El poder del perro (The Power of the Dog)

L’última persona del Far West

cartell/imbd.com

Jane Campion adapta la novel·la homònima de Thomas Savage. L’acció se situa l’any 1925 i comença quan dos germans ranxers, Phil i George, arriben a un restaurant a dinar. Phil menysprea al fill de la propietària, Peter, i també a altres clients. George es disculpa pel comportament del seu germà amb la propietària, Rose, i a partir d’aquest moment comencen una relació que acabarà amb matrimoni. Malgrat l’enllaç, Phil continuarà humiliant tant a Rose com a Peter… La narració descriu l’ambient de canvi als Estats Units l’any 1925, quan convivien gent que encara anava amb cavalls amb els més rics que ja conduïen el seu propi cotxe. Una diferència que no només era tecnològica, sinó també de mentalitat. El film, però, és una gran denúncia contra el masclisme, ja que les vexacions de Phil cap a Rose i al seu fill són constants i dificulten la convivència a la família. Una molt bona pel·lícula que va de menys a més, amb un final impactant que deixa alguns interrogants.

Jane Campion és una directora que s’havia jubilat provisionalment del cinema en acabar el seu film Bright Star (2009) per dedicar-se a la minisèrie Top of the Lake (2013-2017). Ara realitza aquesta pel·lícula que es basa en la novel·la homònima de Thomas Savage. El títol fa referència al Salm 22 del Llibre de l’Oració Comuna: “Allibera la meva vida de l’espasa, que no mori entre les grapes del gos”. La directora va explicar com el fet de llegir el llibre la va fer decidir a portar la novel·la al cinema: “ En realitat, tenia la intenció de retirar-me abans de fer aquesta pel·lícula (…) Vaig llegir el llibre i em va encantar, després vaig decidir fer aquest film. Em vaig moure per esbrinar qui tenia els drets de la novel·la (…) Necessitava dur a terme aquest projecte.” Aquest amor de la directora per la història es nota durant tota la pel·lícula.

L’acció se situa l’any 1925 a Montana, als Estats Units. L’acció comença quan els ranxers Phil (Benedict Cumberbatch) i George Burbank (Jesse Plemons) arriben al restaurant regentat per Rose (Kirsten Dunst), en què també treballa com a cambrer el seu fill Peter (Kodi Smit-McPhee). Phil i George estan marcats per la mort de “Bronco” Henry, el seu mentor, mentre Rose i Peter ho estan per la del seu respectiu marit i pare. Phil humiliarà Rose i Peter en el restaurant. Això provocarà que George es disculpi amb Rose i s’acabin enamorant i casant. Aquest fet no impedirà que Phil continuï menyspreant Rose i també el seu fill, estudiant de medicina, Peter.

La fotografia d’Ari Wegner és un dels punts clau del film. Phil sempre és retratat amb la foscor com el passat que representa. En canvi, la resta dels protagonistes, sobretot Rose, surt habitualment il·luminada com la persona que porta llum a la família Burbank, sobretot a en George.

La banda sonora de Jonny Greenwood sobresurt en el seu ús del silenci. La música no ha de parlar quan la mateixa falta de paraules i sons és també una forma de violència. Tot i això, s’ha de destacar les cançons que toquen els protagonistes, sobretot Phil amb el violí i Rose amb el piano.

Benedict Cumberbatch destaca com a Phil: un personatge que sembla sortit d’un western, que no entén ni vol entendre la mentalitat moderna, i que, a vegades, es comporta com un animal. En canvi, Jesse Plemons, com a George, fa un paper massa pla. Cal assenyalar la bona interpretació de Kodi Smit-McPhee com a Peter, mostrant totes les cares d’un personatge complex.

La directora va explicar en una entrevista perquè va decidir tractar la qüestió del masclisme: “El moviment #MeToo probablement va tenir influència en la meva decisió. Va ser una força tan poderosa que crec que va obrir un espai molt diferent per a explorar aquest tipus de tema. Va ser com aquestes dones, joves en la seva majoria, havien tret tantes capes de la ceba pel que fa a la masculinitat, que va crear un espai per a velles guerreres com jo per explorar una història tan masclista com aquesta.” De fet, el masclisme no només és present en Phil, sinó també, en menor mesura, en George qui vol obligar Rose, en algunes ocasions, a fer coses que no vol fer. A més a més, la narració també reflecteix una contraposició brutal entre les persones reaccionàries i les de mentalitat oberta, amb tots els matisos que hi ha. Uns encara estan vivint en un western, els altres estan pensant a esquivar la Llei Seca i a viure els feliços anys vint del segle passat. Tot i això, cal destacar que hi ha un assumpte que planeja sobre els protagonistes: el dol i la mort. En conclusió, una molt bona pel·lícula que és un western diferent que serveix per denunciar el masclisme encara existent avui en dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.