L’emperadriu rebel (Corsage)

Encotillada per la societat i la família

cartell/imbd.com

Marie Kreutzer dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’emperadriu Elisabet de Baviera (Sissi). Una narració que pretén fugir dels biopics tradicionals per reflectir un aspecte concret de la seva vida: el desig de llibertat total, com a monarca i com a dona. De fet, se la dibuixa com una persona molt avançada al seu temps, tant de mentalitat com d’obertura cap a les noves tecnologies, com la fotografia o, fins i tot, les primeres màquines per a filmar imatges en moviment. La narració ens parla de com la societat coarta(va) la llibertat de les dones tant estèticament com socialment. Una molt bona pel·lícula, sobretot audiovisualment parlant, que no serveix com a biopic, sobretot pels seus errors historiogràfics greus, però sí com a reivindicació de la figura de l’emperadriu Sissi com a símbol de llibertat.

Continua llegint

Adam

Sororitat marroquina

cartell/imbd.com

Maryam Touzani dirigeix aquest film sobre Samia, una dona embarassada soltera i sense feina, que va a parar a casa de la fornera Abla i la seva filla Warda, a Casablanca, al Marroc. Aquesta trobada marcarà les dues dones i els servirà per trobar-se, ja que les dues, d’una manera o una altra, estan marcades per la pressió social de ser dones soles enmig d’una societat patriarcal. Una història que, de manera senzilla, ens descriu la situació de les dones al Marroc, i és un bon exemple de sororitat i solidaritat femenina. Un molt bon film, amb un començament una mica lent, que ens va introduint en la història, a poc a poc, i també en els conflictes interns que pateixen tant Abla com Samia.

Continua llegint

Vengadores: Endgame (Avengers: Endgame)

Herois i heroïnes de la diversitat

avengersendgameimbd
cartell/imbd.com

Els germans Ruso dirigeixen una nova pel·lícula de la factoria Marvel que és la continuació del film Avengers:Infinit War (2014). La narració comença quan la meitat d’Els Venjadors han  desaparegut a causa del malvat Thanos i el poder que té gràcies a les Gemmes Màgiques. Només queden Ull de Falcó,  la Viuda Negra, Hulk, el Capità Amèrica,  Rocket,  Thor, Pepper Potts, Màquina de Guerra i Iron Man. Comptaran, però, amb una nova heroïna, la Capitana Marvel i una aliada inesperada, Nebula. Gràcies a la iniciativa de la Viuda Negra, decideixen intentar derrotar Thanos i recuperar les gemmes per controlar l’univers (Ànima, Temps, Ment, Espai, Realitat, Poder, Ego i Ritme) per així fer ressuscitar la resta de superherois. La narració conté una gran reflexió sobre la gestió del dol, l’acceptació de la derrota i el preu de la victòria.  La història mostra el canvi de paradigma pel que fa al món dels superherois, més humans i menys divins, com també un canvi en una societat americana que veu com també els enemics interiors poden ser tan poderosos com els exteriors. També, una societat on tothom pot ser un heroi independentment de la seva classe social, raça o gènere. Una excel·lent pel·lícula que és capaç de navegar entre diversos gèneres narratius  i recórrer espais temporals de manera natural i alhora ser un film espectacular pels amants dels còmics i del cinema.

Continua llegint

…Caravana de mujeres (Westward the Women) (1951)

caravandemujeresimbd
cartelll/imbd.com

Avui, dia 18 de febrer de 2019, podreu veure a Trece a les 19:05 aquesta pel·lícula de  William A. Wellman. Aquest director va realitzar pel·lícules com Ha nacido una estrella (A Star is Born), l’original de 1937,  o Escrito en el Cielo (The High and the Mighty) (1954).

La pel·lícula se situa l’any 1851. La narració comença quan el criador de bestiar Roy Whitman (John McIntire) de Califòrnia decideix anar a Chicago a cercar dones pels seus homes solters.  L’acompanya Buck Wyatt (Robert Taylor) que recluta alguns homes a Chicago. Tot es complica quan alguns d’aquest, fugen amb algunes dones i aquestes agafen les regnes del viatge.

El film es basa en una història que Frank Capra  va vendre a la Metro Golden Mayer. Segons el famós director, es tracta d’una història real, tot i que mai s’ha pogut comprovar aquest fet. La pel·lícula conté una gran dosi d’humor i una història sobre supervivència en el desert.

Director: William A. Wellman

Guionista: Charles Schnee

Repartiment: Robert Taylor, Denise Darcel, Hope Emerson, John McIntire, Julie Bishop, Lenore Lonergan, Henry Nakamura, Marilyn Erskine, Beverly Dennis, Renata Vanni, Pat Conway

Ocean’s 8

Ocean’s Women

cartelloceans8imbd.jpg
cartell/imbd.com

Gary Ross dirigeix aquesta entrega de la saga Ocean’s amb versió femenina.  En aquesta ocasió,  un equip de vuit dones liderades per  Debbie Ocean, germana de Danny Ocean, i que acaba de sortir de la presó, pretén robar el Toussaint, un collar valorat en 150 milions de dòlars. Per fer-ho, utilitzar el sopar de gala que cada any organitza el MET (Museu d’Art Contemporani) de Nova York. El pla consisteix a fer que la principal actriu  convidada de la festa, Daphne Kluger, el porti durant el sopar i, en plena gala,  fer el canvi per un de fals i robar-lo.  Un bon film que serveix per passar l’estona i que està a l’altura de les millors versions amb protagonistes masculins.

Continua llegint

La forma del agua (The Shape of Water)

Estimar la diferència 

theshapeofwate
cartell/imbd.com

Guillermo del Toro coescriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre la història d’amor entre Elisa, una dona muda, i un monstre. L’acció se situa el 1962 durant la Guerra Freda. Elisa treballa com a conserge en un laboratori secret del govern nord-americà encarregant-se de la neteja. Un dia, en aquestes instal·lacions, arriba amb grans mesures de seguretat un amfibi humanoide. Elisa i la criatura s’enamoraran. Elisa decidirà alliberar-lo en descobrir que els militars el volen utilitzar per fer experiments científics. Una obra explicada en forma de conte per Giles, el veí i amic de la protagonista. Una pel·lícula que reivindica els drets de les minories: les dones, els muts, els homosexuals i els negres. De fet, la protagonista és una “princesa sense veu”, però amb una gran força de voluntat per lluitar contra les injustícies. Una magnífica obra que desprèn un gran amor cap al cinema i alhora denota una certa nostàlgia pels films clàssics.

Continua llegint