Alcarràs

L’última collita

cartell/imbd.com

Carla Simón dirigeix aquesta pel·lícula sobre la vida al camp i la seva particular lluita per sobreviure. Per fer-ho, ens mostra la família Solé que es dedica al cultiu del presseguer. Aquesta família està a punt de perdre les seves terres després de vuitanta anys, mentre la casa del costat ja han decidit deixar l’ofici i dedicar-se a instal·lar-hi plaques solars. En aquest punt, tots els membres es reuneixen per passar l’últim estiu junts per dur a terme l’última collita. La narració evidencia els problemes de la pagesia actual, sense idealitzar-la en cap moment, exhibint-ne les coses bones, però també alguns punts foscos. A més a més, reflecteix les diverses visions del món (de la pagesia) que tenen les diferents generacions. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més i que és tota una obra d’art audiovisual.

Las niñas

De nena a dona

cartell/imbd.com

Pilar Palomero dirigeix aquest film sobre unes nenes que estudien en un col·legi religiós de l’Aragó l’any 1992. La protagonista és Celia, que viu amb la seva mare Adela. La vida de Celia canviarà completament amb l’arribada a l’escola d’una nova companya de classe que ve de Barcelona, Brisa. El film ens mostra el canvi brutal de la societat espanyola l’any 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Exposició Universal de Sevilla, i com aquests esdeveniments van propiciar una societat més oberta al món. Aquesta obertura es reflecteix també en la generació de les nenes i adolescents d’aquella època com les protagonistes de la pel·lícula. Així veiem com Celia es comença a interessar de manera més desinhibida per temes com ara el sexe, les drogues i les festes en les discoteques. Tot això en una època on el VIH estava fent estralls i alguns famosos havien confessat que tenien la malaltia. La narració, però, conté un missatge important: l’educació no és tan sols el què hom rep de l’escola, sinó també de l’entorn més proper (amics i família) i a través dels mitjans de comunicació. El film reflecteix molt bé l’ambient dels adolescents dels anys noranta, tanmateix, li falta força per acabar de transmetre els missatges que vol donar i, en algun moment, el guió resulta confús.