Steven Spielberg dirigeix aquesta nova adaptació del musical homònim d’Arthur Laurent, que no deixa ser una mena de versió de Romeo i Julieta de Sheaskpeare. L’argument és la història d’amor entre la porto-riquenya Maria i el nord-americà Tony en el context de la lluita entre dues bandes de delinqüents juvenils del barri d’Upper West Side de Nova York: els “shark”, provinents de Puerto Rico, i els “jets”, d’ascendència europea. La seva història d’amor sorgeix en un moment de màxima tensió entre els dos col·lectius… La narració tracta temes com la delinqüència juvenil i el racisme. A més a més, evidencia la facilitat per aconseguir una arma als Estats Units. Un molt bon film que actualitza el clàssic de 1961 amb una novetat important: tots els actors i actrius que fan de porto-riquenys són llatinoamericans.
Avui, dia 4 de desembre de 2020, podreu veure a La1 a les 22:10 aquest film de Steven Spielberg. Es basa en la novel·la homònima d’Ernest Cline.
La pel·lícula se situa l’any 2045 i és narrada pel protagonista Wade Watts (Tye Sheridan). Wade viu en un barri marginal a Columbus. La seva vida real és molt avorrida i monòtona. Però, com la majoria de la gent, en té una altra de més interessant: la que viu a través del joc de realitat virtual Oasis en la que es fa dir Parzival. Allà pretén trobar l’ou de pasqua (una mena de missatge ocult en el joc) que li permetria convertir-se en propietari de la companyia que distribueix Oasis. Per això, també necessita conèixer la vida del seu creador, James Halliday (Mark Rylance). Parzival, tanmateix, haurà de vigilar amb els Sixters, una banda creada per l’empresa de la competència en el mercat dirigida per Nolan Sorrento (Ben Mendelsohn), que també vol descobrir el tresor i quedar-se amb Oasis.
Repartiment: Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki, Philip Zhao, Julia Nickson, Kae Alexander, Lena Waithe, Ralph Ineson, David Barrera, Michael Wildman, Lynne Wilmot, Carter Hastings, Daniel Eghan, Gem Refoufi
Avui, dia 30 d’agost de 2020, podreu veure a TV3 a les 15:50 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon
La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam. El cap de redacció del Washington Post, Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això va coincidir amb la decisió d’un jutge que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional. També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari, Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com a Secretari de Defensa dels Estats Units.
Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt
Avui, dia 1 de juliol de 2020, podreu veure a Telecinco a les 23:00 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va estar nominada a 7 Oscars.
El film comença quan a l’advocat James Donovan (Tom Hanks) se li encarrega la defensa de l’espia rus Rudolf Abel (Mark Rylance) en plena Guerra Freda. Aquest encàrrec li suposarà un munt de problemes. Tot canviarà quan la Unió Soviètica captura l’espia americà Francis Gary Powers (Austin Stowell) i la República Democràtica Alemanya, l’estudiant Frederic Pryor (Will Rogers). James s’haurà d’encarregar de negociar entre els Estats Units i la Unió Soviètica a Berlín.
Repartiment: Tom Hanks, Mark Rylance, Amy Ryan, Scott Shepherd, Sebastian Koch, Billy Magnussen, Alan Alda, Jesse Plemons, Eve Hewson, Peter McRobbie, Austin Stowell, Domenick Lombardozzi, Michael Gaston
Avui, dia 28 de febrer de 2020, podreu veure a TV3 a les 22:38 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Explica la història dels Papers del Pentàgon
La pel·lícula comença quan el New York Times va publicar una part dels Papers del Pentàgon que mostraven la hipocresia dels diferents governs nord-americans en relació amb la Guerra del Vietnam. El cap de redacció del Washington Post, Ben Bradlee (Tom Hanks) també en va rebre una altra part, a través d’una font d’informació del periodista Ben Bagdikian (Bob Odenkirk). Això va coincidir amb la decisió d’un jutge que va prohibir continuar publicant-los al New York Times en nom de la seguretat nacional. També va coincidir en el moment en què el Washington Post entrés a cotitzar a la Borsa, amb les pressions bancàries que això suposa. Aquest fet va provocar que Ben Bradlee i la directora del diari, Kay Graham (Meryl Streep) tinguessin llargues discussions sobre si havien de publicar o no els Papers. A més a més, Kay era amiga de Robert McNamara (Bruce Greenwood), que sortia molt mal parat pel contingut dels Papers del Pentàgon que parlaven de la seva etapa com a Secretari de Defensa dels Estats Units.
Repartiment: Meryl Streep, Tom Hanks, Bruce Greenwood, Bob Odenkirk, Tracy Letts, Sarah Paulson, Matthew Rhys, Alison Brie, Carrie Coon, Jesse Plemons, Bradley Whitford, David Cross, Michael Stuhlbarg, Zach Woods, Pat Healy, Deirdre Lovejoy, Jessie Mueller, Rick Holmes, Philip Casnoff, Will Denton, Jennifer Dundas, Stark Sands, Michael Cyril Creighton, Michael Devine, Luke Slattery, Gary Wilmes, Justin Swain, Sasha Spielberg, Kenneth Tigar, Robert McKay, Dan Bittner, Bryan Burton, Coral Peña, Caleb Eberhardt
Avui, dia 4 de desembre de 2018, podreu veure a Telecinco a les 22:40 aquesta pel·lícula de Steven Spielberg. Va estar nominada a 7 Oscars.
