Sin tiempo para morir (No Time to Die)

Bond contra els seus fantasmes

cartell/imbd.com

Cary Joji Fukunaga dirigeix aquesta nova pel·lícula de la saga Bond. La narració comença quan Bond està de vacances a Itàlia amb la seva parella Madeleine Swan. En el poble de Matera és víctima d’un atemptat mentre va a visitar la tomba d’una seva exparella, Vesper Lynd. Durant la persecució amb els autors de l’atemptat, aquests li asseguren que la seva parella actual, la Madeleine, amaga secrets molt foscos. Cinc anys després, a un James Bond ja retirat, se li encarrega una nova missió: algú ha robat el projecte reservat Heracles al MI6, als serveis secrets britànics, un projecte que experimenta amb virus mortals… La gran novetat del film és la introducció d’una 007 femenina en una narració que es qüestiona la mateixa figura de Bond i tot el que significa i ha significat fins aquests moments. Un Bond humanitzat que s’enfronta, bàsicament, als seus fantasmes del passat. Una magnífica pel·lícula que va de menys a més amb algunes escenes d’acció massa llargues, però que tanca de manera brutal una etapa d’aquesta mítica saga.

Cary Joji Fukunaga és un director que, entre d’altres, ha realitzat films com Jane Eyre (2011) i va ser el guionista d’It (2017). Aquest darrer film de Bond l’havia de dirigir Daniel Boyle fins que va abandonar el projecte. El director Fukunaga va definir la seva relació amb la saga Bond: “No crec que hagi vist totes les pel·lícules de James Bond, però m’hi he endinsat molt bé. Crec que no em vaig convertir en fan de la franquícia fins a Casino Royale (2006). Abans d’això, la meva única experiència profunda de James Bond era a casa del meu cosí jugant amb el videojoc GoldenEye 007 (1997)”. El respecte i l’amor per la saga queda palès durant tota la narració.

El film comença quan James Bond (Daniel Craig) està de vacances a Itàlia amb la seva parella Madeleine Swan (Léa Seydoux). Mentre ell visita la tomba de la seva exparella Vesper Lynd, pateix un atemptat realitzat per l’organització SPECTRE. Durant la llarga persecució que es produeix, els assassins adverteixen Bond de la relació de Madeleine amb aquesta organització, que ha estat sempre en el punt de mira de l’espia i que tothom creia que ja estava desfeta. Cinc anys després, Bond està tranquil·lament retirat a Jamaica i s’assabenta a través de l’agent de la CIA, Felix Leiter (Jeffrey Wright), que l’organització SPECTRE ha robat els virus del Projecte Heracles. Ara bé, li adverteixen que l’MI6, ja té una nova 007, Nomi (Lashana Lynch). La investigació acabarà portant a Bond altre cop a coincidir amb Madeline Swan i també amb el seu nou enemic, Lyutsifer Safin (Rami Malek). També toparà altre cop amb l’organització SPECTRE i un dels seus líders, Ernst Stravro Blofeld (Christoph Waltz) que, en teoria, ho lidera tot des de la presó.

La fotografia de Linus Sandgren beu de les referències de tota la saga. Són clars els homenatges a films com els protagonitzats per Sean Connery, Roger Moore o Pierce Brosnan.

La banda sonora de Hans Zimmer comença amb la cançó de Billie Eilish, “No Time to Die”. La seva lletra melancòlica, nostàlgica i trista, és un presagi d’allò que passarà a la narració.

Daniel Craig com a James Bond fa un molt bon paper, mostrant tota la complexitat del personatge i la seva humanitat. Un Daniel Craig que es complementa molt bé amb Léa Seydoux com a Madeleine. Una Madeleine que s’allunya de les noies Bond habituals. També cal desatacar la gran interpretació de Rami Malek com a Lyutsifer Safin, l’antagonista de Bond; la de Ralph Fiennes com a M i, sobretot, la d’Ana de Armas com a Paloma. En canvi, Lashana Lynch com a Nomi no transmet prou bé la força que ha de tenir un agent 007, independentment del gènere.

El director va explicar en una entrevista la presència dels personatges femenins en la narració: “El feminisme és una cosa que ha anat apareixent a poc a poc durant dècades. La inclusió d’una nova agent 00, dona, era de Barbara Broccoli, una de les productores. Vaig descobrir treballant-hi que volia fer un spin-off de Jinx, que és el personatge de Halle Berry a Mor un altre dia (Die Another Day)(2002). Els personatges femenins de la pel·lícula, el què són i el que representen, era definitivament una cosa que aquesta productora ja havia pensat. La guionista Phoebe Waller-Bridge va fer els personatges femenins divertits i més complets i va plantejar moltes idees sobre com fer molt més interessants els personatges que ja teníem.” De fet, tots els personatges femenins d’aquest film aporten més matisos a la història i un cert contrapunt a les tradicionals noies Bond. De fet, són autèntiques dones del segle XXI que no necessiten els homes per a res. Una narració plegada d’autocrítica cap a la figura de James Bond i a tot allò que tradicionalment ha representat ser l’agent 007 de l’MI6 durant la saga. Una molt bona pel·lícula que serveix com a gran final de l’etapa de Daniel Craig com a Bond (i dels Bonds masculins?) amb una escena final impactant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.