L’amistat i els seus límits
Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre l’amistat situada en una illa d’Irlanda l’any 1923. Els protagonistes del film són Pádraic Súilleabháin i Colm Doherty, que són dos grans amics. Un dia, de cop i volta, i sense motiu aparent, Colm deixa de parlar amb Pádraic i i li diu que ja no vol ser amic seu. La narració ens parla de l’amistat i els seus límits en societats tancades i catòliques com les què mostra el film. Tots els personatges intenten actuar d’acord amb els estàndards de la religió catòlica. Una molt bona pel·lícula que reflecteix l’ambient claustrofòbic dels pobles petits, i encara més dels que estan situats dins d’una illa. El film va clarament de menys a més a mesura que avança la narració.
Martin McDonagh va triomfar amb el seu film Tres anuncios en las afueras (Three Billboards Outside Ebbing, Missouri) (2017). Ara dirigeix aquesta pel·lícula que ja ha guanyat 3 Globus d’Or. El director va recordar quan i per què va decidir dur a terme aquest projecte: “La pel·lícula va ser escrita per ser protagonitzada per ells (Colin Farrell i Brendan Gleeson), després que els hagués dirigit a Amagats a Bruges (In Bruges) (2008) (…). I vaig provar un guió potser fa set anys que no funcionava del tot, però les cinc primeres pàgines eren només la part de la ruptura de l’amistat dels protagonistes. I vaig tornar a llegir-ho, vaig guardar aquestes cinc pàgines, però vaig anar a un lloc completament diferent per a aquest guió. Vaig llençar tota la trama, de l’anterior, i vaig deixar que la tristesa de la ruptura fos el que és a la pel·lícula“. De fet, d’això tracta el film: què passa quan es trenca una relació i aquest trencament no és acceptat per una de les parts.
La narració se situa a l’illa fictícia irlandesa d’Inisherin als anys vint del segle XX, durant la Guerra Civil d’Irlanda (1922-1923), que només en sabem per les batalles que passen a l’illa del costat. De fet, hi ha una clara contraposició entre la vida moderna de l’illa del costat i Inisherin. Els protagonistes són Pádraic Súilleabháin (Colin Farrell), que viu amb la seva germana i que té un burro, i un home més vell Colm Doherty (Brendan Gleeson), dos grans amics de tota la vida. Un dia, sense motiu aparent, Colm li comunica a Pádraic que trenca la seva amistat. Això farà que Pádraic s’obsessioni a intentar recuperar la seva relació, a pesar que la seva germana Siobhán Súilleabháin (Kerry Condon) li recomana que deixi d’insistir. Colm posa com a excusa que es vol dedicar a compondre música per deixar un llegat a la humanitat. Mentrestant, un noi del poble amb problemes mentals, Dominic Kearney (Barry Keoghan) vol ser amic de Pádriac, perquè està enamorat de la seva germana Siobhán. En el poble, a més a més, hi ha una Banshee (una fada negra), Mrs. McCormick (Sheila Flitton) que augura les morts que hi haurà pròximament…
La fotografia de Ben Davis diferencia clarament entre la cosa humana i el que pertany a la natura. De fet, tot allò que ha estat construït pels éssers humans, inclosa la religió, és filmat com quelcom agressiu, i allò que pertany al medi ambient com alguna cosa que porta alegria.
La banda sonora de Carter Burwell ens situa clarament a Irlanda. Tot va acompanyat de música amb tocs religiosos per reafirmar el caràcter catòlic que tenen els personatges.
Brendan Gleeson dibuixa molt bé el paper de Colm, una persona complexa en un poble de gent senzilla, en el bon i en el mal sentit de l’expressió. En canvi, Colin Farell com a Pádraic Súilleabháin es mostra massa histriònic, al principi, exagerant la innocència i la bondat del seu personatge. També cal destacar la interpretació de Kerry Condon com a Siobhán Súilleabháin.
El director va definir en una entrevista què volia explicar en el film: “Es tractava de fer un retrat veraç d’una ruptura. Una ruptura trista, una ruptura platònica, que pot ser tan pesada i trista i destructiva com un divorci, com una relació sexual o amorosa que arriba a la seva fi. Volia dibuixar aquesta tristesa amb precisió.” De fet, però, es tracta de dues persones molt diferents. El burro que acompanya Pádraic representa, religiosament parlant, la seva innocència, mentre Colm és un home gran preocupat per com el recordaran, i per això vol compondre una gran melodia. Tots, però, fan veure que són bons catòlics que van cada setmana a missa i saben que han de pagar pels seus pecats. Aquesta cosmovisió del món dels personatges també afecta en el seu dia a dia i en les relacions que tenen. Un bon film que sobresurt, audiovisualment parlant, a l’hora de reflectir l’ambient claustrofòbic d’un poble en una illa, i que convida a reflexionar als espectadors sobre què significa la paraula “amistat”.
citizenjoel 