…El viatge de la Marta (Staff only) (2019)

cartell/imbd.com

Avui, dia  19 de març de 2021, podreu veure a TV3 a les 22:47 aquest film de Neus Ballús. Va estar nominada a Millor Pel·lícula als Premis Gaudí.

El film comença amb el viatge d’en Manel (Sergi López), un pare separat,  amb el seu fill Bruno (Ian Samsó) i la seva filla adolescent Marta (Elena Andrada) al Senegal. La Marta té una relació complicada amb el seu pare i s’enamorarà de l’encarregat de gravar el vídeo del viatge, el senegalès Khouma (Diomaye Augustin Ngom) i es farà amiga d’una de les treballadores de l’hotel de luxe on s’allotgen, l’Aissatou (Madeleine C. Ndong)…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directora:  Neus Ballús

Guionistes:Neus Ballús, Pau Subirós

Repartiment: Elena Andrada, Sergi López, Ian Samsó, Madeleine C. Ndong, Diomaye Augustin Ngom

El viatge de la Marta (Staff only)

Viatge a la maduresa

elviatgdemartaimbd.jpg

cartell/imbd.com

Neus Ballús dirigeix aquesta pel·lícula rodada al Senegal. La narració mostra el viatge per feina i per plaer d’un pare separat amb el seu fill petit i la seva filla gran, la Marta, una adolescent rebel. Durant el viatge, la Marta farà un trajecte intern paral·lel que la portarà a la maduresa. La narració, però, també és un retrat tant de les parts positives com de les negatives del turisme, tant del punt de vista del país que el rep com dels visitants. Un molt bon  film que, com l’anterior de la directora, barreja documental i ficció de manera brillant i ens transporta paral·lelament i de manera natural pels dos viatges del film, el personal i el real.

Continua llegint

The Square

Qüestió de confiança

cartellthesquareimbd
cartell/imbd.com

Ruben Östlund escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre la confiança, tant vers l’altre com respecte  a un mateix, en la societat actual. El pretext: una exposició, “The Square”, en un museu d’art contemporani que vol fomentar valors com l’altruisme i l’humanisme. Uns valors que, com s’observa durant la narració, es contradiuen amb els del director del museu, Christian, el protagonista de la pel·lícula. Un film que despulla la societat actual, on tot acaba sent aparent, fins i tot l’art i l’humanisme, i on mana, sobretot  la hipocresia. Tampoc no s’estalvia crítiques contra un periodisme del titular fàcil i les xarxes socials que  sovint no arriben al fons de la qüestió dels temes tractats.

Continua llegint