Escenes d’un divorci
Noah Baumbach escriu i dirigeix aquest film sobre el divorci d’un director de teatre, Charlie, i la seva dona, l’actriu Nicole que viuen a Nova York. Nicole tornarà a la seva ciutat natal, Los Angeles, amb el seu fill Henry. La intervenció dels seus respectius advocats dificultarà encara més un divorci que Nicole, i, sobretot, Charlie pretenen que sigui amistós… El film ens mostra com l’amor es va dissolent amb el pas del temps i les vicissituds de la vida en parella compliquen més les coses. Això s’accentua en un cas com el dels protagonistes que també comparteixen la feina i on l’admiració professional i els sentiments es confonen constantment. La història esdevé unmagnífic retrat del desamor i una gran obra cinematogràfica que, en alguns moments, però, es fa massa llarga.
Noah Baumbach ha dirigit pel·lícules com Una historia de Brooklin (The Squid and the Whale)(2005) Francesc Ha (2012) o Mientras seamos jóvenes (While We’re Young) (2014). Ara realiza una pel·lícula que ja opta a 6 nominacions als Globus d’Or. El director va negar que el film es basés en el seu propi divorci: “Totes les meves pel·lícules són una versió de la meva vida d’una manera o altra -no em molesta el comentari-. Només sóc capaç de fer aquestes pel·lícules quan són purament ficció. Puc anotar observacions de la vida o coses que em passen a mi o a persones que conec, que es converteixen en notes en un quadern. Però, la història final sempre és imaginària“. Tot i això, hom hi pot intuir pinzellades de realitat que s’amaguen darrere el guió.
El film explica la història del divorci entre el director de teatre, Charlie (Adam Driver), i la seva dona, l’actriu Nicole (Scarlett Johansson) que treballa en la companyia de teatre de Charlie. El procés de separació es complica quan Nicole rep una oferta per anar a actuar en una sèrie de televisió a Los Angeles natal. Això l’obligarà a traslladar-s’hi amb el seu fill Henry (Azhy Robertson) a casa de la seva família. Per agilitzar el procés, Nicole contractarà l’advocada Nora (Laura Dern)…
La fotografia de Robbie Ryan aconsegueix mostrar-nos la història des dels dos punts de vista: el de Nicole i el de Charlie. Dues visions sovint antagòniques d’una mateixa realitat. També hi veiem referències a Escenas de un matrimonio (Scenes from a Marriage)(Scener ur ett äktenskap) (1974) d’Ingmar Bergman.
La banda sonora de Randy Newman és una de les virtuts més destacades del film. La narració i la música es fonen a la pel·lícula.
El film compta amb dues interpretacions brutals: Un Adam Driver en una de les millors actuacions de la seva carrera, com a Charlie, i una Scarlett Johansson excepcional, com a Nicole.
El director va assenyalar en una entrevista les semblances entre un divorci i una narració: “des del punt de vista cinematogràfic, un divorci no és diferent d’un thriller ni d’una sala de processos, on es veu que una part normal de la vida es pot convertir en un fet dramàtic. En el cas d’un divorci, això (…) a vegades esdevé una línia argumental per a un advocat.” De fet, els advocats són un dels motors de la història i els qui provoquen més malentesos. Un molt bon film, amb alts i baixos, que resulta un excel·lent retrat del desamor. Tot i això, la pel·lícula és una autèntica obra d’artesania audiovisual.
citizenjoel 