Dune (primera part)

Clams en el desert

cartell/imbd.com

Denis Villeneuve dirigeix la primera part d’aquesta nova adaptació de la novel·la “Dune” de Frank Herbert. El protagonista és Paul Atreides del planeta Casa Atreides, fill de Duke Leto i Jessica. Paul té somnis sobre el seu futur com a líder dels Fremen, habitants del Planeta Arrakis. En aquest context, l’Emperador galàctic ordena a la Casa Atreides envair Arrakis, un planeta que conté un material molt valuós: l’espècie melange (una droga). Una pel·lícula de ciència-ficció que parla de temes d’actualitat com l’ecologisme i ho barreja amb una crítica a la política internacional que cerca qualsevol excusa per treure materials dels seus països d’origen a través guerres i colonialisme. A més a més, això es complementa amb tocs de religió i misticisme. Un molt bon film que és capaç de transportar l’espectador en el seu complex món de ficció.

Denis Vileneuve és un director que ha realitzat entre altres pel·lícules, La llegada(Arrival) (2016) o la seqüela de Blade Runner, Blade Runner 2049 (2017). Ara porta al cinema la novel·la de Frank Herbert, “Dune”, que David Linch ja havia adaptat l’any 1984. Una novel·la que segons el director té plena vigència: “No importa el que creguis, el Planeta Terra està canviant i ens hi hem d’adaptar. Per això crec que” Dune”, aquest llibre, va ser escrit al segle XX. Era un retrat llunyà de la realitat del petroli, el capitalisme i l’explotació —la sobreexplotació— de la Terra. Avui, les coses són pitjor. És una història d’iniciació, però també una crida a l’acció per a la joventut.” De fet, la narració està ple de missatges a favor de respectar la natura.

L’acció se situa en un futur llunyà. El Planeta Arrakis, on viuen els Fremen, està ple de desert on creix la valuosa espècie melange (una droga). Ha estat dominat durant dècades, a través de la violència, per un altre planeta, la Casa Harkonen i governat pel terrible Baró Vladimir Harkonnen (Stellan Skarsgård). Un dia, l’Emperador galàctic, ordena als Harkonen abandonar el planeta i hi posa uns nous administradors: la Casa Atreides, formada per Duke Leto (Oscar Isaac), cap de la casa i Jessica (Rebecca Ferguson), una dona pertanyent al Benne Gesseirt (una mena d’organització amb poder màgics i amb gran capacitat d’influència política). El seu fill, Paul Atreides (Timothée Chalamet), té somnis sobre el futur, on es veu ell mateix com a líder Fremen acompanyat d’una misteriosa noia, Chani (Zendaya). En la realitat, els Fremen estan dirigits per Stilgar (Javier Bardem) i viuen en el desert profund del planeta Arrakis.…

La fotografia de Greig Fraser sap barrejar l’univers imaginat a la novel·la de Frank Herbert, sense perdre de vista la primera versió cinematogràfica feta per David Linch. Tot això, acaba convergint en un món oníric, amb referències clares a clàssics de la ciència-ficció.

La banda sonora de Hans Zimmer ens transporta al particular món de Dune. Un món ple d’aventures, on hi conviuen la tranquil·litat de la natura i la meditació i l’espiritualitat. Un espai oníric intranquil, com són els somnis del protagonista.

Timothée Chalamet fa una bona interpretació com a Paul, el protagonista, ja que en sap transmetre els seus dubtes i pors. També ens mostra la seva evolució des d’un noi innocent, en tots els sentits del terme (personal, polític i religiós), fins a arribar a ser un autèntic líder. Rebecca Ferguson com a Jessica combina el doble aspecte del seu personatge: el seu vessant polític amb el religiós/espiritual. En canvi Oscar Isaac com a Leto no sap transmetre prou bé la força d’una persona que és líder de la seva comunitat. Cal destacar la maldat que sap reflectir Stellan Skarsgård com a Vladimir Harkonnen.

El director va explicar en una entrevista perquè va voler adaptar el llibre en dues pel·lícules: “No haguera acceptat fer aquesta adaptació del llibre en una sola pel·lícula (…) L’univers del llibre és massa complex. És un univers que té la seva gràcia en els detalls”. Aquesta és la gran diferència amb la versió de David Linch, que d’un text complex en fer una sola pel·lícula llarga, però que perdia gran part dels detalls importants de la novel·la. De fet, són els detalls els que fan d’aquesta història, una història del tot vigent (i no tan sols com a manifest ecologista), sinó com a lliçó de política galàctica (internacional) com la que va rebent el protagonista al llarg de la narració. En conclusió, una magnífica pel·lícula que va de menys a més i on el final resulta massa sobtat en un moment on el ritme narratiu és més alt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.