A la recerca de la joventut perduda
Noah Baumbach dirigeix aquest film sobre una parella que passa la crisi dels quaranta i intenta retrobar la joventut perduda. A més a més, el director aprofita l’obra per reflexionar sobre la industrialització del cinema i mostrar una societat que de tant sobreinformada està desinformada. A part de ser una crítica a cert model de documentals que, en alguns casos, s’han convertit en un producte de consum més on no importa enganyar l’espectador si serveix per guanyar diners i fama. Una pel·lícula, amb un cert to autobiogràfic, que es vol emmirallar amb Woody Allen, però que no aconsegueix trobar el to de comèdia del geni novaiorquès. El film destaca bàsicament en el seu valor com a gran reflexió sobre els elements ja esmentats i també sobre el mateix ofici de director.
Continua llegint
citizenjoel 