Wonder Woman 1984

El preu de la felicitat

cartell/imbd.com

La directora Patty Jenkins dirigeix aquesta pel·lícula sobre Wonder Woman -personatge de ficció dels còmics homònims-. La narració se situa en els anys vuitanta, quan l‘alter ego d’aquest personatge, Diana, viu als Estats Units i treballa a l’Smithsonian com a arqueòloga. Un dia arriba Barbara, una nova companya de feina, que sentirà una gran admiració per Diana. L’FBI els porta una pedra per investigar, la Pedra dels Somnis, que concedeix a qui la té tots els seus desitjos. Per una sèrie de circumstàncies, anirà a parar a mans de Maxwell Lord, un ambiciós empresari del negoci del petroli, i Diana, amb els poders de Wonder Woman, l’haurà de recuperar… La narració és una faula sobre el preu d’aconseguir els nostres desitjos i, suposadament, la felicitat, moltes vegades a un preu massa alt. A més a més, ens parla del poder de la veritat en temps de notícies falses i de poders enganyosos. També conté un missatge potent contra tota mena de populismes polítics. El film se situa als anys vuitanta, on convivien la Guerra Freda amb una època de noves creacions artístiques i tecnològiques, fet que reflecteix el film. Una bona pel·lícula, a la qual li sobren algunes escenes repetitives.

Continua llegint

Mank

El geni oblidat

cartell/imbd.com

David Fincher porta a la pantalla gran la vida del guionista Herman Mankiewicz. La pel·lícula se centra en els dies en què va escriure el guió de Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940), per encàrrec d’Orson Welles. Aquest fet li va causar un fort enfrontament amb William Randolph Hearts, sobre el qual sembla que es basa la història de Ciutadà Kane. La narració ens mostra tots els aspectes del cinema, des del vessant més econòmic fins al més creatiu. També ens mostra la pressió a la qual estan sotmesos els guionistes. Una pressió que arriba des dels productors fins als mateixos directors. A més a més, la pel·lícula és una fotografia de l’edat d’or del cinema, dels grans directors en l’època de la Gran Depressió. Sobretot es tracta d’un film sobre el procés de realització d’un producte audiovisual i sobre fins a quin punt un guió imita la realitat o és pura ficció. A més a més, reflecteix els estralls que pot produir l’alcoholisme en una ment brillant. Un magnífic film, en blanc-i-negre, que ensenya els traumes del guionista que va escriure Ciutadà Kane (Citizen Kane) (1940) en una narració pensada per a cinèfils, on destaquen els grans diàlegs sobre cinema i política. El film va de menys a més, fins a acabar amb un gran final.

Continua llegint

Adam

Sororitat marroquina

cartell/imbd-com

Maryam Touzani dirigeix aquest film sobre Samia, una dona embarassada soltera i sense feina, que va a parar a casa de la fornera Abla i la seva filla Warda, a Casablanca, al Marroc. Aquesta trobada marcarà les dues dones i els servirà per trobar-se, ja que les dues, d’una manera o una altra, estan marcades per la pressió social de ser dones soles enmig d’una societat patriarcal. Una història que, de manera senzilla, ens descriu la situació de les dones al Marroc, i és un bon exemple de sororitat i solidaritat femenina. Un molt bon film, amb un començament una mica lent, que ens va introduint en la història, a poc a poc, i també en els conflictes interns que pateixen tant Abla com Samia.

