Leigh Whannell dirigeix una nova versió del clàssic de H.G. Wells. La protagonista de la pel·lícula és Cecilia que aconsegueix escapar de la seva parella, Adrian, un maltractador. Durant un temps, Cecilia viu aparentment tranquil·la, sobretot quan li comuniquen que Adrian ha mort. De cop i volta, però, començarà a tenir l’estranya sensació que Adrian és viu i la persegueix. Una narració que no aprofita el seu gran atractiu: la metàfora de la violència invisible per parlar de la violència de gènere.Una pel·lícula, amb bons moments, que no transmetre tota la por esperable, amb escenes molt previsibles.
Avui, dia 30 de desembre de 2020, podreu veure a Telecinco a les 22:50 aquesta pel·lícula de Theodore Melfi. Va estar nominada a 3 Oscars.
El film explica la història de Katherine Johnson (Taraji P. Henson), la matemàtica Dorothy Vaughan (Octavia Spencer) i l’enginyera Mary Jackson (Janelle Monáe) que treballaven a l’ala oest de la NASA. Feien feina, bàsicament d’oficina, en els anys seixanta, quan l’entitat tenia l’objectiu d’enviar el primer pilot a l’espai. Katherine Johnson que era una calculadora es va convertir en matemàtica de l’equip “Grup de Tasques Espacials” dirigit per Al Harrison (Kevin Costner) i que capitanejava el matemàtic Paul Stafford (Jim Parsons). Paral·lelament, Dorothy es va encarregar de preparar tot un equip de calculadores per ser competents amb els primers ordinadors; Mary Jackson va lluitar per ser enginyera a la NASA… però abans va haver d’aconseguir que els negres poguessin assistir a les classes de la Universitat de Virgínia per treure’s un postgrau obligatori per fer feina a la NASA.
Theodore Melfi porta al cinema el llibre amb el mateix títol de Margot Lee Shetterly. La pel·lícula explica la història real de tres dones que van ser claus en els anys seixanta en plena Guerra Freda i en el marc de la cursa espacial per aconseguir portar el primer americà a l’espai i, posteriorment, el primer ésser humà a la lluna: la matemàtica, física i científica espacial Katherine Johnson, la matemàtica Dorothy Vaughan i l’enginyera Mary Jackson. Les tres van patir una doble discriminació: per ser dones i per ser negres. Una molt bona obra sobre uns personatges oblidats per la història. A més a més, mostra un exemple d’una lluita pacífica del dia a dia, basada en el talent i en la perseverança.
citizenjoel 