Els espies del temps
Christopher Nolan dirigeix aquesta pel·lícula sobre espies i viatges en el temps. El Protagonista treballa per a la CIA quan aquesta li encarrega, a través de l’organització Tenet, indagar l’origen d’unes bales que es mouen a la inversa. Després d’una sèrie d’investigacions descobreix que l’oligarca rus Andrei Sator n’és el distribuïdor. El Protagonista haurà d’impedir els plans d’Andrei per destruir el món, i, per fer-ho haurà d’esbrinar la relació entre les bales d’Andrei i els viatges en el temps. La narració, però, s’acosta més a la típica pel·lícula d’espies que als clàssics del subgènere de viatges en el temps. Una narració que ens parla de la identitat com a concepte difús, ja que tots portem una màscara preconfigurada pel nostre passat. També la religió i la filosofia hi són presents. El film està molt ben construït audiovisualment, tanmateix arriba un moment en què el fet que l’argument es basi en moviments endarrere a través del temps pot arribar a confondre l’espectador.
Christopher Nolan ha dirigit últimament pel·lícules com Interstellar (2014) o Dunkerque (Dunkirk) (2017). Ara ens presenta aquest film amb un títol, Tenet, que es podria traduir com un principi d’una creença, religió o filosofia. A més a més, també fa referència al Quadrat Sator. Aquest és un quadrat de paraules que formen un palíndrom (una paraula, frase o grup de paraules les lletres de les quals es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides a la inversa) d’una frase de cinc paraules en llatí. En el centre del quadrat es llegeix la paraula “Tenet”, l’única paraula palindròmica en si mateixa. Una pel·lícula que molts cataloguen de viatges en el temps, però el director nega aquesta afirmació: “No és una pel·lícula de viatges en el temps (…)Tracta sobre el temps i les diferents maneres en què el temps pot funcionar. (…) La inversió és la idea del material que ha invertit la seva entropia, així que està corrent cap enrere a través del temps, amb relació a nosaltres.” De fet, la idea d’inversió és la que fa que el film pugui arribar a ser marejant i confús.
El film comença quan El Protagonista (John David Washington) supera una prova de la CIA i és triat per formar part de l’organització secreta “Tenet”. Li mostren un laboratori on estan analitzant unes bales i altres objectes que es mouen a la inversa. Això fa témer als serveis secrets americans que algú vol destruir el món provocant una Tercera Guerra Mundial. El Protagonista amb l’ajuda de Neil (Robert Pattinson), el seu company, descobrirà que les bales pertanyen a Andrei Sator (Kenneth Branagh), un oligarca rus que es comunica amb el futur…
La fotografia de Hoyte van Hoytema ens transporta a les pel·lícules d’espies més que a les dels viatges en el temps. Hom hi pot veure referències clares a films com les sagues de James Bond o Missió Impossible. Tot i això, sí que cal assenyalar que les imatges tenen certes reminiscències a Origen (Inception) (2010) feta pel mateix director.
La banda sonora de Ludwig Göransson aporta el ritme necessari. Un ritme trepidant com la mateixa acció, on en alguns moments, s’hi troba a faltar un espai pel silenci.
La interpretació de John David Washington és un dels punts forts del film, aconsegueix mostrar l’evolució del Protagonista de la seva incredulitat inicial fins a adonar-se que pot dominar les paradoxes temporals. Cal destacar l’actuació de Robert Pattinson com a Neil, un personatge molt més complex del que sembla al principi de la narració. Kenneth Branagh construeix un gran antagonista com a Andrei Sator. També cal assenyalar la presència de Michael Caine en el petit paper de Sir Michael Crosby, un agent de la intel·ligència britànica.
El director va afirmar en una entrevista que el principal tema del film és la identitat: “Estem tractant sobre el món de l’espionatge, per tant, estem tractant d’un món d’identitats ocultes“. De fet, tots els personatges tenen una cara que amaguen, des d’El Protagonista fins a l’aparentment innocent ajudant seu, Neil. Es tracta d’una pel·lícula d’espies a través dels temps, i el temps acaba sent l’arma tant dels bons com de l’antagonista. El problema és que es basa en l’entropia, que els objectes i les persones es moguin al revés i tirin endarrere les seves accions. Això fa que els espectadors es puguin perdre entre les magnífiques imatges del film. En conclusió, un bon thriller d’espies amb un guió que en moments pot portar a la confusió a l’espectador, però que s’acaba convertint en un extraordinari espectacle audiovisual que val la pena veure.
citizenjoel 