Palm Springs

Dos navegants solitaris atrapats en el temps

cartell/imbd.com

Max Barbakow debuta en el llargmetratge amb aquest film sobre persones atrapades en el temps. Els protagonistes són Nyles i Sarah, que assisteixen al casament d’Abe i Tala, germana de Sarah, el dia 9 de novembre. Nyles descobreix que la seva parella Mysty li és infidel. Nyles i Sara, que se senten incòmodes durant la cerimònia, s’aïllen de la resta de convidats. Un cop acabada la festa, s’escaparan a un desert proper. Mentre intenten fer l’amor, un home els comença a disparar. Durant l’escapada, tots dos es refugiaran dins una cova misteriosa amb una llum intensa a l’interior. A partir d’aquest moment, quedaran atrapats en un bucle temporal, on ja fa temps que hi viu Nyles. El film és una gran reflexió sobre la comoditat i la zona de confort en què ens instal·lem, encara que sigui un infern. També sobre com construïm les nostres relacions, les amoroses i les d’amistat, massa sovint basades en hipocresies. En conclusió, una pel·lícula monòtona que va de menys a més, i que compta amb la magnífica interpretació d’Andy Samberg com a protagonista.

Max Barbakow és un director que acaba de sortir de l’escola de cinema American Film Institute, igual que el guionista d’aquest film, Andy Siara. Després d’haver fet diversos curtmetratges i documentals, ara debuta al llargmetratge amb aquesta pel·lícula, Palm Springs, que ja està nominada a 2 Globus d’Or (Millor Comèdia o Musical i Millor Actor Principal).: “La nostra pel·lícula està òbviament en deute amb Atrapat en el temps(Groundhog Day)(1993) de Harold Ramis i el gènere increïble que va engendrar.(…) recordo assistir a un casament i sentir-me com la persona eternament soltera i plena de relacions fallides. I si fem una faula del compromís a través del casament? Aquesta va ser la nostra idea.”, Una idea que no acaba de reeixir perquè les excessives repeticions es fan pesades.

Els protagonistes de la pel·lícula són Sarah (Cristin Miliotii) i Nyles (Andy Samberg). Nyles amb la seva parella Misty (Meredith Hagner) estan a punt d’assistir al casament d’Abe (Tyler Hoechlin) i Tala (Camila Mendes), la germana de la Sarah. Nyles descobrirà que la seva parella Mysty li està sent infidel. Sarah i Nyles farts de les falsedats del casament, s’aïllen i van a parar a un desert proper. Allà, de cop i volta, un home comença a disparar a Nyles, que s’ha de refugiar en una cova amb una llum a l’interior i adverteix Sarah que no el segueixi. Tot i això, Sarah el seguirà i tots dos es veuran immersos en un mateix bucle temporal i repetiran eternament el mateix dia 9 de novembre, el dia del casament d’Abe i Tala. Sarah demostrarà tenir més ganes que Nyles de sortir del bucle.

La banda sonora de Matthew Compton és un dels aspectes més destacats del film. Aporta ritme i les lletres de les cançons també marquen l’evolució de la narració.

La fotografia de Quyen Tran, en canvi, no aporta pràcticament res de nou respecte a les altres pel·lícules sobre bucles temporals.

Andy Samberg com a Nyles és una de les grans sorpreses del film. Ens sap mostrar totes les capes d’un personatge més complex del que sembla a primera a vista, En canvi, Cristin Miliotii fa una interpretació molt plana com a Sarah. Cal destacar que el film compta en el repartiment amb actors veterans com Peter Gallagher o un gran J. K. Simmons com a antagonista.

El director va definir en una entrevista la narració: “Tenim dues persones en aquest desert que no poden amagar-se i han d’afrontar els seus sentiments i inseguretats i connectar mútuament.” I en aquest viatge, anem descobrint totes les cares dels protagonistes i com, de vegades, moltes vegades, la zona de confort és un infern que hom es nega acceptar que ho sigui. Una història de dos navegants solitaris en el llarg viatge de la vida. El problema és que a la pel·lícula li costa sortir de la seva pròpia zona de confort: les repeticions, gairebé exactes, del mateix dia. En aquest moment, es fa massa llarga fins que no passen coses un pèl sorprenents i mig originals. En conclusió, una bona pel·lícula amb les idees originals de la història no del tot ben explorades ni explotades en un subgènere que va començar amb Atrapat en el temps (Groundhog Day) (1993) de Harold Ramis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.