L’ascens d’un mite
J.J. Abrams dirigeix la pel·lícula que tanca, de moment, la saga de Star Wars. El nou film comença amb un misteriós missatge captat a la galàxia: es tracta d’una missiva radiofònica de l’antic emperador Palpatine, que tothom es pensava que havia mort. Això farà que tant la Resistència dirigida per Rey com el Primer Orde amb Ren (fill de Leia Skywalker i Han Solo) al capdavant, decideixin intentar descobrir on es troba… Una història de redempció, com totes les de la saga. La pel·lícula ens fa reflexionar sobre com es construeixen els mites i com aquests poden influir en les nostres decisions. Un molt bon film amb un final memorable.
J.J. Abrams ja havia dirigit l’adaptació de Star Treck, després d’haver triomfat a la televisió amb la sèrie Lost. Ara, un cop dirigit el primer film d’aquesta nova trilogia de la saga, Star Wars: El despertar de la Fuerza), i després de Star Wars: Los últimos Jedi (Star Wars: The Last Jedi), aquesta dirigida per Rian Johnson, l’acaba amb aquesta pel·lícula (Star Wars: L’ascens de Skywalker). Va recordar on trobava la bellesa d’aquesta saga: “La bellesa de Star Wars per a mi és el missatge que la persona més normal i quotidiana d’entre nosaltres pot ser la persona més important per derrotar l’opressió.” I d’això va aquest film, de com una venedora de deixalles intenta derrotar tota una dictadura que es vol convertir en imperi.
La pel·lícula comença quan tant el Primer Orde com la Resistència capten un missatge de l’antic emperador Palpatine (Ian McDiarmid), suposadament mort. El Primer Orde amb el malvat Kylo Ren (Adam Driver), fill de Leia (Carrie Fisher, DEP) i Han Solo (HarrisonFord), pretén posar-se en contacte amb Palpatine per construir un nou Imperi. Mentrestant, la Resistència encapçalada per Rey (Daisy Ridley) i amb Finn (John Boyega), Poe (Oscar Isaac), el curiós Chewbacca (Joonas Suotamo) i els robots C-3PO, RD2-D2 i BB-8 també intentarà descobrir on s’amaga el fantasma de l’emperador…
La fotografia de Dan Mindel és un homenatge constant a la saga. La majoria d’imatges icòniques de Star Wars es reprodueixen, de manera gairebé idèntica en algun moment del film.
Quan hom sent les notes compostes per John Williams, ja entra dins del món de Star Wars. Això és l’elogi més gran que es pot fer a una banda sonora.
Daisy Ridley fa la seva millor actuació com a Rey, en un personatge que ha sabut fer evolucionar durant aquesta última trilogia de la saga. També destaca un Adam Driver que per fi ha sabut dibuixar la complexitat del personatge de Ren. Un dels mèrits d’aquest últim film és que han recuperat un malvat amb molta força, en l’emperador Palpatine, interpretat per un magnífic Ian McDiarmid. Finalment, cal assenyalar que Carrie Fisher, morta l’any 2016, apareix en la pel·lícula utilitzant la següent tècnica: aprofitar material rodat, en els anteriors films de la saga, però no emès sobretot del primer de la nova trilogia, Star Wars: El despertar de la Fuerza (Star Wars: The Force Awaken) (2015).
El director va explicar en una entrevista que, abans de començar a rodar, van repassar les anteriors pel·lícules de la saga per escriure el guió: “Es tractava realment de mirar tot el que hem heretat i dir: ‘Què volem veure?’ ‘Què ens fa riure, cridar i plorar, i què ens fa emocionar d’aquesta saga?‘”. Tot aquest amor cap a Star Wars es transmet en el guió, on fins i tot es repeteixen frases mítiques que s’havien dit en altres films de la saga, més enllà de la típica “que la força t’acompanyi”. Però, també contribueix al gran defecte d’aquesta pel·lícula: els que no són bons coneixedors de la saga, es poden perdre a l’hora de seguir l’argument i de saber qui són els personatges. Malgrat això, es tracta d’un molt bon film que va de menys a més amb un últim tram que recupera la màgia de Star Wars i amb una escena final que serveix perfectament per tancar el cercle de la saga.
citizenjoel 