Vidas pasadas (Past Lives)

Amor de present, passat i futur

cartell/imbd.com

Celine Song dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amor i el destí. Els protagonistes són Na Young i Hae Sung, dos nens coreans de dotze anys que estan enamorats, l’un de l’altre. Un dia, però, la família de Na Young decideix emigrar al Canadà… A partir d’aquí, el film ens mostra com va evolucionant la seva relació durant vint-i-quatre anys, i els seus retrobaments tant físics com digitals. Una narració que tracta sobre les persones que el destí posa i treu de les nostres vides. També sobre les dificultats de la vida dels immigrants i de trobar l’equilibri entre integrar-se a la nova cultura i no perdre els propis orígens. Una molt bona pel·lícula, amb algun moment una mica repetitiu, que fuig dels tòpics del romanticisme per fer un retrat exacte de les relacions sentimentals.

Golpe de suerte (Stroke of Luck) (Coup de chance)

Sort i dissort a París

cartell/imbd.com

Woody Allen torna a Europa, concretament a París, per escriure i dirigir aquesta pel·lícula: una comèdia negra romàntica sobre el destí, l’amor i la mort. La protagonista de la pel·lícula és Fanny qui està casada amb l’empresari Jean. Un dia, per casualitat, es trobarà pel carrer Alain, qui se n’havia enamorat a l’institut. Ben aviat, es convertiran en amants… Es tracta d’un film d’humor negre, que ens fa reflexionar sobre el paper de la sort i la dissort en la vida. Una molt bona pel·lícula que té un començament on li falta ritme, però que acaba sent un dels millors treballs del director novaiorquès.

Creatura

Disseccionant la sexualitat femenina

cartell/imbd.com

Elena Martín dirigeix aquest film sobre la sexualitat femenina, centrant-te’l en el desig sexual. La protagonista de la pel·lícula és Mila, una noia de trenta-cinc anys, que té problemes amb les relacions sexuals amb la seva parella, en Marcel. Això fa que la mateixa Mila cerqui l’origen d’aquests problemes en el seu passat: els seus traumes d’infància i adolescència. Una magnífica obra audiovisual sobre la sexualitat femenina, però sobretot sobre com el cos i la ment, a vegades, es bloquegen sense motiu aparent. Tot i això, el guió deixa massa preguntes sense resposta sobre la vida de la protagonista.

Las chicas están bien

El teatre de la vida

cartell/imbd.com

L’actriu navarresa Itsaso Arana debuta com a directora en una pel·lícula sobre el teatre i la vida. L’argument del film: Una directora juntament amb les quatre actrius de la seva obra de teatre van a un poble per assajar. Durant aquesta estada, aprofitaran la convivència per parlar de diferents temes com ara la vida, la mort, l’amor, l’art i la relació entre la interpretació i la pròpia vida. Una bona pel·lícula (excepte amb alguna escena redundant), que desprèn una gran estimació tant per l’art del teatre com del cinema.

Oppenheimer

Un científic amb ànima i amb contradiccions

cartell/imbd.com

Christopher Nolan dirigeix aquest film sobre la figura de J. Robert Oppenheimer, físic i director del Projecte Manhattan, que va culminar amb la creació de la bomba atòmica. El film narra la vida del científic a través de flashbacks. Es divideix en dos “judicis”: el primer el que va patir el mateix científic per treure-li l’acreditació de seguretat i impedir-li treballar més pel Govern dels Estats Units, durant el Maccarthisme, a causa de les seves simpaties amb el comunisme; el segon el que hi va haver en el Senat contra Lewis Strauss, un alt membre de la Comissió de l’Energia Atòmica dels Estats Units, que va explicar l’arribada d’Oppenheimer a aquesta organització i les seves discrepàncies. La narració subratlla la inevitable relació entre la ciència, la política i la filosofia. Una relació, en algun moment, negada per gent de les tres branques. Una molt bona pel·lícula amb una primera part més científica i un metratge massa llarg, però que compta amb un final magnífic.

