Tot a la vegada a tot arreu (Todo a la vez en todas partes)(Everything Everywhere All at Once)

Quan el multivers (i les xarxes socials) impedeixen una reflexió serena

cartell/imbd.com

Daniel Kwan i Daniel Scheinert dirigeixen aquesta pel·lícula situada en el multivers i amb una forta crítica social. La protagonista del film és Evelyn Wang, una immigrant xinesa que viu als Estats Units i que regenta una bugaderia. La seva filla Joy Wang és lesbiana, tot i que li costa molt explicar-ho a la seva família, especialment al seu avi. Un dia, la vida tranquil·la de l’Evelyn canviarà de sobte, quan en una reunió a Hisenda apareix una versió del seu marit des d’una realitat paral·lela i li diu que només ella podrà salvar l’univers, si derrota la malvada Jobu Tupaki (que resulta ser una versió de la seva filla en una altra realitat paral·lela)… La narració tracta temes tan diversos com la família, el conflicte generacional, la immigració o el racisme. Una molt bona pel·lícula, excessivament llarga, però que perd part dels seus missatges interessants enmig de tants viatges a universos paral·lels.

Close

Amistats d’infantesa

cartell/imbd.com

Lukas Dhont dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat i la transició de la infància a l’adolescència, amb l’homosexualitat com a tema de fons. L’excusa: Leó i Rémi són dos amics als qui el començament de la secundària canviarà per sempre la seva relació. Tot es trasbalsarà quan li passa una cosa greu a Rémi... Aquest fet divideix la narració en dues parts ben diferenciades: la primera abans d’aquest succés i la segona quan se’n veuran les conseqüències. El tema principal del film és com el pas de la infantesa a l’adolescència pot capgirar la vida i les relacions de les persones. A més a més, ens mostra com l’homosexualitat és un tema encara tabú entre molts joves d’avui en dia que no l’accepten i cauen en l’homofòbia, sobretot quan es troben en grup. Un molt bon film, on no s’ensenya tot en imatges, un fet que en algun moment fa que costi d’entendre la narració. Això també és, a la vegada, la seva millor virtut: silencis que parlen i que criden més fort que qualsevol diàleg.

…The Imitation Game (2014)

cartell/thehollywoodweek.com

Avui, dia  16 de maig de 2020, podreu veure a Cuatro a les 17:50 aquest film de Morten Tyldum. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Adaptat i va optar a 7 més.

Un robatori a la casa d’Alan Turing (Benedict Cumberbatch) el 1951 el va convertir en sospitós d’activitats subversives. El detectiu Robert Nock (Rory Kinnear) el va interrogar i va descobrir la seva participació en la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, el comandant Denniston (Charles Dance) li va encarregar desxifrar els codis secrets nazis, cosa que va aconseguir mitjançant una màquina precursora dels actuals ordinadors. Paral·lelament, el film ens transporta a través de flashbacks a l’adolescència d’Alan (Alex Lawther) quan era un jove solitari i asocial amb un sol amic Christopher (Jack Bannon), del qual estava enamorat i que va morir prematurament de tuberculosi.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Morten Tyldum

Guionista: Graham Moore

Repartiment: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode, Matthew Beard, Allen Leech, Tuppence Middleton, Rory Kinnear, Tom Goodman-Hill, Hannah Flynn, Steven Waddington, Alex Lawther, Jack Bannon, James Northcote, Ancuta Breaban, Victoria Wicks

…The Imitation Game (2014)

cartell/thehollywoodweek.com

Avui, dia  26  de maig de 2018, podreu veure a Cuatro a les 22:30 aquest film de Morten Tyldum. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Adaptat i va optar a 7 més.

Un robatori a la casa d’Alan Turing (Benedict Cumberbatch) el 1951 el va convertir en sospitós d’activitats subversives. El detectiu Robert Nock (Rory Kinnear) el va interrogar i va descobrir la seva participació en la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, el comandant Denniston (Charles Dance) li va encarregar desxifrar els codis secrets nazis, cosa que va aconseguir mitjançant una màquina precursora dels actuals ordinadors. Paral·lelament, el film ens transporta a través de flashbacks a l’adolescència d’Alan (Alex Lawther) quan era un jove solitari i asocial amb un sol amic Christopher (Jack Bannon), del qual estava enamorat i que va morir prematurament de tuberculosi.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Morten Tyldum

Guionista: Graham Moore

Repartiment: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode, Matthew Beard, Allen Leech, Tuppence Middleton, Rory Kinnear, Tom Goodman-Hill, Hannah Flynn, Steven Waddington, Alex Lawther, Jack Bannon, James Northcote, Ancuta Breaban, Victoria Wicks

Moonlight

La recerca de la pròpia identitat

cartell/imbd.com

Aquest film de Barry Jenkins porta al cinema l’obra de teatre In Moonlight Black Boys Look Blue de Tarell Alvin McCraney.  La narració  explica la història de Chiron, un nen homosexual, que encara ignora la seva condició. Chiron viu en un barri marginal i és maltractat al carrer pels seus companys de classe. Un dia, fugint-ne, es refugia en una casa abandonada, lloc habitual de consum de drogues. Precisament  allà, es trobarà amb un traficant que l’ajudarà a  tornar a casa seva i que, a la llarga, exercirà el paper de pare. La narració ens mostrarà com el protagonista inicia un procés d’autoconeixement, mentre configura la seva pròpia identitat. Una pel·lícula que tot i no tractar directament el tema del racisme, aquest hi és molt present, ja que mostra les dificultats dels negres als Estats Units per ascendir a l’escala social.  Una magnífica obra, dividida en tres capítols (infància, adolescència i vida adulta), que tracta amb realisme, qüestions tan delicades com la pobresa, la violència, les drogues i, sobretot, l’homofòbia i l’homosexualitat.

The Imitation Game (Desxifrant l’Enigma)

Un heroi silenciós (i silenciat)

cartell/thehollywoodweek.com

Morten Tyldum escriu i dirigeix aquest film basat en la figura del matemàtic Alan Turing. Explica el  paper decisiu que va tenir durant la Segona Guerra Mundial desxifrant els codis nazis creant una màquina precursora dels primers ordinadors. Alhora ens transporta a l’etapa escolar del científic, quan estava enamorat del seu company de classe Christopher, un fet decisiu per entendre la seva trajectòria posterior. La pel·lícula sap combinar perfectament la història d’un matemàtic que es va avançar al seu temps, la vida d’un heroi silenciós i silenciat de la Segona Guerra Mundial, i la problemàtica de l’homosexualitat a l’Anglaterra de moral victoriana de l’època.