Continua llegint

El juicio a los 7 de Chicago (The Trial of Chicago 7)

Justícia polititzada

cartell/imbd.com

Aaron Sorkin dirigeix aquesta pel·lícula sobre el judici als 7 de Chicago que es va produir entre l’any 1968 i el 1969. Els 7 de Chicago era un grup format per Abbie Hoffman i Jerry Rubin del Partit Internacional per la Joventut; Tom Hayden i Rennie Davis dels Estudiants per una Societat Democràtica; David Dellinger del Comitè Nacional de Mobilització pel final de la Guerra del Vietnam; Lee Weiner i John Froines formalment no adscrits a cap grup. Tots van ser acusats de conspiració per causar estralls durant la protesta contra la Guerra del Vietnam que va tenir lloc a la ciutat de Chicago durant la Convenció del Partit Demòcrata que va elegir Hubert Humphrey com a rival de Nixon. Unes protestes que van acabar amb greus enfrontaments entre la policia i els manifestants. La narració mostra com una justícia excessivament polititzada pot estar disposada a tot per acabar amb la dissidència social. A més a més, és molt interessant veure els debats entre els protagonistes, encara molt vigents, sobre la funció de l’esquerra al món, entre el pragmatisme i l’idealisme, i l’actitud davant d’un judici polític, veure’l com un procés judicial més o afrontar-lo com un element més de la lluita. Una molt bona pel·lícula que, un cop agafa el ritme, el manté constant fins a un final brillant.

Continua llegint

Corpus Christi (Boże Ciało)

La fe dels conversos

cartell/imbd.com

El director polonès Jan Komasa dirigeix aquest film sobre un jove delinqüent que acaba de sortir d’un reformatori i que es fa passar per sacerdot d’un petit poble. La narració comença quan el protagonista surt en llibertat condicional del reformatori per anar a treballar en una serradora d’un poble. Però, a última hora decideix no presentar-s’hi i va a parar a una església. Per una sèrie de confusions, el prenen pel nou sacerdot. Ben aviat, descobrirà que el poble està traumatitzat i marcat per un accident on van morir sis joves. La narració tracta diversos temes, com el verdader significat de la fe, la dissonància entre el missatge religiós i el que predica l’Església catòlica i la hipocresia individual i col·lectiva davant la vida. De fet, tots els personatges són impostors, d’una manera o altra. A més a més, tots els protagonistes cerquen la redempció i la pau. Un molt bon film, en algun moment irregular, que aconsegueix atrapar-te en aquesta història d’impostors i d’impostura.

Continua llegint

Rifkin’s Festival

Festival de cinema


cartell/imbd.com

Woody Allen fa el seu particular homenatge al cinema i als festivals en aquesta pel·lícula situada a Sant Sebastià. Com a excusa ens presenta un protagonista, Mort Rifkin – alter ego de Woody Allen-, professor de cinema i escriptor, que decideix acompanyar la seva dona, Sue, publicista, al Festival de Sant Sebastià. Mort hi coneixerà la doctora Jo Rojas de qui s’enamorarà. La narració és una crítica mordaç al món del cinema i de tot allò que l’envolta, com la falsa intel·lectualitat i les pretensions excessives en nom d’un cert progressisme impostat i ingenu. A més a més, el director novaiorquès aprofita per fer el seu particular homenatge als cineastes europeus com ara Fellini, Bergman o Buñuel. Un film que, sense ser dels millors de Woody Allen, supera les altres obres situades en ciutats europees d’aquest director.

Continua llegint

Las niñas

De nena a dona

cartelll/imbd.com

Pilar Palomero dirigeix aquest film sobre unes nenes que estudien en un col·legi religiós de l’Aragó l’any 1992. La protagonista és Celia, que viu amb la seva mare Adela. La vida de Celia canviarà completament amb l’arribada a l’escola d’una nova companya de classe que ve de Barcelona, Brisa. El film ens mostra el canvi brutal de la societat espanyola l’any 1992, l’any dels Jocs Olímpics de Barcelona i de l’Exposició Universal de Sevilla, i com aquests esdeveniments van propiciar una societat més oberta al món. Aquesta obertura es reflecteix també en la generació de les nenes i adolescents d’aquella època com les protagonistes de la pel·lícula. Així veiem com Celia es comença a interessar de manera més desinhibida per temes com ara el sexe, les drogues i les festes en les discoteques. Tot això en una època on el VIH estava fent estralls i alguns famosos havien confessat que tenien la malaltia. La narració, però, conté un missatge important: l’educació no és tan sols el què hom rep de l’escola, sinó també de l’entorn més proper (amics i família) i a través dels mitjans de comunicació. El film reflecteix molt bé l’ambient dels adolescents dels anys noranta, però li falta força per acabar de transmetre els missatges que vol donar i, en algun moment, el guió resulta confús.

