El ventre del mar

Un mar d’art i de mort

cartell/imbd.com

Agustí Villaronga dirigeix aquest film que adapta la novel·la “Océano mar” d’Alessandro Baricco, que explica la història real del naufragi de la Fragata Alliance l’any 1816. Aquesta tragèdia es va reflectir també en el quadre “El Rai de la Medusa” de Théodore Géricault. La narració comença amb el judici per dilucidar les responsabilitats en els fets. Se’ns mostra, a través de flashbacks, com ho van viure el capità Savigny i el mariner Thomas. Una història de supervivència que, inevitablement, acaba tractant el drama dels refugiats que intenten arribar a Europa a través del mar. Un producte que és una autèntica obra d’orfebreria cinematogràfica, al qual li manca una mica més de guió i de metratge.

Agustí Villaronga és un director que ha realitzat pel·lícules com Pa Negre (2010) o Incerta Glòria (2017). Ara adapta la novel·la “Océano mar” d’Alessandro Baricco que explica la tragèdia del naufragi real de la Fragata Alliance. Aquesta tragèdia es va reflectir també en el quadre “El Rai de la Medusa”. Precisament, el director va explicar fins a quin punt l’havia inspirat aquesta pintura de Théodore Géricault: “A mi el quadre em serveix d’inspiració, quan el miro, em diu alguna cosa. (…) Hi ha un moment concret, on es representa una tempesta. (…) En aquest cas vàrem fer com una abstracció i aquesta abstracció és molt semblant al que és el quadre, la mateixa disposició dels personatges, aquest moment sí que és inspiració total del quadre”. En molts moments d’aquest film hom pot tenir la sensació de fer un viatge a través de la pintura.

La narració comença després del naufragi de la Fragata Aliance, quan la tragèdia s’intenta esclarir en els tribunals. Hi declaren el capità i metge Savigny (Roger Casamajor) i el mariner Thomas (Òscar Kapoya). Tots dos ens expliquen, des del seu punt de vista, com una balsa de 147 homes va acabar anant a la deriva i allò va provocar fam, violència i, finalment, canibalisme.

La banda sonora de Marcús Jgr ajuda a remarcar la sensació de catàstrofe. La història que ja és prou traumàtica ho és encara més amb les notes de la música de la pel·lícula.

De la fotografia de Josep M. Civit i Blai Tomàs cal destacar-ne el blanc-i-negre. També com es barregen les imatges reals i les pictòriques.

Roger Casamajor fa una brutal interpretació com a Savigny: amb un petit moviment en l’expressió ens mostra els seus diversos estats d’ànim durant la tragèdia. Una actuació que es complementa amb la d’Òscar Kapoya com a mariner que representa molt bé les persones que estimen el mar.

El director va explicar en una entrevista perquè és una narració que també tracta sobre el drama dels refugiats que moren al mar: “En un principi, no hi havia pensat en aquest paral·lelisme, però és que és obvi, tota l’estona em venia al cap. (…) Si veus una referència al que està passant avui en dia, trobo que impliques més l’espectador” De fet, en molts moments, es mostra el drama dels refugiats i dels protagonistes com un fet amb un lligam històric. Denuncia que sempre els interessos dels poderosos acaben amb els dèbils com les víctimes propiciatòries, siguin immigrants o mariners al bord d’una embarcació plena d’oficials. Es tracta d’art en estat pur: cada imatge del film podria ser un quadre en si mateixa. El problema és que això moltes vegades va en detriment de la importància del guió. Una obra d’art que, a partir de la pintura, incorpora el millor de totes les arts, des del teatre fins a la dansa per acabar convergint en el cinema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.