Wonder Woman 1984

El preu de la felicitat

cartell/imbd.com

La directora Patty Jenkins dirigeix aquesta pel·lícula sobre Wonder Woman -personatge de ficció dels còmics homònims-. La narració se situa en els anys vuitanta, quan l‘alter ego d’aquest personatge, Diana, viu als Estats Units i treballa a l’Smithsonian com a arqueòloga. Un dia arriba Barbara, una nova companya de feina, que sentirà una gran admiració per Diana. L’FBI els porta una pedra per investigar, la Pedra dels Somnis, que concedeix a qui la té tots els seus desitjos. Per una sèrie de circumstàncies, anirà a parar a mans de Maxwell Lord, un ambiciós empresari del negoci del petroli, i Diana, amb els poders de Wonder Woman, l’haurà de recuperar… La narració és una faula sobre el preu d’aconseguir els nostres desitjos i, suposadament, la felicitat, moltes vegades a un preu massa alt. A més a més, ens parla del poder de la veritat en temps de notícies falses i de poders enganyosos. També conté un missatge potent contra tota mena de populismes polítics. El film se situa als anys vuitanta, on convivien la Guerra Freda amb una època de noves creacions artístiques i tecnològiques, fet que reflecteix el film. Una bona pel·lícula, a la qual li sobren algunes escenes repetitives.

Patty Jenkins és una directora que, bàsicament, ha dirigit episodis de sèries de televisió, però, també ha fet en cinema, entre d’altres, la pel·lícula Monster (2003) i el primer film de Wonder Woman, l’any 2017. La franquícia de Wonder Woman es basa en els còmics “Wonder Woman” creats pel psicòleg William Moulton Marston i el dibuixant Harry G. Peter. La directora va explicar per què el film s’anomena Wonder Woman 1984 i perquè l’acció se situa en els anys vuitanta: “Penso que en cada època hi ha un any que es converteix en el paradigma d’aquell temps, així que 1984, no només és el llibre de George Orwell (publicat el 1948) i l’àlbum de Van Halen i totes les grans pel·lícules que recordem, sinó que em va semblar que realment era el cim dels anys vuitanta. Era el cim de la civilització occidental. Estava realment anhelant que Wonder Woman arribés al nostre món modern i s’enfrontés als enemics nascuts dels nostres temps, però en realitat, el més fàcil era demostrar-ho en una època diferent, com era la dels vuitanta”. Una època situada en plena Guerra Freda, un aspecte clau per entendre el desenvolupament de l’acció.

La protagonista de la pel·lícula és l’amazona Diana (Wonder Woman). En un principi, la veiem de nena (Lilly Aspelli), competint amb amazones en el torneig esportiu multidisciplinari de Themyscira, on feia trampes per poder guanyar. Per això, la seva mare, la Reina Hippolyta (Connie Nielsen) i la seva tia Antilope (Robin Wright) li van fer un discurs per fer-li entendre la importància de la veritat. Després, l’acció se situa als anys vuitanta, Diana (Gal Gadot) treballa a l’Smithsonian com a arqueòloga especialitzada en cultura de les antigues civilitzacions mediterrànies. Paral·lelament, es dedica a salvar el món com a Wonder Woman. La seva nova companya de feina a l’Smithsonian, Barbara Minerva (Kristen Wiig), sent una gran admiració per ella. Un dia, mentre treballen amb la seva nova companya de feina Barbara, els arriba la Pedra dels Somnis, una pedra amb poders màgics que concedeix a tothom qui ho vol els seus desitjos. Per una sèrie de circumstàncies, la Pedra anirà parar a mans de Maxwell Lord, empresari del petroli i mecenes de l’Smithsonian. Diana com a Wonder Woman haurà d’investigar l’origen i els poders màgics de la pedra i recuperar-la.

La fotografia de Matthew Jensen pretén reflectir l’ambient dels vuitanta. El problema és que acaba caient, algunes vegades, en una caricatura d’aquells anys.

Gal Gadot fa una gran interpretació com a Diana (Wonder Woman). Krisne Wiig com a Barbara és capaç de mostrar-nos l’evolució i la complexitat del seu personatge. Un punt i a part, mereix l’actuació de Pedro Pascal com a Maxwell Lord, un antagonista que hom li pot fer pensar molt en Donald Trump tant en els seus moviments com en la seva manera de parlar.

La directora va explicar en una entrevista que volia fer un film de superherois diferent: “Volia fer una pel·lícula de superherois on ningú no morís i es guanyés la batalla principal d’una manera diferent”. De fet, aquesta és una de les virtuts de la narració, intentar allunyar-se dels grans blockbusters de superherois. El problema és que acaba caient en un defecte de moltes grans superproduccions: excés d’escenes innecessàries i redundants. La narració ens parla de com aconseguir els nostres desitjos pot tenir un preu molt alt. Alhora ens adverteix del perill del populisme polític i com aquest pot acabar portant conseqüències catastròfiques. En conclusió, una bona pel·lícula, amb molt bones idees, de les quals no aconsegueix explotar tot el seu potencial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.