Paràsits (Parásitos) (Parasite) (Gisaengchung) (기생충)

D’homes i de paràsits

parasitosimbd
cartell/imbd.com

Bong Joon-Ho coescriu i dirigeix aquesta pel·lícula sud-coreana sobre la lluita de classes. El film ens mostra com una família pobra, els Kim -tots sense feina-, viuen en un petit habitatge semisoterrani  (banjiha). Un dia, però, la seva sort canviarà quan al fill Ki-woo li surt  una feina: el seu amic Min-hyuk  se’n va a estudiar a l’estranger i li encarrega a Ki-woo  fer-se càrrec de les classes particulars que li feia a Da-hye, filla d’una família rica, els Park. A més a més, Min-hyuk li regala un Gongsh a Ki-woo, una pedra que porta riquesa a qui la té, segons diu la llegenda. A partir d’aquest moment,  Ki-woo pensarà un pla perquè la resta dels seus familiars puguin anar a treballar també a casa dels Park. La història ens mostra com, tot i que els que semblen comportar-se com a paràsits són els Kim, finalment, els autèntics paràsits són els rics (i el sistema) que s’aprofiten del treball i les misèries dels pobres, mentre ells viuen en una bombolla. Tot això amb l’estratificació social com a tema principal, presentada literalment així. Una excel·lent pel·lícula que combina tots els gèneres possibles i quan passa una estona massa monòtona, fa un gir de guió espectacular per acabar de manera  sorprenent.

Bong Joon-Ho és un director sud-coreà conegut per haver fet films com ara Mother (2009), Rompenieves (Snowpiercer) (2013) o Okja (2017). Ara realitza aquesta pel·lícula guanyadora de 4 Oscars, entre els quals els de Millor Pel·lícula i Millor Pel·lícula de parla no anglesa. El director va justificar el perquè va decidir parlar de la lluita de classes: “Tots els artistes estem interessats en les classes socials (…)Sempre ens preguntem sobre això, perquè vivim en l’era del capitalisme. Crec que tots hi som sensibles en general. Films com Nosotros (Us) (2019) de Jordan Peele, Shoplifters d’Hirokazu Kore-eda, Burning de Lee Chang-dong, tots parlen de classes socials. Aquestes pel·lícules han triomfat en els darrers dos anys de manera natural”. Un context que podem situar en la crisi econòmica mundial encara no superada.

La pel·lícula explica la vida de la família Kim que viu en un petit habitatge semisoterrani (banjiha). Cap dels seus membres té feina i es troben sovint sense electricitat ni Internet. La seva sort canviarà quan el fill Kim Ki-woo (Woo-sik Choi) es reuneix amb el seu amic Min-hyuk  (Seo-joon Park) quan li diu que se’n va a l’estranger a estudiar i li ofereix a Kim fer classes a Park Da-hye (Ji-so Jung) de la família rica Park. A partir d’aquí, Kim ordirà un pla per aconseguir que la seva germana Kim-ki-jung (So-dam Park), el seu pare Kim Ki-taek ( Kang-ho Song) i la seva mare Kim Chung-sook (Hye-jin Jang) també entrin a treballar a casa dels Park…

La fotografia de Kyung-Pyo Hong és una de les claus del film: la il·luminació canvia constantment per acostar-se als diversos gèneres del film i, alhora, ens ensenya l’estat d’ànim dels protagonistes.

La banda sonora de Jaeil Jung et va fent entrar de manera natural a la història. Cal mencionar que apareix música clàssica com l’òpera italiana “Rodelinda” de George Friedrich Händel, una història on l’engany és un dels arguments principals.

Woo-sik Choi com a  Kim Ki-woo  marca molt bé l’evolució del seu personatge. També cal destacar l’actuació de Kang-ho Song com a Kim Ki-taek, el pare del protagonista i la de Yeo-jeong Jo com a  mare.

El director va explicar en una entrevista la importància de l’olor en la pel·lícula: “Els treballs que agafen els protagonistes (tutoria, neteja i conducció) representen un moment estrany en què els rics i els pobres estan junts en un espai molt privat i estan tan a prop un de l’altre que es poden ensumar. Va ser un instrument  perfecte per a la història.” De fet, això s’acaba convertint en una metàfora perfecta: els autèntics paràsits que busquen, sense cap empatia, la següent presa són els rics. Uns animals que són uns autèntics depredadors de felicitat i esperança que viuen en el seu món i no volen veure els problemes reals del món. Una obra mestra sobre l’estratificació social que combina tots els gèneres possibles i que salva alguns moments massa monòtons amb un gir argumental sobtat que provoca un final inesperat.

Un pensament a “Paràsits (Parásitos) (Parasite) (Gisaengchung) (기생충)

  1. Retroenllaç: …Parásitos (Parasite) (Gisaengchung) (기생충) (2019) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.