La hija de un ladrón

Fills de la pobresa

lahijadeunladrónimbd.jpg
cartell/imb.com

Belén Funes dirigeix aquesta pel·lícula que explica la complicada vida de la filla d’un lladre que acaba de sortir de la presó. La protagonista és Sara que cuida del seu fill i d’un germà petit. La cosa es complica quan el pare, Manuel, surt de la presó… Una història que serveix per denunciar els problemes de les persones pobres a Catalunya que, a vegades, no gaudeixen del suport institucional necessari. A més a més, també mostra les dificultats del món laboral. Un bon film de crítica social que pateix, però, d’un excés de realisme i que en, alguns moments del film, la història no es mostra del tot nítida als espectadors.

Continua llegint

…La propera pell (2016)

cartellproperapellimbd2
cartell/imbd.com

Avui, dia 7 de gener de 2019, podreu veure a TV3 a les 22:39 aquesta pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Isa Campo. Va guanyar 3 premis Gaudí.

El film narra la història de Leo (Àlex Monner), un noi que viu en un orfenat a França. Un dia el director del centre, Michel (Bruno Todeschini),  li diu que ha investigat i que ha trobat els seus pares biològics. Es tracta d’una família en què el pare va morir i el nen va desaparèixer en un accident a la muntanya.  La mare, Anna (Emma Suárez), i el cunyat, Enric (Sergi López), el van a veure al centre per  intentar confirmar que és el seu familiar Gabriel. La seva mare està convençuda que ho és, mentre que el seu cunyat creu que és un impostor…

Podeu llegir la meva crítica aquí.

Directors: Isaki Lacuesta, Isa Campo

Guionistes: Isa Campo, Isaki Lacuesta, Fran Araújo

Repartiment: Àlex Monner, Emma Suárez, Sergi López, Bruno Todeschini, Igor Szpakowski, Mikel Iglesias, Greta Fernández, David Arribas, Pablo Rosset, Guillem Jorba

La propera pell

La màscara freda

cartellproperapellimbd2
cartell/imbd.com

Isaki Lacuesta i Isa Campo dirigeixen aquest film sobre la identitat i sobre com aquesta configura les nostres relacions. Per fer-ho ens parla de la història d’un noi que viu en un orfenat. Un dia el director del centre l’avisa que potser han trobat la seva família.  La mare, que va perdre el marit en el mateix accident en què va desaparèixer el nen, de seguida confirma que és el seu fill. En canvi, el cunyat es pensa que el noi s’ho ha inventat per fugir de l’orfenat. La pel·lícula ens mostra la necessitat de calor humana que tenim en un món on les relacions són cap cop més distants i on costa més de distingir la màscara de la persona. Tot això, en un film rodat exclusivament en el Pirineu d’Osca, on la neu i el fred acaben tenint un protagonisme també simbòlic.

Continua llegint

L’artèria invisible

Desconnectats

artericartell
cartell/elperiódico.com

El director gironí Pere Vilà realitza aquest film, on ens presenta una sèrie de personatges desconnectats de la realitat. Viuen com a autòmats, acostumats a les seves rutines i a les seves falsedats (internes i externes). Això va embolcallat en  dues històries paral·leles: la d’un polític acusat d’abusos sexuals i la seva dona obsessionada a tenir un fill; l’altra la d’un jove a l’atur i la seva parella que es dedica a la prostitució. Una pel·lícula que està rodada íntegrament  a la ciutat de Girona. Un bon film amb una gran fotografia i amb una (aparent) lentitud que et transporten als diferents mons dels protagonistes, que, de diverses maneres, estan desconnectats del seu entorn personal i de la realitat social que els envolta. Això els  portarà terribles conseqüències.

Continua llegint

Murieron por encima de sus posiblidades

Algú va volar sobre el niu de la crisi

Cartell/filmaffinity.com
cartell/filmaffinity.com

Isaki Lacuesta  pretén fer el gran film sobre la crisi econòmica. Els protagonistes són la majoria víctimes de la desesperació provocada per la situació actual que cometen un homicidi i són tancats en un psiquiàtric. Decideixen escapar-se i matar el president del Banc Central.  Hom no es pot deixar enganyar per l’aspecte de film intranscendent que pot semblar a primera vista. Tot i alguns moments més irregulars, amaga grans reflexions sobre la sortida de la crisi econòmica i també intenta que l’espectador pensi sobre qui en són els  responsables i quin grau de responsabilitat hi tenim tots plegats.

Continua llegint