Jurassic World: Dominion

El final d’una era juràssica

cartell/imbd.com

Colin Trevorrow dirigeix aquesta nova entrega de la franquícia de Jurassic Park. La narració d’aquest film parteix de la premissa que els dinosaures són presents a tot el planeta. L’empresa Biosyn fundada per Lewis Dogson està investigant el genoma dels dinosaures. Des que fa anys es va dur a terme la primera clonació d’aquests animals, ara, per primer cop, s’ha realitzat amb un ésser humà, Maisie Lockwood. Aquesta nena viu amb Claire, mànager del parc clausurat de Jurassic World, i Owen Grady, antic treballador del parc. Un dia Biosyn fa segrestar la noia per utilitzar-la amb finalitats científiques. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler descobreix una estranya plaga de llagostes que acaba amb tots els camps de cereals, excepte els cultivats amb productes de Biosyn. Per això, contacta amb el seu antic company d’aventures de Jurassic Park, el doctor Alan Grant… La narració reflexiona sobre la relació entre la natura i els humans, i els límits de la ciència. El film tot i tenir bones idees, no les executa bé del tot i acaba caient en repetir l’esquema clàssic de la franquícia, sense aportar-hi gairebé res de nou.

Colin Trevorrow és un director conegut per pel·lícules com Seguridad no Garantizada (Safety Not Guaranteed) (2012) o la nova versió de Jurassic Park, Jurassic World(2015). Ara realitza aquest film que representa el final (momentani) de la franquícia. El director va explicar per què li agradava tant aquesta saga: “M’encantaven els dinosaures quan era un nen (…) Vaig jugar amb els dinosaures de joguina quan era petit. I en sé molt“. De fet, aquesta fascinació es veu reflectida en la narració.

El film se situa en un món, on els dinosaures viuen a tot el planeta. Alguns humans els tenen com a animals de companyia, altres hi trafiquen i també són objecte d’experimentació científica. La persona més buscada és Maisie Lockwood (Isabella Sermon), la primera nena clonada. Maisie viu amb Claire Dearing (Bryce Dallas Howard), anterior mànager de Jurassic World, i Owen Grady (Chris Pratt), antic treballador del parc. Precisament, aquesta noia de catorze anys és perseguida per la corporació Biosyn, presidida per Lewis Dogson (Campbell Scott), que es dedica a investigar genèticament els dinosaures i altres espècies. Paral·lelament, la doctora Ellie Sattler (Laura Dern) investiga una estranya plaga de llagostes que no afecten els cultius treballats amb productes de Biosyn. Per això, decideix contactar amb el seu excompany el doctor Alan Grant (Sam Neill) perquè l’ajudi a corroborar les seves sospites. Per fer-ho, visitaran les instal·lacions on coincideixen, sorprenentment, amb el seu també excompany Ian Malcolm (Jeff Goldblum). Ian també havia participat de la primera expedició que va visitar Jurassic Park l’any 1993 amb Alan i Ellie…

La fotografia de John Schwartzman cerca de manera massa evident imitar les imatges icòniques de la saga. El més original és com aconsegueix integrar els dinosaures com un element més del paisatge urbà.

La banda sonora de Michael Giacchino no aprofita del tot la força de la música original. Vol innovar, però no assoleix el seu objectiu.

Dels actors, cal destacar la bona interpretació de la jove Isabella Sermon com a Maisie Lockwood. També cal assenyalar la presència d’actors que ja havien sortit en altres films de la mateixa franquícia fent el mateix paper com Laura Dern, Sam Neill, Jeff Goldblum o BD Wong.

El director va definir en una entrevista quin era el tema principal de la narració: “El nus gordià d’aquesta pel·lícula és una pregunta: podem coexistir? Podem sobreviure a aquesta nova dinàmica? I la resposta al final és: en realitat no tenim elecció. Aquestes són les conseqüències de les opcions que vam prendre fa molt de temps i que potser, fins i tot, una generació anterior va dur a terme. Ara hem d’esbrinar una manera d’avançar“. De fet, aquest és el punt més interessant del film, tot i que s’hi passa de puntetes. Se centra massa en les imatges espectaculars de dinosaures i la seva persecució cap als humans. Mentre que la discussió entre els dos bàndols (els partidaris de la coexistència pacífica amb els animals, i els de controlar la seva expansió) se soluciona massa sobtadament. A més a més, alguns punts claus com la clonació i el debat ètic que l’envolta tampoc no són tractats amb prou profunditat. Tot plegat es converteix en una impostada proclama ecologista. En conclusió, una bona pel·lícula amb bones idees originals, però que no sap barrejar correctament el Jurassic Park original dels anys noranta amb la nova saga i el nou món (tant el de les pel·lícules com el real).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.