…Réquiem por un sueño (Requiem for a dream) (2000)

requiemforadream
cartell/imbd.com

Avui, dia 27 de setembre de 2019, podreu veure a 8tv a les 22:17 aquesta pel·lícula de Darren Aronofsky. Es basa en la novel·la homònima de Hubert Selby Jr.

La pel·lícula mostra com lluiten pels seus somnis els dos protagonistes principals: Sara Goldfarb (Ellen Burstyn) i el seu fill Harry (Jared Leto). La mare fa una dieta molt dura per intentar participar en el seu programa de televisió preferit i el seu fill Harry amb la seva parella Marion (Jennifer Connelly) somien fer-se rics venent droga per obrir el seu propi negoci legal…

El director va explicar en una entrevista sobre què tractava la pel·lícula: “El tema central de la pel·lícula és que totes les addiccions són iguals: cafè, televisió, drogues, no importa quin sigui el producte químic, tot és una droga per al cos. La gent no creu que el fet de tenir addicció  pel cafè i la televisió sigui el mateix que fer-ho amb les drogues. Però en definitiva, no es tracta d’això. Es tracta d’eliminar l’esperança. (…)  Nosaltres, com a humans, vivim en el futur. Selby també diu que el somni americà és una droga  per a les masses; els calma quan pensen que tenen un dret diví de triomfar.” Un film que no s’entendria sense la banda sonora de Clint Mansell en una obra artesana i que representa un gran retrat sobre el món de les addiccions.

Director: Darren Aronofsky

Guionistes:Darren Aronofsky, Hubert Selby Jr

Repartiment:Jared Leto, Jennifer Connelly, Ellen Burstyn, Marlon Wayans, Christopher McDonald, Louise Lasser, Marcia Jean Kurtz, Janet Sarno, Suzanne Shepherd, Dylan Baker, Keith David, Peter Maloney

Noé (Noah)

Un Noé vanitós

Cartell/mubis.es
cartell/mubis.es

Darren Aronofsky dirigeix i escriu aquest film sobre la història de Noè i la seva arca. La pel·lícula s’allunya d’una versió clàssica dels fets per posar-hi una dosi d’efectes especials, a vegades, excessiva i mancada de  la màgia necessària. Una història on el pecat  i el càstig hi són sempre presents, fins i tot en Noè, però d’una manera massa directa i exagerada.

Continua llegint