Rodrigo Sorogoyen dirigeix aquesta pel·lícula que mostra els conflictes que pateix un pagès francès que es va instal·lar amb la seva dona en un petit poble de Galícia. Allà hi trobarà dos veïns que li faran la vida impossible. El film té dues parts clarament diferenciades: una primera que mostra com el xoc entre aquests veïns i els francesos esdevindrà cada cop més violent i la segona on se’n mostren les conseqüències. La narració és una excusa per tractar temes com la despoblació rural i les dificultats actuals de la vida de pagès, però, sobretot el racisme. Un bon film que va de menys a més, fins a endinsar-te en un món fosc, ple d’enveges i hipocresies.
La pel·lícula se situa a la Segona Mundial en plena ocupació nazi de França. La narració comença quan Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) veu com el coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz) executa el seu pare. Mentrestant un grup de soldats jueus liderat per Aldo Raine (Brad Pitt) amb l’actriu alemanya Bridget von Hammersmark (Diane Kruger) que tenen com a únic objectiu matar nazis. La casualitat farà que coincideixin amb Shosanna…
El director va explicar en una entrevista perquè els personatges eren tots ficticis i sobre per què la narració canvia la història real: “Els meus personatges no ‘ho saben’ que hi ha coses que no poden fer. Mai no he tingut aquesta mena de principi sobre cap dels meus personatges, mai, i ara no era el moment de començar a tenir-ne. Hi ha un moment cap al final de la pel·lícula on la història va per un camí i jo passo per un altre. Això no va passar, perquè els meus personatges no existien, però si ‘haguessin existit’, tot el que passa a la pel·lícula hauria estat molt possible.”. Un film amb un nivell de violència molt alt que barreja l’humor, la ironia i uns diàlegs molt intel·ligents.
Director: Quentin Tarantino
Guionista: Quentin Tarantino
Repartiment: Brad Pitt, Christoph Waltz, Mélanie Laurent, Diane Kruger, Michael Fassbender, Daniel Brühl, Eli Roth, Til Schweiger, B.J. Novak, August Diehl, Mike Myers, Omar Doom, Sylvester Groth, Denis Menochet, Richard Sammel, Jacky Ido, Martin Wuttke, Julie Dreyfus, Samm Levine, Gedeon Burkhard, Rod Taylor, Christian Berkel, Léa Seydoux, Eva Löbau
La pel·lícula se situa a la Segona Mundial en plena ocupació nazi de França. La narració comença quan Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) veu com el coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz) executa el seu pare. Mentrestant un grup de soldats jueus liderat per Aldo Raine (Brad Pitt) amb l’actriu alemanya Bridget von Hammersmark (Diane Kruger) que tenen com a únic objectiu matar nazis. La casualitat farà que coincideixin amb Shosanna…
El director va explicar en una entrevista perquè els personatges eren tots ficticis i sobre per què la narració canvia la història real: “Els meus personatges no ‘ho saben’ que hi ha coses que no poden fer. Mai no he tingut aquesta mena de principi sobre cap dels meus personatges, mai, i ara no era el moment de començar a tenir-ne. Hi ha un moment cap al final de la pel·lícula on la història va per un camí i jo passo per un altre. Això no va passar, perquè els meus personatges no existien, però si ‘haguessin existit’, tot el que passa a la pel·lícula hauria estat molt possible.”. Un film amb un nivell de violència molt alt que barreja l’humor, la ironia i uns diàlegs molt intel·ligents.
Director: Quentin Tarantino
Guionista: Quentin Tarantino
Repartiment: Brad Pitt, Christoph Waltz, Mélanie Laurent, Diane Kruger, Michael Fassbender, Daniel Brühl, Eli Roth, Til Schweiger, B.J. Novak, August Diehl, Mike Myers, Omar Doom, Sylvester Groth, Denis Menochet, Richard Sammel, Jacky Ido, Martin Wuttke, Julie Dreyfus, Samm Levine, Gedeon Burkhard, Rod Taylor, Christian Berkel, Léa Seydoux, Eva Löbau
El director francès Xavier Legrand dirigeix aquesta pel·lícula sobre la violència masclista i els problemes que genera la custòdia compartida És el cas de Miriam i Antoine Besson després de separar-se. Miriam vol obtenir la custòdia completa del seu fill Julien per protegir-lo del seu pare, però la jutgessa sentencia una custòdia compartida. A poc a poc, ens anem endinsant en un thriller en què es transmeten les pors que genera l’exmarit tant a la seva exesposa com al seu fill petit. Un bon film que ens fa reflexionar sobre la violència i sobre les múltiples formes en què es pot manifestar.
Gareth Davis dirigeix aquesta pel·lícula sobre Maria Magdalena, la figura bíblica que va acompanyar Jesús en els seus últims dies. La narració aprofita per denunciar molts dels mals del cristianisme i catolicisme actuals: deixar de banda les dones i fer una interpretació errònia de l’autèntic missatge de Jesús. Però, sobretot és una gran reivindicació feminista: Maria Magdalena va haver de lluitar contra la seva família que la volia obligar a casar-se i també contra alguns apòstols de Jesús que creien que els portaria problemes pel fet de ser una dona. Una pel·lícula amb un guió interessant de Helen Edmundson i Philippa Goslettue que podria estar més ben executat i on trobem a faltar la força i la mística dels clàssics films bíblics.
Avui, dia 1 de juliol de 2017, podreu veure a La2 a les 22:00 aquesta pel·lícula de François Ozon. El film és una adaptació de l’obra de teatre El chico de la última fila de Juan Mayorga.
El film explica com el professor de literatura francesa Germain (Fabrice Luchini) posa una redacció, com a deures, als seus alumnes. Una destacarà sobre la resta: la de Claude Garcia (Ernst Umhauer) basada en l’observació de la vida familiar del seu company Rapha (Bastien Ughetto).
El director va afirmar en una entrevista que volia fer una pel·lícula sobre l’acte creatiu. Un film on les fronteres entre la realitat i la ficció sovint es dilueixen.
Stephen Frears dirigeix aquest film sobre com el ciclista nord-americà Lance Armstrong es va dopar per guanyar set cops el Tour de França. Paral·lelament, mostra la investigació del periodista David Walsh per descobrir la trampa. Una investigació que va acabar amb el llibre en què es basa la pel·lícula. És un bon retrat, en alguns moments caricaturesc, de l’esport modern i les seves misèries. Però, Armstrong és presentat com un monstre sense matisos i el periodista com un heroi disposat a enfrontar-se a tothom, una visió excessivament maniquea. Fins i tot en algun moment es relativitza la lluita contra el càncer del ciclista nord-americà. A més a més, més enllà d’una ambició desmesurada no es pregunta prou sobre les motivacions del comportament d’Armstrong.
citizenjoel 