El film comença quan a l’advocat James Donovan (Tom Hanks) se li encarrega la defensa de l’espia rus Rudolf Abel (Mark Rylance) en plena Guerra Freda. Aquest encàrrec li suposarà un munt de problemes. Tot canviarà quan la Unió Soviètica captura l’espia americà Francis Gary Powers (Austin Stowell) i la República Democràtica Alemanya, l’estudiant Frederic Pryor (Will Rogers). James s’haurà d’encarregar de negociar entre els Estats Units i la Unió Soviètica a Berlín.
Repartiment: Tom Hanks, Mark Rylance, Amy Ryan, Scott Shepherd, Sebastian Koch, Billy Magnussen, Alan Alda, Jesse Plemons, Eve Hewson, Peter McRobbie, Austin Stowell, Domenick Lombardozzi, Michael Gaston
Steven Spielberg dirigeix aquesta gran pel·lícula que és un homenatge al cinema, sobretot dels anys vuitanta, als videojocs i a la cultura pop en general. L’acció se situa l’any 2045 després d’una greu crisi econòmica mundial que canvia totalment l’economia i la manera de viure, ja que la gent ha deixat de tenir vida social real i l’ha substituït, en gran part, per un gran joc de realitat virtual, Oasis. El seu creador, James Hallyday, abans de morir va deixar un últim repte: el qui sigui capaç de trobar l’ou de pasqua virtual (missatge ocult) que té amagat, es convertirà en l’amo de la seva empresa. El protagonista del film és Wade Wat, que es posa el nom de Parzival en el joc, és un dels jugadors que intentarà aconseguir l’ou per treure la seva família de la pobresa. Un film que reivindica la humanitat enfront de les xarxes socials i Internet en general. El missatge és clar: la vida real i la virtual no tenen res a veure i no s’han de confondre. També ens convida a no perdre mai el contacte amb la realitat. Una molt bona obra pensada especialment per cinèfils, que fa un repàs per la història del setè art, fent un repàs exhaustiu per la fantasia i la ciència-ficció més moderna. Però, aquest també és el seu principal defecte, ja que hom no la pot gaudir plenament, si no entén algunes referències que poden ser desconegudes per a molts espectadors.
Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula sobre els Papers del Pentàgon que es van publicar a principis dels anys setanta i que van donar a conèixer veritats incòmodes sobre la Guerra del Vietnam. Uns documents que va publicar primer el New York Times i, després el Washington Post. De fet, el film se centra en els debats interns que va tenir el Washington Post sobre si publicar els papers o no, davant l’amenaça que els portessin als tribunals, com ja havia passat amb el New York Times, i això provoqués el tancament del diari. Un bon film, a voltes monòton, que reflecteix i ens fa reflexionar, a través dels excel·lents diàlegs de la narració, sobre com la llibertat de premsa té múltiples amenaces: des dels poders fàctics que volen exercir la censura directa, i també els interessos empresarials que volen impedir que certes notícies apareguin en els mitjans de comunicació, dels quals en són propietaris. La llibertat de premsa també es veu afectada per l’amiguisme d’alguns periodistes cap al poder que, en alguns casos, fa que no es publiquin notícies incòmodes quan afectin segons qui.
Avui, dia 3 de setembre de 2017, podreu veure a La1 a les 22:05 aquesta pel·lícula de David Dobkin. David Dobkin és un director que ha realitzat films com ara Els rebels de Shangai (Shanghai Knights)(2003) o De boda en boda (Wedding Crashers) (2005).
El film comença quan el prestigiós advocat Hank Palmer (Robert Downey Jr.) rep la notícia de la mort de la seva mare. Això el farà tornar a la seva Indiana natal. Allà, poc després del funeral, el seu pare, el jutge Joseph Palmer (Robert Duvall) és acusat d’assassinat. Tot plegat reobrirà les velles ferides entre Hank, el seu pare i els seus germans Glen (Vincent D’Onofrio) i Dale (Jeremy Strong).
Repartiment: Robert Downey Jr., Robert Duvall, Vera Farmiga, Billy Bob Thornton, Vincent D’Onofrio, Jeremy Strong, Dax Shepard, Leighton Meester, David Krumholtz, Balthazar Getty, Sarah Lancaster, Ken Howard, Grace Zabriskie, Denis O’Hare
Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula basada en la història real de James Donovan, un advocat que va defensar un espia rus capturat en plena Guerra Freda. A més a més, posteriorment va estar en les negociacions d’intercanvis d’espies entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Una pel·lícula amb dues parts ben diferenciades tant de qualitat com de guió: una primera part més plana i una segona molt més interessant quan comencen les negociacions. Un film amb escenes molt ben filmades com totes les què se situen en ple Berlín quan el Mur s’estava construint.