La hija de un ladrón

Fills de la pobresa

cartell/imb.com

Belén Funes dirigeix aquesta pel·lícula que explica la complicada vida de la filla d’un lladre que acaba de sortir de la presó. La protagonista és Sara que cuida del seu fill i d’un germà petit. La cosa es complica quan el pare, Manuel, surt de la presó… Una història que serveix per denunciar els problemes de les persones pobres a Catalunya que, a vegades, no gaudeixen del suport institucional necessari. A més a més, també mostra les dificultats del món laboral. Un bon film de crítica social que pateix, però, d’un excés de realisme i que en, alguns moments del film, la història no es mostra del tot nítida als espectadors.

…La propera pell (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 7 de gener de 2019, podreu veure a TV3 a les 22:39 aquesta pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. Va guanyar 3 premis Gaudí.

El film narra la història de Leo (Àlex Monner), un noi que viu en un orfenat a França. Un dia el director del centre, Michel (Bruno Todeschini),  li diu que ha investigat i que ha trobat els seus pares biològics. Es tracta d’una família en què el pare va morir i el nen va desaparèixer en un accident a la muntanya.  La mare, Anna (Emma Suárez), i el cunyat, Enric (Sergi López), el van a veure al centre per  intentar confirmar que és el seu familiar Gabriel. La seva mare està convençuda que ho és, mentre que el seu cunyat creu que és un impostor…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Isaki Lacuesta, Isa Campo

Guionistes: Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo

Repartiment: Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López, Bruno Todeschini, Igor Szpakowski, Mikel Iglesias, Greta Fernández, David Arribas, Pablo Rosset, Guillem Jorba

La propera pell

La màscara freda

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta i Isa Campo dirigeixen aquest film sobre la identitat i sobre com aquesta configura les nostres relacions. Per fer-ho ens parla de la història d’un noi que viu en un orfenat. Un dia el director del centre l’avisa que potser han trobat la seva família.  La mare, que va perdre el marit en el mateix accident en què va desaparèixer el nen, de seguida confirma que és el seu fill. En canvi, el cunyat es pensa que el noi s’ho ha inventat per fugir de l’orfenat. La pel·lícula ens mostra la necessitat de calor humana que tenim en un món on les relacions són cap cop més distants i on costa més de distingir la màscara de la persona. Tot això, en un film rodat exclusivament en el Pirineu d’Osca, on la neu i el fred acaben tenint un protagonisme també simbòlic.