Alita: angel de combate (Alita, Battle Angel)

L’heroïna cíborg

alitaimbd.jpg
cartell/imbd.com

Robert Rodriguez porta a la pantalla gran el còmic de Yukito Kishiro amb guió, entre d’altres, de James Cameron. El film se situa l’any 2663. Aquest món del futur està dividit en dues grans ciutats: Zallem, una ciutat aèria on viuen la gent més rica, i Iron City, on viu la majoria de la gent. Tot això, després d’una guerra que va durar molts anys contra la Unió de Repúbliques Marcianes. Un dia, el doctor Ido descobreix un cíborg abandonat en una deixalleria i decideix reparar-lo… Mentre el doctor Ido no vol que descobreixi la seva anterior identitat,  el seu amic Hugo l’ajudarà a cercar-la. El somni d’Hugo és algun dia arribar a viatjar a Zallem, però per fer-ho s’ha de guanyar una competició de Motorball, un esport que és una mena de rugbi motoritzat amb l’objectiu de posar la pilota en una cistella. La narració tracta temes com la delinqüència, les desigualtats socials, la seguretat i les classes socials i com tots aquests es relacionen entre si. Tanmateix, la història no deixa de ser una reivindicació  feminista que es queda a mitges, ja que acaba reflectint els tradicionals rols de la típica història d’amor.  El film té moments molt bons, però va clarament de més a menys.

Continua llegint

Terminator Génesis (Terminator Genisys)

El començament o el final?

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Alan Taylor dirigeix un nou film de la saga Terminator. L’acció comença  l’any  2029 quan els humans comandats per John Coonor estan a punt de guanyar la guerra a les màquines. Però, les màquines utilitzen una última arma: viatjar al passat per matar la mare de John, Sarah. Aquest decideix enviar el seu company Kyle Risse el 1984 per intentar salvar Sarah Connor. Però, Kyle es trobarà amb un 1984 que no s’esperava. Finalment quan es reuneixen, Sarah i Kyle decideixen viatjar fins al 2017 per evitar la revolució de les màquines. El film té un guió complicat i confús que provoca que l’espectador es pugui perdre en determinats moments entre tantes línies temporals. Les escenes d’acció no aporten res de nou respecte a les altres pel·lícules de la saga. A més a més, no se sap ben bé si vol ser una seqüela, una preqüela o un homenatge, i no acaba sent cap de les tres coses.

Continua llegint

La serie Divergente: Insurgente (The Divergent Series: Insurgent)

Totes les cares d’una  revolució

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Robert Schwentke dirigeix la segona part de la sèrie de llibres de Veronica Roth iniciats per Divergent. En aquesta pel·lícula els protagonistes Tris i Quatre són uns refugiats perseguits per la dictadura de Jeanine a Cordialitat, una de les faccions del sistema. Ben aviat descobriran que l’única forma de sobreviure és començar una revolució. Una revolució que els portarà a qüestionar-se tot el sistema i també les seves pròpies arrels. El film es debat massa entre la voluntat de ser un producte comercial i la  de basar-se en un llibre que convida a reflexionar sobre quina societat construïm i sobre conceptes com “revolució”, “pau”, “democràcia”, “dictadura” i “poder”. Un dilema que fa que el film es perdi enmig d’escenes d’acció pretesament espectaculars, alguna de les quals resulta massa llarga.

Continua llegint

Divergente (Divergent)

Insuficientment divergent

Cartell/divergentofficial.tumblr.com
cartell/divergentofficial.com

Neil Burger porta al cinema el best-selller de Veronica Roth, “Divergent. Aquesta antiutopia ens transporta a una societat  apocalíptica on se separa els individus segons la seva personalitat per evitar guerres. Però, hi ha un grup de persones que resulta inclassificable: els divergents,  que no superen  les  proves per accedir a un grup determinat i són perseguits pel sistema perquè no hi encaixen. La pel·lícula és audiovisualment molt bona, però té greus problemes de guió.

Continua llegint