Papicha, sueños de libertad

Moda valenta

papicha
cartell/imbd.com

La directora Mounia Meddour ens explica la lluita  per la llibertat de les dones d’Algèria en els anys noranta durant la Guerra Civil Algeriana. Ho fa a través de la perspectiva de Nedjma ‘Papicha’, una jove universitària estudiant de francès, que somia en ser dissenyadora de moda, De moment, es dedica a fer haiks, una peça tradicional algeriana i somia en fer la seva pròpia desfilada de moda… Però, es troba en un context on cada cop es permet fer  menys coses a les dones i se’ls exigeix que es quedin a casa i portin el nicab. El film és una gran reivindicació de la llibertat enfront de qualsevol tirania, sobretot religiosa. A la vegada, però, mostra com hi ha diverses maneres de viure i entendre qualsevol religió, i que l’extremisme treu el pitjor de cadascú. Un bon film que en molts moments li falta força. Malgrat això, es converteix en tota una crida a la llibertat individual i col·lectiva i que descriu molt bé el context  en el qual se situa.

La directora Mounia Meddour és una directora francoalgeriana, filla del també director Azzedine Meddour, i que fins ara havia fet documentals com ara La cuisine en héritage (2009) i  el curtmetratge Edwige (2012). La directora va explicar a què es refereix quan en el film surt una nota que diu que està inspirat lliurement en fets reals: és un film inspirat en fets reals. Era estudiant de periodisme a Alger en els anys 1990. Tenia una petita emissió a la ràdio algeriana i vivia en una ciutat universitària similar a la que és descrita en el film. Érem cinc estudiants per habitació i compartíem molts moments juntes.  Aquesta ciutat era una mena de microcosmos de la societat algeriana (…) He volgut recrear al cinema aquest petit racó en oposició amb el món exterior.” Un racó universitari lligat al pensament lliure, la primera víctima del conflicte que hi havia a l’exterior.

El film se situa durant la Guerra Civil Algeriana. Nedjma ‘Papicha’ (Lyna Khoudri) és una estudiant de la ciutat universitària d’Alger. Nedjma somia en ser una prestigiosa modista i, finalment, decideix fer una desfilada de moda a la universitat. Mentrestant, els radicals volen que totes les dones es dediquin només a fer feines de la casa i portin el nicab. Aquest fet posa en perill la desfilada de moda, ja que s’estan produint molts atemptats terroristes contra qualsevol cosa que es consideri  un símbol d’Occident…

La fotografia de Léo Lefèvre serveix per mostrar l’evolució no tan sols d’un personatge, sinó de tot un país. La foscor es va fent cada cop més present tant en la vida dels protagonistes com en la societat en general.

La banda sonora de Robin Coudert combina la música moderna que escolten les protagonistes, amb altres de més melodramàtiques. De fet, però, la millor música és el silenci, un silenci que ja és prou eloqüent.

Lyna Khoudri interpreta la protagonista Nedjma ‘Papicha’. Tot i la seva bona interpretació, en determinats moments, se li troba a faltar més energia en la seva actuació.

La directora va explicar en una entrevista perquè va triar la moda per reivindicar l’emancipació de la dona a Algèria: “He escollit treballar sobre l’emancipació de la dona a partir de l’haik, és a dir com marxar de la tradició, acceptar-la i finalment,  superar-la per evolucionar (…)  Aquesta tela era, més enllà de la seva funció de roba tradicional, el símbol de la resistència nacional algeriana contra la política colonial francesa. En aquell temps, les dones amagaven les armes dels combatents sota aquest vel (…) El seu color era important: el blanc representa la puresa i l’elegància de la dona algeriana. És la perfecta antítesi del negre obscur del nicab importat dels països del Golf”. Una comparació que deixa perfectament clara la narració. Una narració amb un missatge molt important sobre l’empoderament femení, però també com la cultura i qualsevol expressió cultural, en l’ampli sentit del terme, pot ser una poderosa arma per lluitar per la llibertat.  Un bon film, tot i que li falta força en algun moment clau, va de menys a  més, fins a acabar amb un gran final.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.