…El graduado (The Graduate) (1967)

thegraduateimbd.jpg

cartell/imbd.com

Avui, dia 3 d’abril de 2019, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de Mike Nichols. Es basa en la novel·la homònima de Charles Webb. El film va guanyar l’Oscar al Millor Director i va tenir 7 nominacions.

La narració comença quan Benjamin Braddock (Dustin Hoffman) torna a casa seva després d’haver finalitzat els seus estudis.  Una dona gran, amiga de la família, la senyora Robinson (Anne Bancroft) el sedueix i es converteixen en amants. Tot es complica arran del fet que Benjamin coneix la filla de la senyora Robinson, Elaine (Katharine Ross).

El director va explicar en una entrevista perquè creu que aquesta pel·lícula va passar a la història: “Tinc una resposta impactant: és perquè la història és una recopilació no intencionada del mite d’Hipòlit i Fedra, amb l’home més jove i  la dona més gran (…) Hi ha una sèrie d’històries bàsiques com aquesta, però  sembla que sempre arriba a la gent. (…) Voleu moure a la gent, refeu el mite d’Hippolytus i Phaedra.” Una pel·lícula, però que no s’entendria sense la banda sonora de Dave Grusin i sobretot de  “Simon&Garfunkel” amb dues cançons que van ser un èxit més enllà del film “The Sound of Silence” i “Mrs. Robinson” i la confirmació de Dustina Hoffman com a gran actor.

Director:Mike Nichols

Guionistes: Calder Willingham, Buck Henry

Repartiment: Dustin Hoffman, Anne Bancroft, Katharine Ross, William Daniels, Murray Hamilton, Elizabeth Wilson, Buck Henry, Brian Avery, Walter Brooke, Norman Fell, Alice Ghostley, Marion Lorne, Eddra Gale, Richard Dreyfuss, Mike Farrell, Elaine May, Ben Murphy, Kevin Tighe

El ídolo (The Program)

El gran engany

cartellimbd
cartell/imbd.com

Stephen Frears dirigeix aquest film sobre com el ciclista nord-americà Lance Armstrong es va dopar per guanyar set cops el Tour de França. Paral·lelament, mostra la investigació del periodista David Walsh per descobrir la trampa. Una investigació que va acabar amb el llibre en què es basa la pel·lícula. És un bon retrat, en alguns moments caricaturesc, de l’esport modern i les seves misèries. Però, Armstrong és presentat com un monstre sense matisos i el periodista com un heroi disposat a enfrontar-se a tothom, una visió excessivament maniquea. Fins i tot en algun moment es relativitza la lluita contra el càncer del ciclista nord-americà. A més a més, més enllà d’una ambició desmesurada no es pregunta prou sobre les  motivacions del comportament d’Armstrong.

Continua llegint