Nòmades de la vida
Chloé Zhao adapta al cinema el llibre “Nomadland: Surviving America in the Twenty-First Century” de Jessica Bruder sobre el fenomen dels nòmades als Estats Units. La protagonista de la pel·lícula és Fern, una dona que acaba de perdre el seu marit i la feina que tenia en una planta de guix de Nevada, als Estats Units. Fern, amb una jubilació anticipada insuficient i sense expectatives de trobar una feina estable, decidirà recórrer tot el país a la recerca de feina mentre viu en la seva furgoneta que ha convertit en la seva llar. Això li farà conèixer la vida dels nòmades i passar a formar part d’aquest col·lectiu. La narració et convida a viure la vida, a gaudir del camí i a ser solidari amb totes les persones que et vagis creuant, i a superar tots els tràngols i mals moments. Tot i això, té un defecte: no mostra la cara negativa de la vida dels nòmades. La pel·lícula, una road movie vital, és d’una bellesa espectacular i compta amb la brutal interpretació de Frances McDorman.
Chloé Zhao és una directora xinesa que ha fet dos films més: Songs My Brothers Taught Me (2015) i The Rider (2017). Ara adapta el llibre de no-ficció de Jessica Bruder, “Nomadland: Surviving America in the Twenty-First Century”, que explica la vida dels nòmades als Estats Units. Es tracta d’un film que ja opta a 6 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. La directora va declarar que feia temps que volia fer una pel·lícula sobre aquest tema, però el llibre li va aportar “una versió més profunda” del que volia dur a terme.
La protagonista de la pel·lícula és Fern (Frances McDormand) que l’any 2011 va perdre la seva feina a la planta de guix d’Empire, Nevada (als Estats Units). Aquesta fàbrica va tancar i això va fer que el poble es convertís en un poble fantasma. Poc després d’aquest fet, Fern també va perdre el seu marit. Davant d’aquest panorama, Fern afront aquesta nova realitat i busca feina convertint la seva furgoneta en la seva nova llar i fent vida de nòmada. La primera feina que troba és a Amazon, on coneix Linda (Linda May). Linda la convidarà a assistir a una trobada en el desert amb Bob Wells (Bob Wells) que dóna suport als nòmades i els ajuda en el seu dia a dia. Fern no pararà quieta i buscarà la fórmula per superar el dol per la mort del seu marit.
La fotografia de Joshua James Richards és un dels punts forts del film. Combina la bellesa de les imatges amb la bellesa dels paisatges, sense oblidar el seu objectiu principal: mostrar l’estat d’ànim de Fern a través de la llum o la foscor de cada pla.
La banda sonora de Ludovico Einaudi és tot un homenatge als anys 60 i 70, i al moviment hippie en particular. Per tant, inclou blues i countries que ens situen a l’oest americà, on transcorre bona part de l’acció.
Frances McDormand fa un gran paper com a protagonista, fins i tot, aconsegueix transmetre el seu sentiment de dol que vol amagar el personatge. També s’ha de destacar que la major part dels actors i actrius no són professionals i alguns, fins i tot s’interpreten a ells mateixos, com Linda May o Bob Wells.
La directora va definir en una entrevista gent com la protagonista: “Crec que algunes persones han nascut per moure’s. A unes altres els agrada quedar-se quietes.” De fet, la majoria dels personatges de la pel·lícula són del primer grup. A més a més, tots són víctimes de la societat actual, d’un atur de persones grans, amb dificultats per tornar a trobar una feina fixa després de molts anys treballant en la mateixa empresa. També tots estan un procés de dol interior a causa d’una pèrdua no superada. Tot i això, es tracta d’una gran lliçó de vida. Una lliçó de vida, expressada sobretot per les paraules finals de Bob Wells, assegurant que hem de gaudir de cada instant, guardar en la memòria cada moment amb les persones més importants de la nostra vida i tenir la tranquil·litat que ens retrobarem pel camí. La narració és un magnífic retrat de la vida dels nòmades amb un únic defecte: no mostrar els perills d’aquesta manera de viure. En conclusió, una extraordinària pel·lícula en què cal destacar la seva bellesa, tant de la història com de les imatges i amb un missatge potent i ple d’optimisme que et convida a tirar endavant amb la vida, malgrat totes les dificultats.
citizenjoel 