Doctor Strange en el Multiverso de la Locura (Doctor Strange in the Multiverse of Madness)

La bogeria dels universos paral·lels

cartell/imbd.com

Sam Raimi dirigeix aquesta nova pel·lícula sobre el personatge de còmic de Marvel, el mag Doctor Strange. La narració comença quan el Doctor Strange coneix América Chavez, una noia que afirma que prové d’un univers paral·lel i que té el poder de moure’s a través del multivers dels universos paral·lels. A més a més, és perseguida pel Dimoni. Per combatre’l, Strange es posa en contacte amb Wanda Maximoff i descobreix que s’ha tornat malvada, ja que el seu únic objectiu és anar a viure a una realitat on els seus fills encara siguin vius. La narració és una gran reflexió sobre el destí, i també sobre la manera de gestionar el dol, sigui el de perdre un amic o, sobretot, de sobreviure als fills. A més a més, també ens convida a pensar fins a quin punt les accions perverses són justificables o no en nom d’un bé superior com pot ser salvar la humanitat. Un bon film que, enmig d’una excessiva presència de les imatges de les batalles, desaprofita les reflexions interessants que conté sobre la vida.

Sam Raimi, el director, també ha estat actor i guionista en altres projectes. Ha dirigit films de terror com Possessió infernal (The Evil Dead) (1981), i, del 2002 al 2007 va ser l’encarregat de la trilogia de pel·lícules de Spider-Man protagonitzada per Tobey Maguire. Ara porta a la pantalla gran l’adaptació del còmic de Marvel, “Doctor Strange” de Steve Ditko i Stan Lee. El director va explicar què el va atraure del projecte: “És un viatge al multivers, així que veus diverses versions del Doctor Strange, i fins i tot de Wanda Maximoff. És un gran repte pels actors i una gran diversió dirigir-los interpretant aquestes versions alterades” De fet, veure els personatges enfrontant-se a les seves altres realitats és un dels grans atractius de la història.

La narració comença quan el Doctor Strange (Benedict Cumberbatch) coneix la jove América Chavez (Xochitl Gomez). Aquesta li explica que té el poder de moure’s a través del multivers d’universos paral·lels. Li adverteix, però, que té tres problemes: la persegueix el malvat Dimoni, no sap com controlar el seu poder i no troba la forma de tornar a l’univers al qual pertany. Strange decideix demanar ajuda a Wanda Maximov, la Bruixa Escarlata (Elizabeth Olsen), experta en el multivers i les realitats paral·leles. Aquesta heroïna, però, ha decidit anar a viure a un altre univers, on pugui viure amb els seus fills, i està disposada a tot per aconseguir-ho. De fet, ataca a Strange i a América i aquesta fa que escapin a un altre món alternatiu, on Strange és mort…

La fotografia de John Mathieson conté referències, més o menys explícites, a grans clàssics de la fantasia i la ciència-ficció. El primer i el més evident és a Origen (Inception) (2010), però també a la filmografia de Tim Burton i a la saga d’El Senyor del Anells (Lord of the Rings).

La banda sonora de Danny Elfman és un dels elements més destacats del film. La música va canviant, segons els diversos gèneres en què es mou el film, mentre la història avança. En alguns moments, fins i tot cap al terror, molt present durant tota la narració.

Benedict Cumberbatch brilla com a Doctor Strange. També cal destacar la interpretació de Xochitl Gomez en el nou personatge d’América, que viu els esdeveniments des d’una mirada pura i, a vegades, innocent. Així mateix, cal assenyalar la presència de Patrick Stewart en el paper de professor X, que ja havia representat en les pel·lícules de X-Men, i el cameo final de Charlize Theron.

El director va explicar en una entrevista què aporta el personatge d’América Chavez a l’univers Marvel i, concretament, a Doctor Strange: “afegeix un apassionant esperit juvenil. (…) El Doctor Strange de Benedict Cumberbatch pot ser un personatge molt egoista i que pot arribar a ser enutjós (…) Així que crea un contrast”. De fet, aquest contrast és un dels elements més interessants de la narració. A més a més, el film conté reflexions sobre les diferències entre la veritat i la imatge que es projecta en l’opinió pública. També, sobre si la maldat neix o és provocada per les circumstàncies vitals. En conclusió, una bona pel·lícula, amb alguns aspectes que poden fer confondre els espectadors entre tants universos paral·lels i personatges duplicats o triplicats, amb un final ambigu, que deixa clarament una porta oberta a una possible continuació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.