Indiana Jones i el dial del destí (Indiana Jones and the Dial of Destiny)

El destí i la nostàlgia d’Indiana Jones

cartell/imbd.com

James Mangold dirigeix una nova entrega de la saga de l’arqueòleg Indiana Jones. Aquest cop veiem com un Indiana Jones, aparentment jubilat, rep la visita de la seva fillola Helena Shaw, filla del seu amic Basil. Helena, igual que el seu pare, està obsessionada amb el Mecanisme d’Anticitera. El problema és que aquest Mecanisme també el cerca Jürgen Voller, un científic nazi que ha ajudat la NASA a portar l’home a la Lluna. Jürgen, en teoria, treballa amb la CIA, però ben aviat es descobrirà quin és el seu veritable objectiu… Una narració que tracta sobre el pas del temps i de com jutgem la història individual i col·lectiva al cap dels anys. També com aquesta mirada condiciona la manera de construir el futur. Un bon film, que va clarament de menys a més, amb un final a l’alçada de la saga, i que deixa la porta oberta a una nova entrega o un nou film relacionat amb l’univers Indiana.

Els encantats

Desconnectar per retrobar-se

cartell/imbd.com

Elena Trapé dirigeix aquesta pel·lícula que parla sobre la difícil vida d’una mare separada amb una filla. Aquesta mare, Irene, n’és la protagonista. Després del divorci i que, per decisió judicial, la seva parella tingui a càrrec seu la nena durant un temps determinat, Irene decideix anar a passar uns dies al seu poble natal, Antist, a la Vall Fosca, on trobarà la pau necessària i es retrobarà amb alguns membres de la seva família i amics. Una narració que tracta, entre altres temes, sobre la complicada vida de les mares divorciades i també de les dificultats d’arrelament de les noves generacions a les poblacions rurals. Un bon film, amb massa idees en el guió que no acaben de ser prou ben explotades, en què sobresurt la interpretació brutal de l’actriu protagonista, Laia Costa.

Las ocho montañas (The Eight Mountains) (Le otto montagne)

Muntanya, amistat i vida

cartell/imbd.com

Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch adapten al cinema el llibre homònim de Paolo Cognetti. Explica la història d’amistat entre dues persones molt diferents, des de la seva infància: Pietro, un noi de la ciutat de Torí, i Bruno, un noi que viu a Grana, als Alps italians. Tots dos es coneixen l’any 1984 quan tenien onze anys, i la narració ens explica com va evolucionant la seva relació amb el pas del temps. La història tracta sobre les circumstàncies que marquen les nostres relacions d’amistat. No cal obviar, però, com també ens convida a reflexionar sobre en quins entorns maduren les persones i sobre les dificultats del món laboral. També, com vivim en un món que ha abandonat els habitants dels pobles rurals a la seva sort. Un molt bon film, amb alguna escena massa llarga, que és una gran història sobre l’amistat i tot allò que significa.

… El bon patró (El buen patrón) (2021)

cartell/imbd.com

Avui, dia 24 de maig de 2023, podreu veure a TV3 a les 22:10 aquesta pel·lícula de Fernando León de Aranoa. Va guanyar 6 premis Goya, entre els quals el de Millor Pel·lícula.

La pel·lícula comença quan Básculas Blanco rep la notícia que és candidata al premi local a l’Excel·lència Empresarial. El seu director, l’empresari Blanco (Javier Bardem) està obsessionat a aconseguir-lo. Una setmana abans, però, comencen els contratemps… El seu millor amic i treballador, Miralles (Manolo Solo) ha abaixat el seu rendiment a causa dels problemes amb la seva dona Aurora (Mara Guil). Paral·lelament, un dels treballadors acomiadats en l’últim ERE, José (Oscar de la Fuente) comença una acampada davant la fàbrica de l’empresa perquè el readmetin. La contractació d’una nova becària en el departament de màrqueting, Liliana (Almudena Amor) també li provocarà noves dificultats.

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Director:  Fernando León de Aranoa

Guionista: Fernando León de Aranoa

Repartiment: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo, Francesc Orella, Martín Páez, Dalit Streett Tejeda

Una bonita mañana (One Fine Morning) (Un beau matin)

Un matí ple de contrastos

cartell/imbd.com

Mia Hansen-Løve dirigeix aquest drama romàntic situat a París, amb part autobiogràfic. La protagonista és Sandra Kienzler, una mare vídua que ha d’afrontar quatre reptes: cuidar la seva filla Linn, decidir a quina residència ingressar el seu pare malalt Georg, mantenir la relació amb el seu amant Clément i fer tot això compatible amb la seva feina de traductora i intèrpret. La narració tracta de com el pas del temps i els records influeixen en les nostres relacions. Tanmateix, el guió és una crítica cap a un sistema sociosanitari que no té prou cura de les persones d’edat avançada. Una pel·lícula que deixa la sensació que si hagués escollit millor els minuts que dedica a cada trama i subtrama, ens trobaríem davant d’un molt bon film.