Jurassic World: Dominion

El final d’una era juràssica

cartell/imbd.com

Colin Trevorrow dirigeix aquesta nova entrega de la franquícia de Jurassic Park. La narració d’aquest film parteix de la premissa que els dinosaures són presents a tot el planeta. L’empresa Biosyn fundada per Lewis Dogson està investigant el genoma dels dinosaures. Des que fa anys es va dur a terme la primera clonació d’aquests animals, ara, per primer cop, s’ha realitzat amb un ésser humà, Maisie Lockwood. Aquesta nena viu amb Claire, mànager del parc clausurat de Jurassic World, i Owen Grady, antic treballador del parc. Un dia Biosyn fa segrestar la noia per utilitzar-la amb finalitats científiques. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler descobreix una estranya plaga de llagostes que acaba amb tots els camps de cereals, excepte els cultivats amb productes de Biosyn. Per això, contacta amb el seu antic company d’aventures de Jurassic Park, el doctor Alan Grant… La narració reflexiona sobre la relació entre la natura i els humans, i els límits de la ciència. El film tot i tenir bones idees, no les executa bé del tot i acaba caient en repetir l’esquema clàssic de la franquícia, sense aportar-hi gairebé res de nou.

Continua llegint

Jurassic World: El reino perdido ( Jurassic World: Fallen Kingdom)

Bestialitats humanes

cartelljurassicworld2fallenkingdom.jpg
cartell/imbd.com

J.A. Bayona dirigeix aquesta nova entrega de Jurassic World. En aquesta, es planteja el debat sobre què s’ha de fer amb els dinosaures clonats,  ja que l’illa on habiten està a punt de ser destruïda per un volcà en erupció. Un grup d’animalistes encapçalat per Claire Dearing pretén salvar-los i portar-los a una altra illa, mentre en el Congrés dels Estats Units es debat si és millor deixar-los morir o evacuar-los. Finalment, el multimilionari Eli Mils ajuda a portar a terme aquesta iniciativa de Claire, que comptarà amb l’ajuda del seu company Owen. Un bon film, amb algun toc d’humor, que incorpora reflexions interessants sobre l’animalisme i la clonació, però amb algunes trames excessivament previsibles.

Continua llegint