…El viatge de la Marta (Staff only) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia  19 de març de 2021, podreu veure a TV3 a les 22:47 aquest film de Neus Ballús. Va estar nominada a Millor Pel·lícula als Premis Gaudí.

El film comença amb el viatge d’en Manel (Sergi López), un pare separat, amb el seu fill Bruno (Ian Samsó) i la seva filla adolescent Marta (Elena Andrada) al Senegal. La Marta té una relació complicada amb el seu pare i s’enamorarà de l’encarregat de gravar el vídeo del viatge, el senegalès Khouma (Diomaye Augustin Ngom). També es farà amiga d’una de les treballadores de l’hotel de luxe on s’allotgen, l’Aissatou (Madeleine C. Ndong)…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directora: Neus Ballús

Guionistes: Neus Ballús, Pau Subirós

Repartiment: Elena Andrada, Sergi López, Ian Samsó, Madeleine C. Ndong, Diomaye Augustin Ngom

El viatge de la Marta (Staff only)

Viatge a la maduresa

cartell/imbd.com

Neus Ballús dirigeix aquesta pel·lícula rodada al Senegal. La narració mostra el viatge per feina i per plaer d’un pare separat amb el seu fill petit i la seva filla gran, la Marta, una adolescent rebel. Durant el viatge, la Marta farà un trajecte intern paral·lel que la portarà a la maduresa. La narració, però, també és un retrat tant de les parts positives com de les negatives del turisme, tant del punt de vista del país que el rep com dels visitants. Un molt bon  film que, com l’anterior de la directora, barreja documental i ficció de manera brillant i ens transporta paral·lelament i de manera natural pels dos viatges del film, el personal i el real.

…La propera pell (2016)

cartell/imbd.com

Avui, dia 7 de gener de 2019, podreu veure a TV3 a les 22:39 aquesta pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. Va guanyar 3 premis Gaudí.

El film narra la història de Leo (Àlex Monner), un noi que viu en un orfenat a França. Un dia el director del centre, Michel (Bruno Todeschini),  li diu que ha investigat i que ha trobat els seus pares biològics. Es tracta d’una família en què el pare va morir i el nen va desaparèixer en un accident a la muntanya.  La mare, Anna (Emma Suárez), i el cunyat, Enric (Sergi López), el van a veure al centre per  intentar confirmar que és el seu familiar Gabriel. La seva mare està convençuda que ho és, mentre que el seu cunyat creu que és un impostor…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Isaki Lacuesta, Isa Campo

Guionistes: Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo

Repartiment: Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López, Bruno Todeschini, Igor Szpakowski, Mikel Iglesias, Greta Fernández, David Arribas, Pablo Rosset, Guillem Jorba

Entre Dos Aguas

Història de dos germans

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta dirigeix aquesta pel·lícula que és la continuació de La Leyenda del Tiempo (2006). Aquest  film presentava la història de dos germans de l’illa de San Fernando. Ara, en la continuació, veiem com els seus camins s’han bifurcat: un, Cheíto és un militar que treballa a la Marina i l’altre, Isra, acaba de sortir de la presó. Una història sobre superació personal, però també sobre com les accions i els traumes del passat, fins i tot del més recent, determinen el nostre futur. Un film d’un realisme incòmode que ens mostra com el destí i les etiquetes marquen la nostra vida.

Brava

Fugida impossible

cartell/imbd.com

Roser Aguilar dirigeix aquest film sobre el masclisme i les diferents maneres en què es manifesta. La pel·lícula explica el canvi sobtat en la vida de Janine, una treballadora de banca, després de ser agredida per dos nois i veure com aquests violaven una noia en una estació del metro de Barcelona. Janine decideix tornar al seu poble natal per refugiar-s’hi i fugir del passat, però el passat la persegueix… Una bona pel·lícula que serveix per mostrar el masclisme amb totes les seves cares, però que no acaba de trobar la seva personalitat i no treu tot el potencial del tema que tracta.

La propera pell

La màscara freda

cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta i Isa Campo dirigeixen aquest film sobre la identitat i sobre com aquesta configura les nostres relacions. Per fer-ho ens parla de la història d’un noi que viu en un orfenat. Un dia el director del centre l’avisa que potser han trobat la seva família.  La mare, que va perdre el marit en el mateix accident en què va desaparèixer el nen, de seguida confirma que és el seu fill. En canvi, el cunyat es pensa que el noi s’ho ha inventat per fugir de l’orfenat. La pel·lícula ens mostra la necessitat de calor humana que tenim en un món on les relacions són cap cop més distants i on costa més de distingir la màscara de la persona. Tot això, en un film rodat exclusivament en el Pirineu d’Osca, on la neu i el fred acaben tenint un protagonisme també simbòlic.