Entrevista a Cora Rosell, directora de l’escola de Teatre La Diana de Girona

Cora Rosell, el mètode Stanislavski com a eina per fer, ensenyar i dirigir interpretació: “Aquest mètode et permet connectar els teus autèntics sentiments com a persona amb l’emoció que vols expressar com a personatge”

Cora Rosell a La Diana/Joel Medir
Cora Rosell a La Diana/Joel Medir

Cora Rosell és una productora, directora i actriu. Aquest mes de setembre obrirà oficialment l’Escola de Teatre la Diana a Girona, dirigida a qui vulgui professionalitzar-se en el món de la interpretació. Una escola basada en el mètode Stanislavski. En aquesta entrevista ens parla d’aquest projecte, però també de la seva trajectòria professional i la seva visió del món del teatre i del cinema.

Cora Rosell va néixer a Girona. Recorda que ja de ben petita a l’Escola les Dominiques de Salt a P3 “feiem espectacles, coses senzilles: contes, historietes” i li fascinava pujar a dalt de l’escenari. Després de convèncer el seu pare per deixar el bàsquet, va fer teatre a Sant Julià de Ramis i va anar al Galliner, on “es va enamorar” de l’art escènic. Hi va haver un fet que li va canviar la seva manera d’entendre la interpretació: l’estada a l’Escola de Teatre Nancy Tuñon de Barcelona. Allà va adquirir “la mirada crítica” suficient per a dirigir.

Té clars els seus referents en la interpretació i en la direcció: “Sóc molt d’Emma Vilarasau i de Julio Manrique. M’apassiona aquest home com a director, i com a actor té una gran energia. Emma Vilarasau com a actriu és algú que jo sempre dic que vull arribar a això.” Precisament, la seva obra de teatre preferida és Barcelona, protagonitzada per Emma Vilarasau amb Míriam Iscla, actriu de la companyia T de Teatre. Assegura: “em va enganxar i, en acabar l’obra, no vaig poder aplaudir perquè estava enganxada a la cadira”. També li va fascinar el fet que “estava acostumada a veure la Míriam Iscla fent comèdia i em va impactar la seva interpretació en un drama” També ens parla d’un director de cinema que ha descobert fa poc i que admira: Oriol Paulo. Un director del qual ens cita una sèrie, El Innocente, i una pel·lícula Contratiempo (2016). Un director del qual n’admira la seva capacitat “per donar la volta a l’argument”. Finalment, ens indica que un dels seus films favorits és Come, Reza, Ama (Eat, Pray, Love) (2010) de Ryan Murphy perquè “és una pel·lícula que toca molt el tema personal (…)Conté frases molt interessants i el camí que han de fer l’actriu i el personatge m’encanta”. De fet, aquí ja se li nota la mirada com a directora.

La Diana

La idea de muntar una escola de teatre amb l’objectiu de la professionalització ja li va venir al cap quan estudiava interpretació a Barcelona: “vaig haver de decidir marxar a estudiar a Barcelona per professionalitzar-me, i com jo, moltíssima gent. Vaig pensar que, amb el potencial cultural de Girona, on tenim Temporada Alta, com pot ser que no hi hagi una escola de teatre per professionalitzar-se a Girona?.” De fet, ens recorda que a Barcelona hi ha fins a 23 escoles que es dediquen a això, entre públiques i privades.

Aquesta escola neix amb una metodologia molt clara: el mètode Stanislavski. Recorda que el va estudiar a la Nancy Truñon i que també el fa servir la famosa escola Actors Studio de Nova York, d’on han sorgit actors com Marlon Brando o Tommy Lee Jones i actrius com Mery Streep o Susan Sarandon. El mètode consisteix a “connectar els teus autèntics sentiments com a persona amb l’emoció que vols expressar com a personatge” i afegeix “el sentit de veritat que surt després que un actor estigui treballant a través del mètode fa que tu no vegis un actor, sinó una història real“. De fet el nom de la mateixa escola, La Diana, prové del mètode, concretament ens explica que “el mètode parla molt que has de focalitzar la teva diana en el company, l’escenari, el personatge, en l’escena, l’objectiu del personatge… Hi ha inclús un llibre que es diu “L’actor i la diana” del director de cinema i de teatre Declan Donnellan que en parla. D’aquí va sortir la idea, ja que el nom té a veure amb la nostra manera de treballar”. Una manera de treballar que hom ha vist en grans actors i actrius de la història del cinema, i que la Cora practica i també exigeix als actors quan dirigeix, ja que si no no hi veu veritat.

La 113 i l’Oriart Companyia

La Cora és també productora, directora i actriu. Com a productora treballa a La 113. Ens explica que “Aquesta companyia va néixer d’un grup d’actors i actrius que teníem moltes ganes de fer el pas cap a la professionalització, i que estàvem en companyies amateurs. Fer el pas és perillós i no tothom volia arriscar. Finalment, uns quants vam decidir formar una companyia a part, la 113”. Ara aquesta companyia ha començat el complicat camí de la professionalització i ha estrenat la seva primera obra: Dues copes de menys.

