L’amistat en temps de guerra
Sam Mendes dirigeix aquest film sobre la Primera Guerra Mundial. Per fer-ho, es basa en les memòries del seu avi, Afred Mendes, “Autobiography Of Alfred H. Mendes, 1897-1991”. Encara que no es tracta d’una història real, ens situa en la perspectiva d’un dels participants en aquest conflicte. El film el protagonitzen dos joves britànics, Schofield i Blake del regiment d’infanteria de Devonshire, que han de travessar la línia enemiga alemanya per entregar un missatge al cap del Segon Batalló, el coronel MacKenzie. Una història sobre l’amistat que reflecteix molt bé la Primera Guerra Mundial i el context en què es va desenvolupar: una guerra de trinxeres infinites que va arribar a un punt de bloqueig, en què cap dels dos bàndols podia avançar. Aquest moment és el que mostra el film: uns comandaments disposats a lluitar fins al final amb uns exèrcits de soldats esgotats. Una excel·lent pel·lícula i tota una obra d’art audiovisual amb un sol pla seqüència, a la qual se li troba a faltar més explicació sobre el context de l’acció.
Sam Mendes és conegut per pel·lícules com American Beauty (1999) o Camino a la perdición (Road to Perdition) (2002). Ara co-escriu el guió, amb Krysty Wilson-Cairns, i dirigeix aquesta pel·lícula que es basa en el llibre autobiogràfic del seu avi Alfred, “Autobiography of Alfred H Mendes, 1897-1991”, i en les històries que li explicava sobre la Primera Guerra Mundial. Tal com recorda el cineasta: “Em va narrar aquestes històries quan era petit.” De fet, aquest film és un homenatge de Sam al seu avi.
El film se situa en plena Primera Guerra Mundial (1914-1918), concretament, el 6 d’abril de 1917, i comença quan el general anglès Erinmore (Colin Firth) encarrega una missió a Schofield (George MacKay) i Blake (Dean-Charles Chapman): portar un missatge al cap del Segon Batalló, el coronel MacKenzie (Benedict Cumberbatch) perquè aturi l’ofensiva contra la línia alemanya, ja que sap que els han preparat una trampa simulant una retirada de tropes. Precisament, en aquest segon batalló és on està destinat el germà d’en Blake. Per dur a terme aquesta missió, hauran de passar pel territori dominat pels alemanys, suposadament en retirada, un lloc ple de tota mena de trampes…
La fotografia de Roger Deakins ofereix un retrat de tot el que va ser la Primera Guerra Mundial: fosques trinxeres infinites al costat de paisatges idíl·lics, tancs destructius al costat de tropes de cavalleria…
La banda sonora de Thomas Newman posa ritme al film. En algun passatge, podem escoltar “Wayfaring stranger”, una cançó sobre la mort versionada per diversos artistes.
George MacKay, que fa una gran interpretació com a Schofield, i Dean-Charles Chapman, correcte com a Blake, es complementen molt bé. Cal destacar que hi apareixen actors com Colin Firth o Benedict Cumberbatch.
El director va explicar en una entrevista sobre què tracta el film: “és una pel·lícula sobre l’amistat. Una amistat poc probable; el tipus d’amistat que es forja a la guerra, que potser ni existiria en la vida normal. En la vida normal, els protagonistes són de dues classes socials molt diferents i de dues parts diferents d’Anglaterra.” Una amistat que es veu posada a prova constantment durant la narració. El film, però, és molt més que això, és una descripció exacta del que va ser la Primera Guerra Mundial: trinxeres i més trinxeres amb exèrcits que avançaven molt poc durant mesos i anys, on es combinaven armes rudimentàries amb les primeres armes modernes com els avions de combat. En conclusió, una obra mestra audiovisual. Tanmateix, una introducció sobre el context històric de la Primera Guerra Mundial ajudaria a entendre-la millor.
citizenjoel 