Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. A més a més, reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc-i-negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint

…The Imitation Game (2014)

cartell/thehollywoodweek.com

Avui, dia  16 de maig de 2020, podreu veure a Cuatro a les 17:50  aquest film de Morten Tyldum. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Adaptat i va optar a 7 més.

Un robatori a la casa d’Alan Turing (Benedict Cumberbatch) el 1951 el va convertir en sospitós d’activitats subversives. El detectiu Robert Nock (Rory Kinnear) el va interrogar i va descobrir la seva participació en  la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, el comandant Denniston (Charles Dance) li va encarregar desxifrar els codis secrets nazis, cosa que va aconseguir mitjançant una màquina precursora dels actuals ordinadors. Paral·lelament, el film ens transporta a través de flashbacks a l’adolescència d’Alan (Alex Lawther) quan era un jove solitari i asocial amb un sol amic Christopher (Jack Banon), del qual estava enamorat i que va morir prematurament de tuberculosi.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Morten Tyldum

Guionista: Graham Moore

Repartiment: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode, Matthew Beard, Allen Leech, Tuppence Middleton, Rory Kinnear, Tom Goodman-Hill, Hannah Flynn, Steven Waddington, Alex Lawther, Jack Bannon, James Northcote, Ancuta Breaban, Victoria Wicks

…The Imitation Game (2014)

cartell/thehollywoodweek.com

Avui, dia  26  de maig de 2018, podreu veure a Cuatro a les 22:30 aquest film de Morten Tyldum. Va guanyar l’Oscar al Millor Guió Adaptat i va optar a 7 més.

Un robatori a la casa d’Alan Turing (Benedict Cumberbatch) el 1951 el va convertir en sospitós d’activitats subversives. El detectiu Robert Nock (Rory Kinnear) el va interrogar i va descobrir la seva participació en  la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, el comandant Denniston (Charles Dance) li va encarregar desxifrar els codis secrets nazis, cosa que va aconseguir mitjançant una màquina precursora dels actuals ordinadors. Paral·lelament, el film ens transporta a través de flashbacks a l’adolescència d’Alan (Alex Lawther) quan era un jove solitari i asocial amb un sol amic Christopher (Jack Banon), del qual estava enamorat i que va morir prematurament de tuberculosi.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director: Morten Tyldum

Guionista: Graham Moore

Repartiment: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode, Matthew Beard, Allen Leech, Tuppence Middleton, Rory Kinnear, Tom Goodman-Hill, Hannah Flynn, Steven Waddington, Alex Lawther, Jack Bannon, James Northcote, Ancuta Breaban, Victoria Wicks

El niño 44 (Child 44)

Crims anacrònics

Cartell/child44film.com
cartell/child44film.com

Daniel Espinosa dirigeix aquest film sobre un assassí en sèrie de nens a  la Unió Soviètica de Stalin, on  s’havia promulgat l’eslògan “en el paradís no hi ha crims”. L’agent Leo Demidov decideix investigar aquests fets, tot i els riscos que això li comportarà. La pel·lícula es basa en la novel·la homònima de Tom Rob Smith que explica la història del criminal Andrei Chikalito. El film reprodueix el qüestionable anacronisme de la novel·la, que situa l’acció  l’any 1952 quan els fets van ocórrer del 1976 al 1990. Un canvi significatiu, ja que en un cas parlaríem del temps de l’estalinisme pur i en l’altre d’un període de canvis polítics profunds a la Unió Soviètica, que culminarien amb la seva desaparició. A banda d’això, el film presenta diversos problemes: un començament  força confús i el fet de no saber donar prou  joc a idees com l’origen del mal o la corrupció i el poder en una dictadura. Dissortadament,  Ridley Scott sembla haver-se limitat al paper de productor en aquest film.

Continua llegint

The Imitation Game (Desxifrant l’Enigma)

Un heroi silenciós (i silenciat)

Cartell/thehollywoodweek.com
cartell/thehollywoodweek.com

Morten Tyldum escriu i dirigeix aquest film basat en la figura del matemàtic Alan Turing. Explica el  paper decisiu que va tenir durant la Segona Guerra Mundial desxifrant els codis nazis creant una màquina precursora dels primers ordinadors. Alhora ens transporta a l’etapa escolar del científic, quan estava enamorat del seu company de classe Cristopher, un fet decisiu per entendre la seva trajectòria posterior. La pel·lícula sap combinar perfectament la història d’un matemàtic que es va avançar al seu temps, la vida d’un heroi silenciós i silenciat de la Segona Guerra Mundial, i la problemàtica de l’homosexualitat a l’Anglaterra de moral victoriana de l’època.

Continua llegint

Drácula: la leyenda jamás contada (Dracula Untold)

Quan els orígens fan perdre la identitat

Cartell/collider.com
cartell/collider.com

Aquest film de Gary Shore busca els orígens de la llegenda de Dràcula. Per fer-ho, porta al cinema la vida del príncep Vlad Tepes, que va servir d’inspiració  per a la novel·la de Bram Stoker.  El film se  centra en el moment en què Vlad es converteix en el monstre Dràcula. Tot i el bon plantejament inicial, la pel·lícula s’acaba perdent per la seva voluntat de voler ser un producte comercial i tracta superficialment debats interessants sobre la mort, la vida i la religió.

Continua llegint