 Un moment de l'obra Dues copes de menys  d'Alex Sequera/ranranfoto
Un moment de l’obra Dues copes de menys d’Alex Sequera/ranranfoto

Ens explica com va sorgir la idea de fer aquesta obra, Dues copes de menys, que, originalment, havia de ser un curtmetratge: En Sergi García (Sergi Benet, nom artístic) és un dels membres de la 113 i està estudiant a Barcelona. Un amic d’uns seus companys de classe, el director d’audiovisuals Alex Sequera, havia fet aquest guió i els companys li van oferir a en Sergi la possibilitat de fer aquesta obra (…) Vam agafar el guió des de la 113 i ens van oferir la Sala Arts de Barcelona per poder-la dur a terme com a obra de teatre i, amb el permís de l’Alex, el dramaturg, la vam tirar endavant”. Una obra que ara estan portant per diversos teatres.

La Cora també està com a directora i actriu a Oriart Companyia. Ens recorda el naixement d’aquesta companyia: “Va néixer propulsada per un noi que es diu Oriol Serra, d’aquí Oriart, que tenia moltes idees i molts projectes i que em va dir: ‘Necessito fer una companyia de teatre, m’hi ajudes?’. Li vaig respondre que endavant… Ell tenia espectacles còmics pensats i jo li vaig dir que tenia ganes de fer teatre musical: ‘Em deixes que des d’Oriart fem també espectacles musicals?’ I em va dir que tot era molt benvingut. I d’aquí que hàgim començat també a fer espectacles musicals. De fet, ara estan portant als escenaris l’obra de teatre musical El mateix de sempre, en la qual la Cora n’és directora i actriu.

Quan li preguntem en quin dels dos gèneres se sent més còmode, ens confessa “no sabria que dir-te perquè el drama també m’agrada molt, i potser m’hi sento més còmode”. A més a més, ens anuncia que quan s’hagin donat a conèixer suficientment, la idea és fer-ne un amb la 113. Tot i que no es vol tancar cap porta, no veu la 113 fent productes audiovisuals. La Cora admet que actualment se sent més còmoda dirigint que actuant: “ara mateix m’és difícil, quan estic treballant com a actriu i m’estan dirigint, evitar que el meu cap pensi en la direcció.”. El seu cap no li permet deixar d’analitzar les interpretacions que està veient.

El futur i l’estat actual del teatre i del cinema a Catalunya

En un context com l’actual, no li podíem deixar de preguntar sobre què va passar a l’Institut del Teatre: “S’ha parlat molt d’aquest tema i jo no l’he viscut. Per a mi el gran problema que hi va haver és que no es va escoltar les possibles víctimes. Hi va haver moltes denúncies on la direcció va dir que s’hi posaria i que ho miraria i no va fer-ho mai. O almenys això és el que ens arriba. Per a mi a la que hi ha un cas, se li ha de donar la importància oportuna, se l’ha d’escoltar de veritat i s’han de tirar endavant els mecanismes que toquen. No voler protegir tant aquell professor que l’alumne n’hagi de patir aquestes conseqüències.” De fet ens remarca que estem parlant de 30 denúncies.

També ens desmenteix el tòpic que hi hagi un star system català en el món de la interpretació: “Jo, en això, havent estudiat producció també tinc un altre punt de vista. La culpa la tenim com a públic (…)Aquí a Girona, més que a Barcelona, per exemple una de les coses que veig que passa és que si no surt l’actor X que ha sortit a la televisió, el teatre no s’omple… Llavors, què acaba passant? Les productores, els centres de teatre, per no perdre diners, volen fer obres de teatre que portin públic, per tant soler ser els mateixos actors i actrius (…) com a públic hauríem de donar oportunitats a tothom perquè llavors els teatres i les productores programin a gent no coneguda”. Un peix que es mossega la cua en una situació difícil de capgirar.

Ens sorprèn amb la seva visió en referència a l’estat actual del teatre a Catalunya: “Està molt bé comparat amb la resta d’Espanya. Perquè Catalunya aposta per la cultura i hi ha molt de moviment cultural(…) La Generalitat i els Ajuntaments hi aposten. De cara a l’estiu, hi ha molts festivals. No tens temps d’anar a tots, i de teatres també n’hi ha moltíssims repartits per tot Catalunya (…) És la comunitat que dóna més ajudes, econòmicament parlant, per tant pot tirar endavant moltes més coses. La resta d’Espanya estan molt parats i m’ho deien quan estudiava producció a Zaragoza: ‘T’estàs queixant molt, però nosaltres no tenim res aquí, quants festivals teniu allà?’. Un alt nombre de festivals de tota classe i gèneres.

En canvi sí que veu més malament l’estat del cinema a Catalunya: “Costa que apostin pel tema audiovisual. Surten molt poques pel·lícules a l’any ajudades per la Generalitat i per productores catalanes. (…)Això fa que els actors i directors se n’acabin anant a Madrid.” Un panorama bastant negre per l’audiovisual català.

En conclusió, la Cora ens presenta el mètode Stanislavski com a manera, no només d’entendre les professions d’actriu, directora o productora. El mètode com a manera de viure i entendre la societat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.