El último duelo (The Last Duel)

Un duel a favor de la dona

cartell/imbd.com

Ridley Scott dirigeix aquesta pel·lícula sobre un duel entre cavallers a l’Edat Mitjana, a causa d’una violació. La protagonista és Marguerite de Carrouge que va ser violada per un amic del seu marit, l’escuder Jacques Le Gris. Quan el seu marit Jean de Carrouges ho descobreix, decideix denunciar Jacques. Tots dos defensen versions diferents, i finalment es decideix que serà un duel a mort el que servirà per sentenciar qui té raó… Una narració que ens descriu un cas de violència masclista en una època en què aquest concepte encara no era vigent. També ens mostra un moment de transformació social, quan estava naixent un concepte de justícia en què els conflictes s’havien de resoldre als tribunals. Igualment ens mostra el masclisme en totes les seves expressions: des del més directe com les violacions (tapades o permeses per l’Església catòlica) fins al més subtil com el poc poder que se li atorgava a la dona dins de la societat. Una magnífica obra audiovisual, però que tracta aquests temes tan importants de manera superficial, sense aprofitar-ne tot el potencial cinematogràfic.

Ridley Scott és un director veterà que últimament ha dirigit films com Prometheus (2012) o Marte (The Martian) (2015). Ara realitza aquest film que es basa en el llibre homònim d’Eric Jager i explica la història real de Jacques Le Gris. El guió és de Ben Affleck, Matt Damon i Nicole Holofcener. El director va explicar que per portar-lo al cinema es va basar en la idea de fer-ho a través dels tres punts de vista dels protagonistes principals: “ Veure-ho des de tres punts de vista diferents com el film Rashomon (1950) d’Akira Kurosawa em va semblar una gran idea. (…) El context i el punt de vista més important és clarament el de Marguerite. I llavors crec que el següent és el del seu marit, que simplement tendeix a creure que era adúltera. Que és una altra actitud de l’època. I finalment, per descomptat, l’home que va cometre l’acte, que en realitat creu que no va fer res malfet”. Aquests múltiples punts de vista fan la narració més interessant.

La narració comença quan Jacques Le Gris (Adam Driver) i Jean de Carrouges (Matt Damon) són dos guerrers que lluiten a la Guerra dels Cent Anys. Es comencen a distanciar quan Jacques és nomenat senyor de Carrouges pel Compte Pierre d’ Alençon (Ben Affleck) i cobra els tributs als seus vassalls, entre ells a Jean. Al cap d’un temps, Jean es casa amb Marguerite de Thibouville (Jodie Comer), filla de Robert de Thibouville (Nathaniel Parker). El dot que Robert li dóna a Jean són les seves terres, excepte la part d’aquestes que han sigut pagades com a tribut al Rei a través de Jacques Le Gris. Un dia, en una festa Jacques i Jean intenten fer les paus, mentre Jacques coneix Marguerite. Un dia, aprofitant que Jean està a la Guerra, Jacques violarà Marguerite… Marguerite explica aquest fet al seu marit, però Jacques ho nega. Finalment, Jaques i Jean tindran un duel a mort, ja que la justícia decideix que serà l’única manera de determinar qui diu la veritat, ja que així ho “decidirà Déu”.

La fotografia de Dariusz Wolski ens ofereix imatges espectaculars. Tot amb un punt de foscor, ja que la situació és molt negra com la mateixa societat que permet les violacions.

La banda sonora de Harry Gregson-Williams ens transporta a l’època on està situada l’acció. Una música arquetípica d’aquestes narracions que no aporta pràcticament res de nou.

Matt Damon com a Jean construeix un personatge que no és del tot bo com sembla en un principi. També ens mostra una altra cara oculta, la de la seva actitud masclista en la relació amb la seva dona, que només vol per tenir descendència. Adam Driver com a Jacques Le Gris amaga molt bé la cara més fosca i violenta del seu personatge. També cal destacar l’actuació de Jodie Comer com a Marguerite, que amb un sol gest sap transmetre els seus sentiments cap als altres personatges. En canvi, Ben Affleck com a Compte fa un paper molt pla.

El director va explicar en una entrevista com aquesta pel·lícula parla, d’alguna manera, del cas del productor Harvey Weinstein, l’assetjador i violador de Hollywood.:”Inevitablement, una història sobre una dona sexualment abusada que intenta, amb dignitat, fer-se sentir i assenyalar l’autor. Dibuixa paral·lelismes amb el cas Harvey Weinstein, i la seva subsegüent caiguda a Hollywood, quan van sorgir multitud de relats d’abús i explotació.”. De fet, aquí Jacques Le Gris és una figura pública de la seva època i en el context de França i, concretament de la zona de l’actual Normandia. El film, però, també denuncia l’encobriment que oferia l’Església Catòlica als violadors. Tot això en un moment, on s’estava començant a construir els fonaments de l’actual justícia, que encara es basava en la pena de mort i era plenament patriarcal. En conclusió, un molt bon film amb reflexions importants, però no n’aprofundeix prou ni en treu tot l’enorme potencial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.