Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. A més a més, reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc-i-negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint

Drácula: la leyenda jamás contada (Dracula Untold)

Quan els orígens fan perdre la identitat

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Aquest film de Gary Shore busca els orígens de la llegenda de Dràcula. Per fer-ho, porta al cinema la vida del príncep Vlad Tepes, que va servir d’inspiració  per a la novel·la de Bram Stoker.  El film se  centra en el moment en què Vlad es converteix en el monstre Dràcula. Tot i el bon plantejament inicial, la pel·lícula s’acaba perdent per la seva voluntat de voler ser un producte comercial i tracta superficialment debats interessants sobre la mort, la vida i la religió.

Continua llegint