Continua llegint

Tenet

Els espies del temps

tenet
cartell/imbd.com

Christopher Nolan dirigeix aquesta pel·lícula sobre espies i viatges en el temps. El Protagonista treballa per a la CIA quan aquesta li encarrega, a través de l’organització Tenet, indagar l’origen d’unes bales que es mouen a la inversa. Després d’una sèrie d’investigacions descobreix que l’oligarca rus Andrei Sator n’és el distribuïdor. El Protagonista haurà  d’impedir els plans d’Andrei per destruir el món, i, per fer-ho haurà d’esbrinar la relació entre les bales d’Andrei i els viatges en el temps. La narració, però, s’acosta més a la típica pel·lícula d’espies que als clàssics del subgènere de viatges en el temps. Una narració que ens parla de la identitat com a concepte difús, ja que tots portem una màscara preconfigurada pel nostre passat. També la religió i la filosofia hi són presents. El film està molt ben construït audiovisualment, però arriba un moment en què el fet que l’argument es basi en moviments endarrere a través del temps pot arribar a  confondre l’espectador.

Continua llegint

Un amigo extraordinario (A Beautiful Day in the Neighborhood)

L’heroi del barri

unamigoextraodinarioimbd
cartell/imbd.com

Marielle Heller fa un biopic diferent sobre el presentador de televisió Fred Rogers. Va ser el presentador d’un dels programes infantils de més èxit dels Estats Units, “Mister Rogers’ Neighborhood,” del 1968 al 2001. Per fer-ho, es basa en l’article que va escriure Tom Junod,”Can You Say…Hero?” a la revista Esquire. El film explica la relació que es va establir entre Tom Junod i Fred Rogers amb motiu de l’article. La narració opta per donar més èmfasi als missatges de Fred construint el personatge de Lloyd Vogel en substitució de Tom Junod. Un personatge que serveix per contraposar un Fred Rogers que representa la felicitat, mentre Lloyd metaforitza la tristesa i la ràbia davant les circumstàncies personals adverses. Una narració que ens parla sobre la vida, l’amistat i sobre com afrontar els mals moments. El missatge clar de la pel·lícula és que s’han de valorar totes les coses positives que tenim. El film, amb un ritme lent i irregular, aconsegueix transmetre la barreja justa de màgia i realisme que requeria la història.

Continua llegint

Papicha, sueños de libertad

Moda valenta

papicha
cartell/imbd.com

La directora Mounia Meddour ens explica la lluita  per la llibertat de les dones d’Algèria en els anys noranta durant la Guerra Civil Algeriana. Ho fa a través de la perspectiva de Nedjma ‘Papicha’, una jove universitària estudiant de francès, que somia en ser dissenyadora de moda, De moment, es dedica a fer haiks, una peça tradicional algeriana i somia en fer la seva pròpia desfilada de moda… Però, es troba en un context on cada cop es permet fer  menys coses a les dones i se’ls exigeix que es quedin a casa i portin el nicab. El film és una gran reivindicació de la llibertat enfront de qualsevol tirania, sobretot religiosa. A la vegada, però, mostra com hi ha diverses maneres de viure i entendre qualsevol religió, i que l’extremisme treu el pitjor de cadascú. Un bon film que en molts moments li falta força. Malgrat això, es converteix en tota una crida a la llibertat individual i col·lectiva i que descriu molt bé el context  en el qual se situa.

Continua llegint