Un dia de pluja a Nova York (A Rainy Day in New York)

Nostàlgia sota la pluja

cartell/imbd.com

Woody Allen dirigeix aquesta pel·lícula romàntica situada a la seva Nova York natal. La pel·lícula mostra com una parella d’universitaris, Gatsby i Ashleight, decideixen passar un cap de setmana a aquesta ciutat aprofitant que Ashleight ha de fer una entrevista amb el famós director de cinema Roland Pollard. Gatsby, que és natiu de Manhattan, aprofitarà per reunir-se amb el seu germà i es trobarà amb antigues amistats, però intentarà evitar anar a la festa que organitza la seva mare. Una història que és un recorregut pels carrers i la societat de Nova York, i, a la vegada, tracta temes com les relacions familiars i de parella. També retrata una part del món del cinema, on habiten tota mena de personatges, inclosos alguns pseudointel·lectuals. A més a més, també acaba parlant de la fama i del pas del temps. Tot això, sense deixar alguns assumptes clàssics de Woody Allen com els psiquiatres, els jueus o el sexe. Una comèdia romàntica amb la indiscutible firma de Woody Allen  que desprèn una certa nostàlgia. Tot i tractar-se d’un bon film, no té la màgia d’altres pel·lícules del director.

The Disaster Artist

Una bona pel·lícula sobre el pitjor film

cartell/imbd.com

James Franco dirigeix i protagonitza aquesta pel·lícula sobre com es va dur a terme un dels considerats pitjors films de la història del cine, The Room (2003) de Tommy Wiseau. Un film que arribat a ser de culte per la seva nul·la qualitat. Explica com Tommy Wiseau va decidir realitzar-la amb el seu amic Greg Sestero. Tot això després d’uns anys d’haver anat a Los Angeles i no aconseguir triomfar. The Disaster Artist és un bon film, que va de menys a  més, que tracta sobre la realització de The Room (2003)  basada en el guió escrit pel mateix Tommy Wiseau. També ens fa reflexionar sobre l’amistat, l’ambició de triomfar i l’actual indústria de Hollywood.

Mientras seamos jóvenes (While we’re young)

A la recerca de la joventut perduda

cartell/imbd.com

Noah Baumbach dirigeix aquest film sobre una parella que passa la crisi dels quaranta i intenta retrobar la joventut perduda. A més a més, el director aprofita l’obra per reflexionar sobre la industrialització del cinema i mostrar una societat que de tant sobreinformada està desinformada. A part de ser una crítica a cert model de documentals que, en alguns casos, s’han convertit en un producte de consum més on no importa enganyar l’espectador si serveix per guanyar diners i fama. Una pel·lícula, amb un cert to autobiogràfic, que es vol emmirallar amb Woody Allen, però que no aconsegueix trobar el to de comèdia del geni novaiorquès. El film destaca bàsicament en el seu valor com a gran reflexió sobre els elements ja esmentats i també sobre el mateix ofici de director.