El poder a l’ombra
Martin Scorsese porta al cinema la vida del sicari de la màfia Frank Sheeran. El film n’explica tota la seva vida centrant-se, sobretot, en la seva relació amb el misteriosament desaparegut sindicalista “Jimmy” Hoffa, enemic de J.F. Kennedy i, sobretot, del seu germà Robert, qui va ser Fiscal General dels Estats Units. La història és un cruel retrat del poder als Estats Units, on la màfia (i les grans empreses) tenien (o tenen?) més poder que qualsevol polític. A més a més, també ens mostra la part personal de Frank Sheeran i com la seva “feina” va acabar afectant la relació amb la seva família. Una obra mestra del cinema, amb massa especulacions sobre allò que va passar realment. Un film amb uns primers minuts més fluixos, però que aconsegueix aguantar un ritme trepidant durant les més de tres hores de la narració.
Martin Scorsese ha dirigit últimament films com ara El lobo de Wall Street (The Wolf of Wall Street (2013) o Silencio (Silence) (2016). Ara explica la vida del sicari de la màfia, Frank Sheeran basant-se en el llibre “I Heard You Paint Houses” de Charles Brandt. Una història que va arribar a les mans de Martin Scorsese a través de l’actor protagonista Robert de Niro: “Robert (De Niro) va llegir aquest llibre quan jo estava rodant El Bon Pastor (The Good Shepard) (2006). Me’l va donar perquè el llegís. Em vaig adonar que ell estava connectat amb el personatge i, a més a més, des de Casino (1995) que volíem tornar a treballar junts. Així va néixer el projecte”. Un projecte que sembla fet a mida tant per al director com per a l’actor.
La història és narrada pel protagonista Frank Sheeran (Robert de Niro), ja gran, quan vivia en una residència geriàtrica. Explica que quan treballava de camioner va conèixer el mafiós Russell Bufalino (Joe Pesci). A partir d’aquell moment, es va convertir en sicari de Russell. Un dia Rusell li va demanar un favor: convertir-se en el protector del famós sindicalista “Jimmy” Hoffa (Al Pacino). En aquell moment “Jimmy” tenia enemics molt poderosos com els germans Kennedy, el president J.F.K. i el seu germà Robert (Jack Huston), Fiscal General dels Estats Units durant la presidència de John. El film acaba amb la misteriosa desaparició de “Jimmy” Hoffa, sobre la qual especula la narració.
La fotografia de Rodrigo Prieto contribueix a l’homenatge que fa Scorsese als grans clàssics del cinema de gàngsters i mafiosos. Començant pel gran clàssic en majúscules, El Padrí (The Goodfather) (1972).
La banda sonora de Seann Sara Sella ens situa en el llarg període de temps que transcorre el film, des de la Segona Guerra Mundial fins als anys noranta. Tot d’una manera natural i convertint la música en el motor de la narració.
El film està protagonitzat per tres grans actors: Robert de Niro com a Frank Sheeran en un paper que sembla pensat per a ell, Joe Pesci com a Russell i Al Pacino com a “Jimmy” Hoffa. Tot i això, és Robert de Niro qui porta el pes de la pel·lícula i sap construir un sicari amb certa moral i ètica, encara que això pugui semblar contradictori.
El director va explicar en una entrevista perquè no li importava reflectir la veritat històrica: “No m’importa gaire la veritat. Què passaria si sabéssim exactament com es va dur a terme l’assassinat de JFK? Què passa actualment? Les especulacions ens permeten fer un parell d’articles bons, un parell de pel·lícules i que la gent en parli a les festes i als sopars. La qüestió és que no es tracta dels fets. El film se centra en la manera com es comporten els personatges. El protagonista (Frank Sheeran) és una persona bloquejada per una determinada situació. Se sent en l’obligació de comportar-se d’una manera concreta i s’adona que és possible que hagi comès algun error.” De fet, en la narració la cerca del perdó i la redempció són constants, i no només per part del protagonista. També ens mostra la vida personal de Frank Sheeran i la relació complicada que va tenir amb una de les seves filles a causa de la seva “feina”. El film, però, és molt més que això, és un retrat dur i cruel del poder a l’ombra que ostentava la màfia en el seu moment. A més a més, ens mostra una petita part de la història tant dels Estats Units com del món: des de la Segona Guerra Mundial fins als anys noranta, posant especial èmfasi en el mandat de J.F. Kennedy amb la crisi dels míssils de Cuba durant la Guerra Freda i el seu magnicidi i, posteriorment, en el cas Watergate durant el mandat de Nixon. Aquests fets, alguns de manera més directa, d’altres de manera més indirecta, acaben tenint relació amb la trama. Una excel·lent pel·lícula que aconsegueix que les tres hores de metratge passin volant.
citizenjoel 