La fe dels conversos
El director polonès Jan Komasa dirigeix aquest film sobre un jove delinqüent que acaba de sortir d’un reformatori i que es fa passar per sacerdot d’un petit poble. La narració comença quan el protagonista surt en llibertat condicional del reformatori per anar a treballar en una serradora d’un poble. Però, a última hora decideix no presentar-s’hi i va a parar a una església. Per una sèrie de confusions, el prenen pel nou sacerdot. Ben aviat, descobrirà que el poble està traumatitzat i marcat per un accident on van morir sis joves. La narració tracta diversos temes, com el verdader significat de la fe, la dissonància entre el missatge religiós i el que predica l’Església catòlica i la hipocresia individual i col·lectiva davant la vida. De fet, tots els personatges són impostors, d’una manera o altra. A més a més, tots els protagonistes cerquen la redempció i la pau. Un molt bon film, en algun moment irregular, que aconsegueix atrapar-te en aquesta història d’impostors i d’impostura.
Jan Komasa és un director polonès que ha fet films com Sala samobójców (2011) o Varsovia 1944 (2014). L’any passat va realitzar aquesta pel·lícula que va optar a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. El director va explicar allò que el va atraure del guió: “Realment admiro la no-ficció d’aquesta història que va sorgir d’un article escrit pel guionista Mateusz Pacewicz. (…) qui va quedar fascinat pels casos de falsos sacerdots a Polònia(…) Així que va escriure un article per al diari. Després que fos publicat, va ser abordat per un productor que volia comprar els drets de la història de l’article (…) El guió em va hipnotitzar per la complexitat de la narració i el fet que aquesta pertanyés al món real.” Una narració amb un plantejament que pot semblar simple, però que en realitat amaga la complexitat humana.
La narració comença quan Daniel (Bartosz Bielenia) surt en llibertat condicional del reformatori per anar a treballar en una serradora. Quan arriba al poble, decideix anar a l’església. Allà coneixerà la sagristana Lidia (Aleksandra Konieczna) que el confondrà amb el nou sacerdot. Daniel adoptarà aquest paper. Ben aviat, es trobarà amb el fet que la vida del poble està condicionada per un accident en què van morir sis joves… Daniel es farà molt amic de la Marta (Eliza Rycembel), una noia del poble. També rebrà pressions per part de l’alcalde (Leszek Lichota) perquè no parli ni intenti investigar com va passar l’accident…
La fotografia de Piotr Sobociński Jr. transmet un cert ambient claustrofòbic, però també d’esperança i de fe. Una fe que, en algun moment, hom arriba a dubtar si la té de veritat o no, el protagonista.
La banda sonora d’Evgueni Galperine i Sacha Galperine serveix per mostrar-nos el sentiment tant dels individus del poble com del protagonista: gent traumatitzada pel passat que cerca refugi en la religió.
Bartosz Bielenia fa un gran paper com a Daniel, el protagonista. Un personatge, que ha d’actuar constantment per fingir qui no és. Una doble màscara molt ben interpretada per Bartosz. També cal destacar l’actuació d’Eliza Rycembel com a Marta, un personatge molt interessant i que acaba mostrant a Daniel les hipocresies que amaga el poble.
El director va remarcar en una entrevista que la narració conté dues històries en una: “Aquesta història té una complexitat excepcional perquè en una pel·lícula hi ha dos films: un sobre tractar de fingir ser un sacerdot i l’altre és sobre una comunitat fracturada. Pares que van perdre els seus fills en un accident de cotxe i que intenten unir-se“. De fet, el protagonista acaba complint aquesta funció i aconsegueix portar pau a la comunitat. Un personatge que porta una màscara, un impostor, però, en el fons, no menys que la resta de la comunitat on viu, sigui al reformatori o al poble. Un dels grans temes de la narració és la hipocresia individual i col·lectiva en la qual vivim. L’exemple paradigmàtic d’aquesta hipocresia és l’Església catòlica, no sempre coherent amb el missatge de Crist i sovint massa a prop del poder, representat, en aquest cas, per l’alcalde del poble. Tot això, amb una altra característica que comparteixen molts personatges: cerquen una redempció impossible. Un molt bon film, amb uns diàlegs i unes reflexions molt interessants que, amb algun moment irregular, tanmateix, t’atrapa en una història molt pessimista sobre la condició humana.
citizenjoel 