Old (Tiempo)

Perduts en el temps

cartelll/imbd.com

M. Night Shyamalan dirigeix aquesta pel·lícula que és una adaptació del còmic de Pierre-Oscar Lévy i Frederick Peeters, “Sandcastle”. Els protagonistes són la família Cappa, formada pel matrimoni entre Guy i Pisca i els seus fills Trent i Maddox. Guy i Pisca tenen pensat divorciar-se i decideixen fer un últim viatge tots quatre a un complex turístic. El gerent els convida a anar a una platja privada, juntament amb la família formada pel doctor Charles, la mare d’aquest, Agnes, la seva dona Pisca i la seva filla Kara i el matrimoni format per Jarin i Partricia Carmichael. En arribar, descobriran un cadàver surant a l’aigua que resulta ser la parella del raper Mid-Size Sedan que es troba afligit a la platja. Després d’aquest primer ensurt, intentaran relaxar-se mentre els nens juguen… Quan els nens tornen amb els seus pares, aquests observen un estrany fenomen: els nens han crescut inexplicablement; i els adults també comencen a presentar alguns canvis físics que denoten que estan envellint. La narració és tot una crítica als excessos amb l’experimentació científica. Una bona pel·lícula que es perd en escenes excessivament sòrdides i per trames no del tot reeixides.

Continua llegint

La profesora de parvulario (The Kindergarten Teacher)

L’art de l’educació

thekindergatenteacher.jpg
cartell/imbd.com

Sara Colangelo escriu i dirigeix aquesta adaptació d’una pel·lícula homònima israeliana del 2014. El film explica com una professora de parvulari, Lisa Spinelli, escolta com un alumne seu, Jimmy, recita un poema mentre espera per ser recollit.  Lisa que assisteix a classes de poesia, plagiarà les obres del nen en els seus propis treballs de poesia. La història ens parla sobre un món materialista que no sap apreciar l’art i on els pares prefereixen que els seus fills siguin esportistes abans que artistes. També com el currículum educatiu no està dissenyat per potenciar el talent artístic dels alumnes. A més a més, és un retrat d’un conflicte generacional entre uns pares que somiaven en un món millor en la seva època hippie i uns fills i filles, aparentment, despreocupats pel món que els envolta. Un film interessant que passa de ser gairebé un assaig sobre l’educació i l’art a un thriller psicològic, però que no aprofita tot el seu potencial.

Continua llegint