West Side Story

Amor amb moltes barreres

cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta nova adaptació del musical homònim d’Arthur Laurent, que no deixa ser una mena de versió de Romeo i Julieta de Sheaskpeare. L’argument és la història d’amor entre la porto-riquenya Maria i el nord-americà Tony en el context de la lluita entre dues bandes de delinqüents juvenils del barri d’Upper West Side de Nova York: els “shark”, provinents de Puerto Rico, i els “jets”, d’ascendència europea. La seva història d’amor sorgeix en un moment de màxima tensió entre els dos col·lectius… La narració tracta temes com la delinqüència juvenil i el racisme. A més a més, evidencia la facilitat per aconseguir una arma als Estats Units. Un molt bon film que actualitza el clàssic de 1961 amb una novetat important: tots els actors i actrius que fan de porto-riquenys són llatinoamericans.

Steven Spielberg és un director amb una àmplia trajectòria que últimament ha fet pel·lícules com El Puente de los Espías (Bridge of Spies) (2015) o Ready Player One (2018). El film es basa en el musical homònim d’Arthur Laurent, que ja va ser adaptat com a pel·lícula l’any 1961 per Robert Wise i Jerome Robbins. El director va explicar què l’atreia d’aquest musical: “Sempre he volgut fer West Side Story, des que tenia deu anys i escoltava l’àlbum original del musical de Broadway, fins que vaig veure la pel·lícula de l’any 1961, el clàssic brillant i inimitable de Robert Wise i Jerry Robbins. (…) És el meu musical preferit”. De fet, aquesta admiració es nota en tot moment i hom hi veu fins i tot massa similituds amb l’original.

La pel·lícula se situa en el barri Upper West Side de Nova York. Aquest barri està dominat per dues bandes juvenils: els “shark”, provinents de Puerto Rico, comandats per Bernado (David Alvarez), i  els “jets”, d’ascendència europea, per Riff (Mike Faist). Un nou pla urbanístic que contempla la construcció del nou Lincoln Center posa en perill els vells edificis on viuen els protagonistes. Els policies, amb l’agent Krupke (Brian d’Arcy James) i el tinent Shrank (Corey Stoll), volen acabar amb la delinqüència d’aquestes bandes per afavorir l’especulació urbanística programada. Un dia, Maria (Rachel Zegler), germana del líder dels porto-riquenys, Bernardo (David Alvarez), s’enamora de Tony (Ansel Elgort), un nord-americà de la banda dels “jets”. Tony acaba de sortir de la presó i està en llibertat condicional després de donar una pallissa quasi mortal a un altre noi durant una baralla. Actualment, treballa en la botiga de la porto-riquenya Valentina (Rita Moreno). Tony i Maria intentaran tirar endavant la seva història d’amor, malgrat totes les dificultats…

La fotografia de Janusz Kamiński canvia significativament respecte a la versió del 1961. Aquí, des del principi, ens mostra mort i destrucció: la primera imatge que veiem són les restes d’un edifici en ruïnes. A més a més, la foscor hi és més present que en l’original.

La banda sonora de Leonard Bernstein, gairebé idèntica a l’original, reflecteix molt bé els sentiments dels protagonistes: des de la il·lusió del principi fins a arribar al destí inevitable. En alguns casos, canvien els personatges que canten les cançons i l’escenari on ho fan respecte a la pel·lícula de 1961 i li donen una dimensió més social a la història.

De les interpretacions cal destacar la de Rachel Zegler com a Maria. Una Rachel que demostra una gran connexió amb Ansel Elgort que fa de Tony. De la resta d’actuacions, cal assenyalar la de Rita Moreno com a Valentina. Rita ja havia fet el paper d’Anita, cunyada de Maria, en el film del 1961.

El director va justificar en una entrevista perquè l’argument no ha deixat de perdre actualitat: “reflecteix la divisió social que es viu al nostre país (els Estats Units) i a tot el món”. De fet, el racisme social i institucional hi és més present que en l’anterior film. A més a més, la narració denuncia com la pobresa, en alguns casos, és una de les causes de la delinqüència. Malgrat això, se sol tractar aquest problema des d’un punt de vista exclusivament d’ordre públic i sense actuar contra les causes que el generen. En conclusió, una molt bona versió del clàssic de 1961, i que esdevé un autèntic espectacle audiovisual que aprofundeix encara més en les crítiques socials de l’original, al qual supera en alguns aspectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.