Las ocho montañas (The Eight Mountains) (Le otto montagne)

Muntanya, amistat i vida

cartell/imbd.com

Felix Van Groeningen i Charlotte Vandermeersch adapten al cinema el llibre homònim de Paolo Cognetti. Explica la història d’amistat entre dues persones molt diferents, des de la seva infància: Pietro, un noi de la ciutat de Torí, i Bruno, un noi que viu a Grana, als Alps italians. Tots dos es coneixen l’any 1984 quan tenien onze anys, i la narració ens explica com va evolucionant la seva relació amb el pas del temps. La història tracta sobre les circumstàncies que marquen les nostres relacions d’amistat. No cal obviar, però, com també ens convida a reflexionar sobre en quins entorns maduren les persones i sobre les dificultats del món laboral. També, com vivim en un món que ha abandonat els habitants dels pobles rurals a la seva sort. Un molt bon film, amb alguna escena massa llarga, que és una gran història sobre l’amistat i tot allò que significa.

Felix Van Groeningen és un director de films com ara Alabama Monroe (The Broken Circle Breakdown) (2012) o Beautiful boy: Sempre seràs el meu fill (2018). Charlotte Vandermeersch és una actriu belga de llargmetratges com ara Loft (2008) o Turquaze (2010). Ara, junts porten a la pantalla gran la novel·la homònima de Paolo Cognetti. Van recordar què els va remoure els sentiments de la novel·la original: “Crec que tots dos estem commoguts per tot el que hi ha al voltant de la història. Els homes que necessiten amistat, és clar, però també la història amb el pare i el fet que, ja sabeu, aquesta és una història petita en un cert sentit, però també gran. Et fa reflexionar sobre les coses més essencials de la vida: És això el que vull? Què em diu o vol el meu instint de mi, contra què m’estic rebel·lant? Què significa la paraula ‘amistat’?”. De fet, totes aquestes reflexions són un dels punts forts del film.

L’acció comença l’any 1984 quan el jove Pietro (Lupo Barbiero) d’onze anys, de la ciutat de Torí, va de vacances amb la seva mare Francesca (Elena Lietti) al municipi de Grana, al Piemont, als Alps italians. Allà Pietro coneixerà Bruno (Cristiano Sassella), l’únic nen del poble. Bruno i Pietro, de seguida, es faran amics. Però, durant i després de l’adolescència, i quan Bruno (Francesco Palombelli) comença a treballar de paleta, i el fet que Pietro (Andrea Palma), ja no passi tant temps a Grana, fa que perdin el contacte. Setze anys després, coincidint amb la mort de Giovanni (Filippo Timi), el pare de Pietro, aquest decideix tornar al poble de la muntanya. Allà Pietro (Luca Marinelli) i Bruno (Alessandro Borghi) es retrobaran i recuperaran la seva amistat per sempre, mentre Pietro descobreix aspectes de la vida del seu pare que desconeixia.

La fotografia de Ruben Impens ens mostra els bonics paisatges on passa l’acció. A la vegada, però, ensenya l’ànima de cada personatge, fins i tot dels més secundaris, i ho fotografia tan bé com la naturalesa present en el film.

La banda sonora de Daniel Norgren està composta per cançons i músiques del mateix Daniel. Un bon exemple d’això és “As Long as We Last”. Aquesta cançó metaforitza perfectament la història d’amistat i el pas del temps que vol reflectir la pel·lícula.

Alessandro Borghi, com a Bruno, dibuixa molt bé el paper d’un home de muntanya, sense caure en la caricatura fàcil i tòpica. En canvi, Luca Marinelli, com a Pietro, no reflecteix prou bé la complexitat del seu personatge.

Els directors van afirmar en una entrevista: “El silenci és sempre la tensió entre vostè i l’altre, o entre vostè i el medi ambient. La comunicació sense paraules…” De fet, es podrien classificar els diversos silencis en el film: els que són per sentir el bell so de la naturalesa, els tensos, els de complicitat… tots són presents en la pel·lícula. En la història, però, també hi ha una altra mena de silencis, els de l’Administració davant la situació dels pobles rurals i de la pagesia en general. Un món rural dibuixat amb totes les seves virtuts i els seus defectes. A la vegada, també serveix per ensenyar com les persones maduren a diverses velocitats, segons les seves circumstàncies personals. Aquesta narració defineix què és l’amistat i com se’n construeix una amb el pas del temps. En conclusió, una molt bona obra audiovisual, amb alguna escena excessivament llarga, que defineix perfectament què vol dir que dues persones siguin amigues.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.