Mary Shelley

La creadora  i el seu monstre 

marysheelleyimbd.jpg
cartell/imbd.com

La directora saudita Haifaa Al-Mansour dirigeix aquesta pel·lícula que tracta sobre les circumstàncies que van portar Mary Shelley a escriure el clàssic de terror i ciència-ficció “Frankenstein or The Modern Prometheus” a l’edat de divuit anys,  a principis del segle XIX.  Mary era filla de l’escriptora feminista Mary Wollstonecraft, que va morir poc després de néixer ella,  i el filòsof llibertari William Godwin, que es va tornar a casar per segona vegada.  El film comença quan Mary tenia setze anys i  va decidir començar una nova vida amb la seva germanastra Claire Clairmont i el poeta idealista Percy Bysshe Shelley. Percy era un home casat que Mary havia conegut en una estada a Escòcia. El pares de Mary no aprovaven la relació,  per això, Mary va decidir fugir amb el seu enamorat. La pel·lícula posa diversos creadors davant el seu monstre particular: l’escriptor davant la seva novel·la;   els teòrics d’idees progressistes o liberals  davant la seva pràctica; i fins i tot la societat davant el monstre de les  ideologies que crea quan les posa a la pràctica  i, per descomptat, els pares i les mares davant els seus fills i les seves filles. Una obra que representa, en molts sentits, el “Frankenstein” de  la mateixa  autora del film i que té la virtut que la narració et va ficant dins l’ambient de la novel·la: obscurantisme, por, sentiment de culpa, però també  l’alegria de l’autor en veure néixer la seva creació.

Continua llegint

El orden divino (Die göttliche Ordnung)

Sufragistes

elordendivinoimbd.jpg
cartelll/imbd.com

Petra Biondina Volpe dirigeix aquesta pel·lícula sobre el referèndum que va permetre el vot de les dones a Suïssa el 1971. Per fer-ho ens situa en un poble petit i ultraconservador i se centra en la campanya de Nora Ruckstuh i les seves companyes a favor del “sí”. Una campanya que els va comportar molts problemes personals, ja que aleshores es relacionava feminisme amb lesbianisme, prostitució i pecat.  Un moment, però, que també va coincidir amb la descoberta de la pròpia sexualitat per part de moltes dones, com les protagonistes del film. La pel·lícula reflecteix molt bé l’ambient de l’època i, amb tocs d’humor, tracta tots els temes i subtemes que envolten el feminisme.

Continua llegint

Maria Magdalena (Mary Magdalene)

Una dona en la vida de Jesús

marymagadaleneimbd
cartelll/imbd.com

Gareth Davis dirigeix aquesta pel·lícula sobre Maria Magdalena, la figura bíblica que va acompanyar Jesús en els seus últims dies. La narració aprofita per denunciar molts dels mals del cristianisme i catolicisme actuals: deixar de banda les dones i fer una interpretació errònia de l’autèntic missatge de Jesús.  Però, sobretot és una gran reivindicació feminista: Maria Magdalena va haver de lluitar contra la seva família que la volia obligar a casar-se i també contra alguns apòstols  de Jesús que creien que els portaria problemes pel fet de ser  una dona. Una pel·lícula amb un guió interessant que podria estar més ben executat i on trobem a faltar la força i la mística dels clàssics films bíblics.

Continua llegint

…Tomates verdes fritos (Fried Green Tomatoes) (1991)

cartellfriedgreentomatoes
cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de febrer de 2018, podreu veure a Paramount a les 17:39 aquesta pel·lícula de  Jon Avnet. Va estar nominada a 2 Oscars.

El film explica com Evelyn (Kathy Bates), una dona frustrada per la relació amb el seu marit i pel seu aspecte físic,  visita un familiar a l’hospital. Allà coneixerà Ninny Threadgoode (Jessica Tandy). Ninny explicarà a Evelyn la història  d’amistat, durant els anys seixanta, entre  Idgie Threadgoode (Mary Stuart Masterson) i  Ruth (Mary-Louise Parker). Una amistat que es va veure condicionada per l’assassinat del marit de Ruth, Frank Bennett (Nick Searcy).

El director va explicar en un reportatge que la pel·lícula parla de l’amistat,  la intimitat i les històries transmeses oralment. Un molt bon film que també tracta sobre la possibilitat de trencar els tabús socials de cada època.

Director: Jon Avnet

Guionistes:  Fannie Flagg, Carol Sobieski

Repartiment: Kathy Bates, Jessica Tandy, Mary Stuart Masterson, Mary-Louise Parker,Chris O’Donnell, Cicely Tyson, Gailard Sartain, Gary Basaraba, Stan Shaw

…Tomates verdes fritos (Fried Green Tomatoes) (1991)

cartellfriedgreentomatoes
cartell/imbd.com

Avui, dia 31 de desembre 2017, podreu veure a Paramount a les 19:30 aquesta pel·lícula de  Jon Avnet. Va estar nominada 2 Oscars.

El film explica com Evelyn (Kathy Bates), una dona frustrada per la relació amb el seu marit i pel seu aspecte físic,  visita un familiar a l’hospital. Allà coneixerà Ninny Threadgoode (Jessica Tandy). Ninny  explicarà a Evelyn la història  d’amistat, durant els anys seixanta, entre  Idgie Threadgoode (Mary Stuart Masterson) i  Ruth (Mary-Louise Parker). Una amistat que es va veure condicionada per l’assassinat del marit de Ruth, Frank Bennett (Nick Searcy).

El director va explicar en un reportatge que la pel·lícula  parla de l’amistat,  la intimitat i les històries transmeses oralment. Un molt bon film que també tracta sobre la possibilitat de trencar els tabús socials de cada època.

Director: Jon Avnet

Guionistes:  Fannie Flagg, Carol Sobieski

Repartiment: Kathy Bates, Jessica Tandy, Mary Stuart Masterson, Mary-Louise Parker,Chris O’Donnell, Cicely Tyson, Gailard Sartain, Gary Basaraba, Stan Shaw

Déjame salir (Get Out)

Endevina amb qui soparàs aquesta nit

getoutofficialposter
cartell/imbd.com

Jordan Peele dirigeix aquest film de por amb el racisme com a teló de fons. La història comença quan Chris Washington accepta anar a conèixer els pares de la seva parella, Rose Armitage.  Chris es trobarà amb un ambient, aparentment, acollidor, però observarà que a la casa dels Armitage passen coses molt rares. Una pel·lícula que ens mostra un racisme amagat darrere la correcció política i els tòpics i amb una (falsa) admiració cap a figures com Jesse Owens o Obama.  Una obra amb una dosi d’humor negre que  serveix per fer un retrat del sud dels Estats Units, on  molta gent, aparentment liberal, és en realitat  racista i, fins i tot, esclavista en el seu subconscient.

Continua llegint

Sufragistes (Las sufragistas)(Suffragette)

Oblidades de la Història

sufragistasimbd
cartell/imbd.com

Sarah Gavron porta al cinema la història de les dones britàniques que van lluitar per aconseguir el dret a vot. Per fer-ho construeix el personatge de Maud Watts, inspirada en la vida real de diverses sufragistes. El film presenta una acurada ambientació de l’època en la qual les dones britàniques van reivindicar el seu dret a vot. Una molt bona pel·lícula que reflecteix molt bé aquesta lluita, però que no subratlla prou  l’èpica dels moments clau.

Continua llegint