona part d’It, basada en la novel·la de Stephen King. La novel·la parla d’un monstre que segresta i mata nens i nenes a la ciutat de Derry. Només un grup de joves autoanomenats “El club dels perdedors” aconsegueix parar-lo. Vint-i-set anys després, ja adults, el monstre torna. Mike, un dels adolescents d’aquest club, obsessionat amb el monstre, ja de gran, decideix tornar-los a reunir a tots per acabar amb “la cosa”, que es presenta amb moltes formes com ara la del malèfic pallasso Pennywise. Està convençut que el  pot guanyar amb un ritual dels nadius americans, el Ritual de Chüd. Tot això serveix d’excusa per parlar-nos del pes de la memòria perquè com es diu en el monòleg del principi de la narració: “som allò que volem oblidar”. Una memòria que sovint ens falla o només recordem els mals moments. A més a més, també inclou una crítica a la societat (americana) del segle XXI.  Tot i això, el guió es fa en alguns moments massa previsible i en barreja d’excel·lents amb escenes clarament innecessàries en una pel·lícula de por amb tocs d’humor.

Continua llegint

…La ciudad de las estrellas (La La Land) (2016)

lalandofficialposter
cartell/imbd.com

Avui, dia 17 de març de 2019 podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de Damien Chazelle.  Va guanyar 6 Oscars.

El film ens explica les aventures i desventures de  Sebastian (Ryan Gosling), un pianista, i Mia (Emma Stone), una cambrera que treballa en uns estudis de Hollywood i que somia en ser actriu. Tots dos viuen a Los Angeles, un dia es coneixen i sorgeix l’amor. Mentrestant intentaran complir els seus somnis: en Sebastian, obrir un bar de jazz, i la Mia, convertir-se en una gran actriu. Una història d’amor entre dos nostàlgics d’un món clàssic que ja no tornarà, però que de tant en tant es reivindica. Una història d’amor entre el jazz, com a art sinònim de llibertat, i el cinema, com a art que permet somiar en mons nous.

Si voleu saber-ne més, podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Damien Chazelle

Guionista: Damien Chazelle

Repartiment:Emma Stone, Ryan Gosling, John Legend, Rosemarie Dewitt, J.K. Simmons, Finn Wittrock, Sonoya Mizuno, Jessica Rothe, Jason Fuchs, Callie Hernandez, Trevor Lissauer, Phillip E. Walker, Hemky Madera, Kaye L. Morris, Lexie Contursi

La ciudad de las estrellas (La La Land)

Somnis d’artistes

lalandofficialposter
cartell/imbd.com

Damien Chazelle dirigeix aquesta pel·lícula sobre la història de dos artistes, un pianista i una  actriu que treballa eventualment de cambrera, i que somien triomfar a Los Angeles: ell, obrint un bar, on només es toqui jazz i ella,  en ser una estrella de Hollywood. Els dos viuran un altre somni: la seva història d’amor. Un film que respira nostàlgia cap a una concepció del jazz més fidel als orígens i cap a un cinema clàssic que ja no tornarà. Precisament, La La Land  està ple de referències explícites i implícites a algunes grans obres mestres del passat. Un molt bon musical romàntic que serveix de declaració d’amor a aquestes dues arts: la música i el cinema.

Continua llegint