Under the Skin

Un dia en el planeta del bé i del mal

undertheskinimbd_

cartell/imbd.com

Arriba als nostres cinemes el film de Jonathan Glazer de l’any 2013, que és una adaptació de la novel·la homònima de Michel Faber. Explica la història d’una extraterrestre que aterra a Escòcia i va observant la conducta humana mentre atrau homes solitaris, alguns dels quals són violents i agressius.  En pocs dies, descobrirà la bondat i la maldat de l’espècie humana. A més a més, la narració és tot un crit de denúncia contra la violència de gènere.  També és  una mirada quasi de cinema documental, rodat tot des del punt de vista de l’extraterrestre. Un film que pateix d’una monotonia excessiva, però audiovisualment és fantàstica i compta amb l’excepcional interpretació de Scarlett Johansson.

Jonathan Glazzer és un director que, bàsicament, es dedicava a fer vídeos musicals, també havia dirigit dos llargmetratges abans d’Under the Skin, Sexy Breast (2000) i Birth (2004). El 2013 va adaptar la novel·la homònima de Michel Faber. El director va explicar en una entrevista  allò que  el va atraure de la novel·la: “Em va agradar el personatge central en el llibre, i veure el món a través dels seus ulls,  una extraterrestre. Hi ha una descripció en el llibre de com veu el món i les persones que l’integren. Recordo estar molt commogut per això. El que hem acabat fent, espero, és una interpretació molt cinematogràfica del llibre en lloc d’una interpretació literal.” De fet, la mirada de l’extraterrestre es converteix en  la mirada d’una càmera cinematogràfica.

El film comença quan un extraterrestre arriba a la Terra, concretament a Escòcia. Agafa el cos d’una dona (Scarlett Johansson) i es vesteix amb la seva roba. Es dedica a viatjar en una furgoneta, atraient homes i observant el comportament humà. Els homes que atrau, com un nedador (Kryštof Hádek), acaben sent les seves víctimes, ja que els porta en una casa en ruïnes i els submergeix en un abisme negre i els fa desaparèixer…

La banda sonora de Mica Levi és un dels punts forts de film. Et va imbuint en aquest ambient entre realista i inquietant que aconsegueix la narració.

La fotografia de Daniel Landin és un dels aspectes més destacats del film, tant en sentit positiu com en sentit negatiu.  En positiu, perquè aconsegueix mostrar totes les tonalitats de la realitat, tant en el sentit real com metafòric. En negatiu, perquè la foscor, a cops, és excessiva.

Un dels aspectes destacables és la interpretació de Scarlett Johansson.  Sap combinar perfectament la imatge d’humana amb el comportament d’una extraterrestre.

El director va justificar en una entrevista  perquè no volia que el film se semblés als altres de ciència-ficció: “utilitzar el disseny de la  ciència-ficció (…) i tot el que realment m’agrada, no ho creia convenient per a aquesta pel·lícula (…) Els espais de l’extraterrestre havien de fer-nos sentir desconeguts, alarmats i estranyats (…) amb una pantalla negra, i aquesta pantalla negra és l’entitat alienígena (…) Volíem crear alguna cosa que fes sentir a l’espectador tan perdut i desconcertat com la víctima.” I aquest, però, és el principal problema de la narració, en molts moments, l’espectador es pot sentir massa perdut i desconcertat. A més a més, cal afegir que la narració es fa excessivament repetitiva i contemplativa. Tot i això, es tracta d’una excel·lent obra audiovisual que podria treure més rendiment a la història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.