Tot a la vegada a tot arreu (Todo a la vez en todas partes)(Everything Everywhere All at Once)

Quan el multivers (i les xarxes socials) impedeixen una reflexió serena

cartell/imbd.com

Daniel Kwan i Daniel Scheinert dirigeixen aquesta pel·lícula situada en el multivers i amb una forta crítica social. La protagonista del film és Evelyn Wang, una immigrant xinesa que viu als Estats Units i que regenta una bugaderia. La seva filla Joy Wang és lesbiana, tot i que li costa molt explicar-ho a la seva família, especialment al seu avi. Un dia, la vida tranquil·la de l’Evelyn canviarà de sobte, quan en una reunió a Hisenda apareix una versió del seu marit des d’una realitat paral·lela i li diu que només ella podrà salvar l’univers, si derrota la malvada Jobu Tupaki (que resulta ser una versió de la seva filla en una altra realitat paral·lela)… La narració tracta temes tan diversos com la família, el conflicte generacional, la immigració o el racisme. Una molt bona pel·lícula, excessivament llarga, però que perd part dels seus missatges interessants enmig de tants viatges a universos paral·lels.

Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Wonder Woman 1984

El preu de la felicitat

cartell/imbd.com

La directora Patty Jenkins dirigeix aquesta pel·lícula sobre Wonder Woman -personatge de ficció dels còmics homònims. La narració se situa en els anys vuitanta, quan l‘alter ego d’aquest personatge, Diana, viu als Estats Units i treballa a l’Smithsonian com a arqueòloga. Un dia arriba Barbara, una nova companya de feina, que sentirà una gran admiració per Diana. L’FBI els porta una pedra per investigar, la Pedra dels Somnis, que concedeix a qui la té tots els seus desitjos. Per una sèrie de circumstàncies, anirà a parar a mans de Maxwell Lord, un ambiciós empresari del negoci del petroli, i Diana, amb els poders de Wonder Woman, l’haurà de recuperar… La narració és una faula sobre el preu d’aconseguir els nostres desitjos i, suposadament, la felicitat, moltes vegades a un preu massa alt. A més a més, ens parla del poder de la veritat en temps de notícies falses i de poders enganyosos. També conté un missatge potent contra tota mena de populismes polítics. El film se situa als anys vuitanta, on convivien la Guerra Freda amb una època de noves creacions artístiques i tecnològiques, fet que reflecteix el film. Una bona pel·lícula, a la qual li sobren algunes escenes repetitives.

Vengadores: Endgame (Avengers: Endgame)

Herois i heroïnes de la diversitat

cartell/imbd.com

Els germans Ruso dirigeixen una nova pel·lícula de la factoria Marvel que és la continuació del film Avengers:Infinit War (2014). La narració comença quan la meitat d’Els Venjadors han  desaparegut a causa del malvat Thanos i el poder que té gràcies a les Gemmes Màgiques. Només queden Ull de Falcó,  la Viuda Negra, Hulk, el Capità Amèrica,  Rocket,  Thor, Pepper Potts, Màquina de Guerra i Iron Man. Comptaran, però, amb una nova heroïna, la Capitana Marvel i una aliada inesperada, Nebula. Gràcies a la iniciativa de la Viuda Negra, decideixen intentar derrotar Thanos i recuperar les gemmes per controlar l’univers (Ànima, Temps, Ment, Espai, Realitat, Poder, Ego i Ritme) per així fer ressuscitar la resta de superherois. La narració conté una gran reflexió sobre la gestió del dol, l’acceptació de la derrota i el preu de la victòria.  La història mostra el canvi de paradigma pel que fa al món dels superherois, més humans i menys divins, com també un canvi en una societat americana que veu com també els enemics interiors poden ser tan poderosos com els exteriors. També, una societat on tothom pot ser un heroi independentment de la seva classe social, raça o gènere. Una excel·lent pel·lícula que és capaç de navegar entre diversos gèneres narratius  i recórrer espais temporals de manera natural i alhora ser un film espectacular pels amants dels còmics i del cinema.

Alita: angel de combate (Alita, Battle Angel)

L’heroïna cíborg

cartell/imbd.com

Robert Rodriguez porta a la pantalla gran el còmic de Yukito Kishiro amb guió, entre d’altres, de James Cameron. El film se situa l’any 2663. Aquest món del futur està dividit en dues grans ciutats: Zalem, una ciutat aèria on viuen la gent més rica, i Iron City, on viu la majoria de la gent. Tot això, després d’una guerra que va durar molts anys contra la Unió de Repúbliques Marcianes. Un dia, el doctor Ido descobreix un cíborg abandonat en una deixalleria i decideix reparar-lo… Mentre el doctor Ido no vol que descobreixi la seva anterior identitat,  el seu amic Hugo l’ajudarà a cercar-la. El somni d’Hugo és algun dia arribar a viatjar a Zallem, però per fer-ho s’ha de guanyar una competició de Motorball, un esport que és una mena de rugbi motoritzat amb l’objectiu de posar la pilota en una cistella. La narració tracta temes com la delinqüència, les desigualtats socials, la seguretat i les classes socials i com tots aquests es relacionen entre si. Tanmateix, la història no deixa de ser una reivindicació  feminista que es queda a mitges, ja que acaba reflectint els tradicionals rols de la típica història d’amor.  El film té moments molt bons, no obstant això, va clarament de més a menys.